Huitanta iniciatives i 135 milions d’euros per a reduir la bretxa de gènere en els entorns rurals valencians

Les dones valencianes són la meitat de la població en els entorns rurals, però l’abandonen progressivament quan són joves en edat laboral. La població femenina en l’àmbit rural és percentualment més baixa que en altres espais (la taxa de masculinització és 10 punts superior que en la mitjana autonòmica) i a més està envellida, amb taxes més elevades de dependència i amb una càrrega del treball de cures significativa.

Les conclusions parteixen d’un estudi de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, que ha servit com a base del procés participatiu per a impulsar el primer pla d’acció per a visibilitzar la dona en l’entorn rural i combatre la bretxa de gènere. El programa dibuixa un mapa en què predominen la dificultat en l’accés a serveis bàsics i de qualitat, persisteixen rols socials marcats en què es vincula les dones amb les cures familiars i una bretxa salarial accentuada. A més, es destaca el fort arrelament a l’entorn i un sentiment d’orgull vinculat a la pertinença al medi rural, que es tradueix en una voluntat de romandre en el territori, cosa que xoca amb les possibilitats i les expectatives per a construir un projecte de futur.

Un exemple de la bretxa laboral es mesura a través de les cotitzacions a la Seguretat Social en el sector agroalimentari, el predominant en els entorns rurals. Les dones són el 39% de les assalariades en aquest àmbit i el 35% de les empresàries totals en el sector. En l’escala laboral, la bretxa s’observa especialment en les cooperatives agràries: amb més de 45.000 associades (un 25% del total) només hi ha 35 directores (un 13%). Per a la conselleria, les dades posen de manifest que les dones ocupen les posicions més baixes de la jerarquia laboral, mentre que els homes ocupen majoritàriament els llocs de responsabilitat.

Amb aquestes dades i un procés participatiu de 14 sessions, el departament que dirigeix Mireia Mollà ha presentat un pla de 83 iniciatives i 135 milions d’euros per a evitar que les dones joves abandonen l’entorn rural. El projecte busca facilitar la incorporació de les dones als sectors econòmics i fomentar la participació en els òrgans de decisió de l’àmbit sindical, professional, polític i cooperatiu, amb l’impuls econòmic de la Generalitat Valenciana. El pla s’estructura en quatre eixos: visibilització i reconeixement, foment de la participació de les dones en l’activitat econòmica, acompanyament i millora de la qualitat de vida, i formació i especialització laboral.

El pla de promoció de les dones rurals incideix en el condicionant econòmic i de representació com un dels factors que releguen les dones a l’àmbit de les cures i accentuen les bretxes. El compromís és, en paraules de la consellera, “fer que aquestes dinàmiques de discriminació de les dones de l’entorn rural revertisquen, des de la incorporació a l’activitat econòmica com a ciutadanes de ple dret i el merescut reconeixement públic a la seua tasca”. Així doncs, va recalcar Mollà, el pla “pal·lia una discriminació històrica posant a la dona rural en el centre de les polítiques valencianes per afavorir la igualtat de drets, oportunitats i condicions de vida, i reconeixent la seua tasca professional en el desenvolupament agroalimentari, tantes vegades silenciada”.