Una ministra, un expresident, un general retirat o un condemnat per maltractament: aquests són els 33 diputats valencians en el Congrés

Tal com va esdevindre el 28 de maig passat, en les eleccions municipals i autonòmiques, la dreta ha tornat a guanyar les eleccions a la Comunitat Valenciana. I una vegada celebrats els comicis del 23 de juliol, en què el Partit Popular s’ha imposat ha sigut la formació amb més vots, ja coneixem els 33 diputats valencians que ocuparan un lloc en el Congrés la pròxima legislatura. En concret, el PP ha aconseguit 13 representants, el PSPV 11, Vox 5 i Compromís-Sumar 4.

Diputats per la circumscripció de València

Partit Popular

1.- Esteban González Pons. (1964) Llicenciat de Dret i doctor en Dret Constitucional per la Universitat de València, l’encara eurodiputat del Partit Popular (des del 2014) és l’actual sotssecretari d’Assumptes Institucionals i Internacionals del PP amb Alberto Núñez Feijóo. Ha sigut diputat i senador, a més de conseller d’Educació, Cultura i Esports, de Relacions Institucionals i de Territori i Habitatge amb Francisco Camps com a president de la Generalitat. González Pons, al contrari que el seu partit, s’ha manifestat en diferents ocasions en contra de l’ampliació del port de València.

2.- Belén Hoyo. (1984) Llicenciada en Dret i en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de València (UV) i amb estudis d’Humanitats, Belén Hoyo és diputada en el Congrés des del 2011 i, el febrer del 2022, va ser la primera a presentar la dimissió com a integrant del Comité de Direcció del partit –era presidenta del Comité Electoral– que llavors dirigia el defenestrat Pablo Casado. El setembre de l’any passat va ser repescada per Núñez Feijóo per formar part del Comité Executiu Nacional del partit. Partidària de pactar amb Vox, abans de les eleccions generals del 2019 ja va dir en una entrevista amb elDiario.es que la formació d’extrema dreta “sí que entraria dins dels nostres límits” per a pactar.

3.- Esperanza Reynal. Doctora en Medicina i Dret i Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració, Reynal és cap del Departament de Ginecologia de l’hospital Arnau de Vilanova de València. És l’actual secretària de Drets Sanitaris i Socials en el PP valencià de Carlos Mazón.

4.- Fernando de Rosa. (1959) Magistrat, va ser vicepresident del Consell General del Poder Judicial a proposta del Partit Popular entre el 2008 i el 2014 i president de l’Audiència Provincial de València el 2015. Senador des del 2019 i portaveu de Justícia del PP en la cambra alta la legislatura passada, amb Francisco Camps com a president valencià va ocupar la secretaria autonòmica de Justícia entre el 2003 i el 2007 i va ser conseller de Justícia i Administracions Públiques entre el 2007 i el 2008.

5.- Carlos Gil. (1969) Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, en Ciències Polítiques i de l’Administració i en Dret per la Universitat Oberta de Catalunya i diplomat en Ciències Empresarials per la Universitat de València, ha sigut diputat provincial i alcalde de la petita localitat de Benavites, a la comarca del Camp de Morvedre entre el 1999 i el 2007 i des del 2011. Va ser cap de Formació de l’Hospital General de València (2002-2017). Va resultar absolt després de ser processat per un jutjat de Sagunt per un presumpte cas de violència masclista.

6.- Alma Alfonso. Llicenciada en Dret per la Universitat de València, es va incorporar a la candidatura de María José Catalá a l’Ajuntament de la capital valenciana en el número 18 de la llista del PP. És treballadora autònoma del sector promotor immobiliari i forma part de la Junta Directiva de la Federació d’Associacions de Treballadors Autònoms de la Comunitat Valenciana, a més de ser assessora jurídica de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA).

PSOE

1.- Diana Morant. (1980) Ministra de Ciència i Innovació en el Govern en funcions de Pedro Sánchez des de juliol del 2021 en substitució de Pedro Duque. Va ser alcaldessa de la localitat saforenca de Gandia entre el 2015, quan va arrabassar l’alcaldia al popular Arturo Torró, fins que va rebre la telefonada de Pedro Sánchez per a formar part del Consell de Ministres. Dos històrics socialistes de Gandia molt pròxims a Ximo Puig, José Manuel Orengo i Alfred Boix, van apadrinar la carrera política de la ministra en funcions quan, després d’uns quants anys exercint la seua carrera professional com a enginyera, Diana Morant es va presentar en la candidatura del PSPV-PSOE de Gandia en les eleccions locals del 24 de maig de 2011.

2.- José Luis Ábalos. (1959) Un dels principals suports de Pedro Sánchez en la seua particular ‘reconquista’ del Partit Socialista Obrer Espanyol, un dels capdavanters del qual es va conéixer com a ‘esperit de Xirivella’, Ábalos va ser premiat per Sánchez amb la Secretaria d’Organització del PSOE després de recuperar la direcció socialista i amb el Ministeri de Transports quan va arribar a la Moncloa. El juliol de 2021 va ser destituït pel president del Govern, juntament amb la vicepresidenta llavors Carmen Calvo. No obstant això, malgrat l’enuig inicial d’Ábalos, l’exministre continua sent un ‘home de Sánchez’, a qui va abrigallar en el seu últim míting a València.

3.- Carmen Martínez. (1962) Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València, és militant socialista des del 1982 i persona pròxima al secretari general del PSPV, Ximo Puig. L’exalcaldessa de la localitat valenciana de Quart de Poblet ha sigut diputada provincial i autonòmica i vicepresidenta de les Corts Valencianes la legislatura passada.

4.- Vicent Sarrià. (1967) Diputat autonòmic entre el 1999 i el 2018 i regidor a l’Ajuntament de València entre el 2011 i el 2019, ha sigut diputat en el Congrés en la XIII legislatura i en la XIV. Va ser secretari d’Organització del PSPV amb Joan Ignasi Pla com a secretari general dels socialistes valencians.

5.- Marta Trenzano.- (1984) Nascuda a Algemesí, localitat de la qual ha sigut alcaldessa i de la qual actualment és la portaveu socialista, és una persona pròxima al secretari general del PSPV i expresident de la Generalitat, Ximo Puig (forma part de l'executiva del PSPV com a secretària de Comarques i Mancomunitats). Llicenciada en Filologia Anglesa-Humanitats per la Universitat de València, Trenzano és vocal de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

Compromís-Sumar

1.- Àgueda Micó. (1978) Llicenciada en Dret i en Ciències Polítiques i de l’Administració, és professora associada en el Departament de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de València. Micó és secretària general de Més-Compromís, l’antic Bloc Nacionalista Valencià, i coportaveu de la coalició Compromís, va ser una de les negociadores del Pacte del Botànic, el juny del 2015 que va possibilitar l’arribada a la Generalitat del PSPV i la formació valencianista.

2.- Alberto Ibáñez. (1991) Portaveu d’Iniciativa del País Valencià i coportaveu de la coalició Compromís, Ibáñez va ser secretari autonòmic d’Igualtat i Diversitat en la X legislatura (durant una mica més d’un any) amb el segon Govern del Botànic que van formar el PSPV, Compromís i Unides Podem.

3.- Nahuel González. (1989) Militant del PCE i membre d’Esquerra Unida, regidor a l’Ajuntament de Gandia des del 2015, ha sigut delegat de Benestar Social, Participació Ciutadana i Memòria Democràtica en el consistori de la capital de la Safor. En la seua trajectòria s’ha caracteritzat per la defensa de les víctimes del franquisme i les polítiques de memòria històrica. És promotor cultural i ha treballat en el sector privat de la cultura, l’oci i els festivals.

Vox

1.- Carlos Flores Juberías. (1964) El que va ser candidat a la Generalitat de la formació d’extrema dreta ocuparà un seient en el Congrés dels Diputats la pròxima legislatura. Flores Juberías va participar directament en les negociacions amb el PP per a formar govern en la Generalitat amb el popular Carlos Mazón com a president. La seua condemna per violència psicològica cap a la seua exdona en 2002 –per un delicte de violència psíquica habitual i 21 faltes de coaccions, injúries i vexacions– va provocar que finalment no ocupara la vicepresidència del Consell, tal com estava previst, i va acabar convertint-se en el candidat ultra al Congrés. És catedràtic de dret constitucional per la Universitat de València, en què es va llicenciar el 1987 i es va doctorar el 1993 amb Premi Extraordinari en tots dos casos, a més de ser llicenciat en Ciències Polítiques per la UNED (2007) i el 1982 va ser candidat per Fuerza Nueva.

2.- Ignacio Gil Lázaro. (1957) Vicepresident quart de la Mesa del Congrés en la legislatura passada després d’eixir elegit com a cap de llista per Vox, Gil Lázaro és llicenciat en Dret i ha sigut diputat en la II, III, V, VI, VII, VIII, IX, X, XIII, i XIV legislatures –primer per Aliança Popular i posteriorment com a representant del Partit Popular, abans de desembarcar en el partit d’extrema dreta–, senador en la IV legislatura i va ser membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i president de la Delegació Espanyola en la UIP (Organització Internacional dels Parlaments).

Diputats per la circumscripció d’Alacant

Partit Popular

1.- Macarena Montesinos. (1961) Diputada en el Congrés dels Diputats entre el 2004 i el 2016 i en les dues legislatures passades, des del 2019. També va ser parlamentària en les Corts Valencianes entre el 1995 i el 2004 i regidora a l’Ajuntament d’Alacant entre el 1991 i el 1995. És la filla d’un dels fundadors d’Aliança Popular, primer, i del Partit Popular, després: Juan Antonio Montesinos.

2.- Joaquín Melgarejo. Llicenciat en Geografia a Història i doctor en Història per la Universitat de Múrcia. Catedràtic d’història i institucions econòmiques del Departament d’Anàlisi Econòmica Aplicada en la Universitat d’Alacant. President de la Comissió Tècnica de l’Aigua de la Diputació d’Alacant i director de la Càtedra de l’Aigua de la Universitat d’Alacant. És autor de diversos informes en matèria d’aigua i en defensa del transvasament Tajo-Segura.

3.- Julia Parra. (1973) Ex-vicepresidenta de la Diputació d’Alacant que dirigia el popular Carlos Mazón amb Ciutadans, partit que va abandonar poc abans de les eleccions municipals i autonòmiques passades del 28M per integrar-se en el PP valencià. En la institució provincial va ser la responsable de Cultura i Transparència. Cursa estudis de Medicina.

4.- César Sánchez. (1978) Llicenciat en Sociologia, va ser diputat en el Congrés la legislatura passada. Diputat autonòmic entre el 2007 i el 2015, l’exalcalde de Calp (2011-2019) va ser el predecessor de Carlos Mazón com a president de la Diputació d’Alacant (2015-2019). Sánchez es va presentar com a candidat del PP a l’alcaldia de Calp en les eleccions municipals passades després que el partit no apostara per la continuïtat de la que era l’alcaldessa, Ana Sala, que va decidir abandonar el partit i presentar-se amb un altre partit amb què va aconseguir retindre l’alcaldia.

5.- Sandra Pascual. Membre de Noves Generacions, és una persona de confiança de Pablo Ruz, alcalde d’Elx gràcies al suport de Vox. És tècnica en comptabilitat.

PSOE

1.- Alejandro Soler. (1972) És llicenciat en Dret i ha sigut diputat en el Congrés des del 2019 per la circumscripció d’Alacant. Va ser alcalde d’Elx entre el 2011 i el 2015, període en què també va ser diputat provincial. Va ser director general de l’empresa pública Sepes (Entitat Pública Empresarial de Sòl), dependent del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, entre el 2018 i el 2019. És l’actual secretari general del PSPV a la província d’Alacant.

2.- Patricia Blanquer. (1973) Llicenciada en Econòmiques i Empresarials (Universitat d’Alacant) i màster en Auditoria i Gestió Empresarial amb un curs d’especialista en Comunitats Europees i Unió Europea, és diputada en el Congrés des del 2012. Ocupa la Secretaria d’Indústria, Comerç i Turisme de l’Executiva Federal del PSOE. Va ser regidora socialista a l’Ajuntament d’Alcoi entre el 2007 (va encapçalar la candidatura del PSPV a l’alcaldia) i el 2011.

3.- Lázaro Azorín. (1975) Diplomat en Magisteri Educació Física i llicenciat en Psicopedagogia, és professor d’Educació Primària. És alcalde del Pinós des del 2011. En la legislatura passada va ser diputat en el Congrés, un càrrec que va ocupar el 2020 en substitució de l’exministre Pedro Duque arran de la renúncia d’aquest a la seua acta.

4.- María Araceli Poblador. (1962) Llicenciada en Geografia i Història, ha sigut la sotsdelegada del Govern a Alacant des del 2018 (va deixar el càrrec per formar part de la candidatura del PSOE al Congrés dels Diputats en les eleccions del 23J). Va formar part de l’executiva socialista del PSPV d’Alacant, on va ocupar la Secretaria de Justícia Social i Valors Socials.

Vox

1.- David García. (1980) Ha sigut regidor de l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig i diputat autonòmic en les Corts Valencianes entre el 2019 i el 2023. En la formació ultra ha ocupat el càrrec de vicepresident del Comité d’Organització i Gestió Electoral Provincial i del Comité Executiu Provincial d’Alacant. També és el responsable nacional del sindicat Solidaritat. Ha treballat de conductor d’ambulàncies, peó agrícola o vigilant de seguretat.

2.- José María Sánchez. (1963) Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya-Real Col·legi d’Espanya, és funcionari de carrera del Cos Superior de Lletrats de l’Administració de Justícia, jutge en excedència des de desembre del 2019 i catedràtic de dret eclesiàstic de l’Estat en la Facultat de Dret de la Universitat de Sevilla. Va ser elegit diputat al Congrés per Alacant en les eleccions generals de novembre del 2019 i va ser portaveu de Vox en la Comissió de Qualitat Democràtica i en la Comissió d’Hisenda i Funció Pública i portaveu adjunt en la Comissió de Justícia i membre de la Diputació Permanent del Congrés.

Compromís-Sumar

1.- Txema Guijarro. (1975) El diputat d’Unides Podem (des del 2016) ha ocupat el número 1 en les llistes de Sumar per Alacant al Congrés. Guijarro ha format part de Podem i del seu Consell Ciutadà i, en el passat, de l’executiva. No obstant això, va deixar d’assistir-hi a mesura que va anar alineant-se amb el projecte de Yolanda Díaz. Com a diputat, ha representat el grup confederal en multitud de debats i tramitacions en l’àrea econòmica i ha ocupat el càrrec de secretari general.

Diputats per la circumscripció de Castelló

Partit Popular

1.- Alberto Fabra. (1964) Llicenciat en Arquitectura Tècnica per la Universitat Politècnica de València, l’exalcalde de Castelló de la Plana (2005-2011) va ser la persona escollida per a rellevar Francisco Camps al capdavant de la Generalitat Valenciana arran de la seua imputació en el cas dels vestits, del qual Camps finalment va ser declarat ‘no culpable’ per un jurat popular. Fabra va ocupar la prefectura del Consell entre el 2011 i el 2015, quan els populars van perdre la Generalitat –malgrat haver guanyat les eleccions autonòmiques– a les mans de Ximo Puig i el primer Botànic, compost pel PSPV i Compromís amb el suport parlamentari de Podem. L’exalcalde de Castelló va ser senador territorial designat per les Corts el 2015, i va ser elegit diputat autonòmic el 28M passat com a cap de llista per Castelló.

2.- Óscar Clavell. (1978) Llicenciat en Història per la Universitat de València, Clavell va ser alcalde de la Vall d’Uixó entre el 2011 i el 2015 –el mandat anterior havia sigut regidor sota el mandat de l’exdirigent del PP valencià Isabel Bonig, i ha sigut diputat en el Congrés des del 2016.

PSOE

1.- Susana Ros. (1969) Diplomada en Turisme per la Universitat Jaume I, va ser regidora a l’Ajuntament de Benicàssim entre el 2007 i el 2011 i ha sigut diputada en el Congrés per Castelló entre el 2009 i el 2015 i des del 2019. Va iniciar la seua marxa política en la dècada dels noranta del segle passat en Esquerra Unida i va ingressar posteriorment en el PSPV.

2.- Artemi Rallo. (1965) Doctor en Dret per la Universitat de València i catedràtic de dret constitucional a la Universitat Jaume I de Castelló, va ser diputat en les Corts Valencianes (1987-1995) i en el Congrés entre el 2016 i el 2019. Ha sigut senador des d’abril del 2019.

Vox

1.- Alberto Asarta. (1951) És general de divisió retirat. Té 72 anys. Ha participat en missions a l’Iraq i el Líban. El 2018 va signar el manifest que exaltava Franco i denunciava la “campanya infame” que està duent a terme “l’esquerra política” per desprestigiar el dictador a través de la “perversa pretensió” d’exhumar les seues restes del Valle de los Caídos. El desembre del 2020 va protagonitzar una polèmica confusa per un acte del seu partit a Castelló de la Plana. Ha sigut diputat de Vox en el Congrés per Castelló en la XIV legislatura, on ha sigut portaveu del partit d’extrema dreta en la Comissió d’Afers Exteriors.ís.