PP i Vox canvien la composició del Consell Rector per a assegurar-se la majoria en el control de la televisió pública valenciana

El PP i Vox maniobren per a fer-se amb el control de la radiotelevisió pública valenciana. Els socis de govern han presentat en les Corts Valencianes diverses esmenes a la llei d'acompanyament als pressupostos que canvien la composició del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), eliminen la majoria reforçada necessària per als òrgans i rebaixen el pressupost de l'ens públic.

El text legal registrat incrementa de deu a onze els consellers de l'òrgan públic, el que regeix el funcionament de la radiotelevisió. L'esmena, que previsiblement eixirà aprovada amb la majoria dels conservadors i la ultradreta al desembre, preveu que s'incorpore un representant triat per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que des de les últimes eleccions presideix el PP. Això suposaria que els conservadors comptaran amb un seient més en el consell que presideix Miquel Francés, nomenat amb la majoria de PSPV, Compromís i Unides Podem en la passada legislatura, amb un mandat al qual li queden encara cinc anys.

Les esmenes a la llei d'acompanyament també inclouen en el consell a un representant dels treballadors en lloc d'un representant sindical i preveuen altres modificacions en els organismes que proposen a consellers. Si, com és previsible, el text tira avant en les Corts Valencianes, la dreta en coalició amb la ultradreta tindrà majoria en el control dels òrgans de la televisió. Seguint la redacció de l'esmena, la composició serà: Cinc persones triades per les Corts Valencianes a proposta dels grups parlamentaris, una persona a proposta del Consell de la Ciutadania, dues persones proposades pel Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana, una persona proposada pels treballadors de la Corporació, una persona més triada per les Corts per a ocupar la Presidència a proposta del Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana i una persona proposada per l'FVMP (Federació Valenciana de Municipis i Províncies) en representació dels ajuntaments de la Comunitat Valenciana.

La composició actual de l'organisme és d'un conseller proposat per grup parlamentari: José Martínez Sáez (Cs), Vicente Cutanda (PP), María Lozano (Podemos), Rosa Yagüe (Compromís), Marc Pallarés (PSPV); els professors Lola Bañón i Javier Marzal pel Consell Audiovisual; Rosa Agost pel Consell de la Ciutadania i Rafael Alborch per la representació dels treballadors, a més de Miquel Francés, president de l'ens públic.

En les modificacions legals pactades per PP i Vox també s'inclou als representants del municipalisme, de majoria conservadora, en el Consell de la Ciutadania, que nomena un membre del Consell Rector. Este òrgan de representació del teixit social s'integra per 12 associacions (de consumidors, joventut, universitats, col·lectiu LGTBI...) i, amb el canvi, també de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. L'esmena canvia el sistema d'elecció, plantejant que siga l'organisme amb més afiliats qui determine al seu candidat, una qüestió que segons denúncia el PSPV pot implicar la imposició de les entitats conservadores.

A aquests canvis se sumen les renovacions pendents. El parlament autonòmic va deixar sense fer la passada legislatura la renovació de dos membres de l'òrgan rector, que corresponia proposar als grups parlamentaris. Segons els acords en la posada en marxa de la televisió pública, són els consellers proposats per Podemos i Ciutadans, les dues formacions que han desaparegut del Parlament després de les eleccions autonòmiques del 28M, que van llançar una majoria de la dreta amb la ultradreta. La nova composició del Parlament valencià porta a pensar que el més lògic seria que els representants respongueren als partits més votats (PP i PSPV), segons argumenten estos, però la dreta podria fer valdre la seua superioritat numèrica per a obtindre un més. La renovació continua necessitant dues terceres parts de la Cambra en primera votació i tres cinquenes en segona, que la dreta no té. En tercera votació n'hi ha prou amb majoria absoluta en el Ple. Vox, de moment, no compta amb representació en la televisió pública, encara que potser el PP podria cedir-li un seient al seu soci de govern. La presidència de la televisió també va passar de requerir majories qualificades a majoria absoluta en tercera votació per una modificació anterior, per la qual cosa PP i Vox podran triar al seu candidat quan acabe el mandat de Francés en tercera votació.

Un altre dels canvis que aborden les esmenes és eliminar les dietes del Consell de l'Audiovisual, que és l'organisme que avalua als mitjans de comunicació i proposa al seu president. Així mateix, s'ha eliminat de la redacció les incompatibilitats dels membres del Consell Rector, tal i com figura en el text vigent. 

PP i Vox també han pactat que el pressupost de la corporació no supere el 0,3% del total autonòmic, qüestió que el govern d'esquerres havia assenyalat com un mínim. L'any passat es va fer un esforç perquè la corporació arribara a eixe finançament, la qual cosa ara salta per l'aire. És, de facto, una retallada, critica la socialista Mercedes Caballero. Tampoc s'assumeix l'IVA de la televisió, que Compromís i el PSPV si que han reclamat, per a evitar que quede en números rojos donat el canvi de criteri de l'Agència Tributària.

Els grups del govern també han decidit, a través de la llei d'acompanyament, que baste amb una majoria absoluta per a aprovar el mandat marc, la norma que estableix els objectius generals i les línies estratègiques en la prestació del servei públic.

L'oposició ha carregat durament contra les esmenes plantejades, considerant que ataquen la televisió pública que el PP va tancar en la seua última legislatura en el poder. El PSPV adverteix que “el PP ja ha fet els primers passos per a reduir al mínim l'activitat d'À Punt”, mentre Compromís creu que els socis “comencen el seu assalt polític” a la corporació. La diputada socialista Mercedes Caballero creu que l'objectiu “no és un altre que emmordassar als mitjans públics, ofegar-los econòmicament i, al final, tancar-los”, adverteix.

“No és la primera que ho fan, ací tenim un precedent molt perillós de tot el que ja va fer el PP amb l'antiga RTVV, i ara veiem com Mazón i l'extrema dreta fan els primers passos per a començar a fer el mateix en À Punt: anar reduint al mínim la seua activitat i capacitat d'actuació”, manifesta la representant del PSPV.

En la mateixa línia, el síndic de Compromís adverteix, en permetre que els membres del Consell Rector es trien per majoria absoluta en lloc de tres cinquens de les Corts, PP i Vox poden “imposar tots els membres del màxim òrgan dels mitjans públics”.“Es demostra que estem davant el pitjor Partit Popular: el que aplica el full de ruta de Zaplana i Camps per a convertir els mitjans públics en el seu quiosquet particular. Desgraciadament, tornem als pitjors temps de Canal 9 on el govern busca controlar, per la porta de darrere, la televisió i ràdio públiques. Ja sabem com va acabar eixa aventura amb Canal 9: amb mitjans convertits en instruments de propaganda, un deute multimilionari i finalment amb el tancament de la nostra tele”.