Ximo Puig acorda amb Francina Armengol que el Congrés reconega la doble denominació català-valencià

El passat 17 d'agost, l'expresidenta balear Francina Armengol s'estrenava com a nova presidenta del Congrés dels Diputats a proposta del PSOE reivindicant la diversitat d'Espanya i anunciant l'ús de les llengües cooficials en la Cambra baixa -en referència al català, el basc i el gallec-, una mesura de difícil encaix i que ha provocat diverses reaccions. Una de les primeres va ser la de la Generalitat Valenciana, governada pel Partit Popular amb l'extrema dreta de Vox, que el divendres al matí van advertir, per mitjà d'una declaració institucional, a Pedro Sánchez i a Francina Armengol que no permetran “ni un atac més” al valencià, després que tots dos obviaren aquesta denominació de la llengua i la inclogueren dins del català.

Arran d'aquesta polèmica, el PSPV anunciava aquest dilluns la seua intenció de demanar al Congrés que incloga formalment la denominació de valencià, i insistien que “la millor manera de defensar una llengua és parlar-la”, en referència a les crítiques del Govern valencià. Així ho assegurava el secretari general dels socialistes valencians i expresident de la Generalitat, Ximo Puig, després de reunir-se amb la direcció del Grup Socialista en les Corts, amb diputats i senadors, i amb membres de la direcció del PSPV.

El dirigent socialista va destacar que, “per primera des de 1834, els diputats i diputades podran utilitzar el valencià en Cambra baixa”, al mateix temps que avançava que la presidenta del Congrés, Francina Armengol, “està alineada amb la nostra posició”. “El valencià, d'acord amb el que s'estableix per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha de ser present com la resta de llengües cooficials, i així serà”, ha subratllat.

“El PP veu problemes on nosaltres veiem avanços”

En relació a la declaració institucional realitzada pel Consell de Carlos Mazón, Ximo Puig ha defensat que “no és moment de reobrir velles ferides i perdre'ns en batalles que no porten a res”: “El pitjor que li pot passar al valencià és que siga objecte de conflicte, els que no volen el valencià no poden tornar a portar-nos a aqueixa situació. El PP veu problemes on nosaltres veiem avanços”, ha recalcat.

Finalment, el secretari general dels socialistes valencians recordava que “el que és un atemptat contra la llengua és no usar-la” i que “no poden defensar el valencià els qui mai ho parlen”. “La decisió de permetre l'ús de les llengües cooficials en el Congrés és un pas determinant que demostra que l'Espanya real acaba imposant-se i que som més fortes en la diversitat”, ha conclòs.