Ximo Puig crida a l’ordre els consellers implicats en la tramitació de plantes fotovoltaiques: “És un objectiu prioritari”

El Govern valencià busca solucionar la crisi interna per la implementació de plantes fotovoltaiques i parcs eòlics amb el compromís d’elaborar una cartografia de les zones idònies per a la instal·lació. La crida a l’ordre del president de la Generalitat Valenciana als consellers implicats en la gestió, materialitzada en una reunió dimarts després de setmanes de conflicte, culmina amb el compromís d’una planificació territorial conjunta entre gener i abril del 2023, una vegada es tramiten els expedients urgents.

“Totes les conselleries estan alineades” amb els objectius de transició energètica, ha assegurat el president, Ximo Puig, després de reunir els consellers d’Hisenda, Transició Ecològica, Economia Sostenible i Política Territorial per a accelerar la implantació de plantes fotovoltaiques, en què la Comunitat Valenciana està a la cua i lluny dels objectius establits per la Unió Europea i en la norma autonòmica de canvi climàtic. “Hi ha un alineament total. Les renovables són la solució, no el problema”, ha insistit Puig, interpel·lat per les posicions oposades entre els càrrecs de Compromís i el PSPV en la gestió de plantes solars, al mateix temps que ha insistit que “hi ha una operació conjunta de país”, en referència a les discrepàncies municipals sobre els grans projectes.

La falta de planificació territorial i de funcionaris en l’Administració autonòmica ha provocat un tap administratiu en alguns projectes sol·licitats, que requereixen complir uns terminis per no perdre l’accés a la connexió de Red Eléctrica. Aquests, els sol·licitats abans de desembre del 2020, suposen 64 de les 391 sol·licituds que hi ha en mans de la Generalitat, de les quals ja se n’han resolt 113.

En els últims anys s’ha produït un augment substancial de peticions d’autorització de plantes fotovoltaiques i instal·lacions d’autoconsum, motivades per l’augment de preus de l’energia, un canvi en la consciència mediambiental, incentius com ara ajudes públiques per a la instal·lació i una oportunitat de negoci per a moltes empreses. Aquest al·luvió de projectes i peticions no ha comptat amb un procés de planificació territorial adaptat, malgrat la quantitat de normativa reguladora –la Llei d’ordenació del territori (Lotup) i dos decrets específics sobre energies renovables–, i ha generat discrepàncies entre organitzacions ecologistes, partits polítics i ajuntaments, temorosos de repetir una bambolla com la immobiliària. Es plantegen conflictes entre l’entorn urbà i el rural, la sobirania alimentària i l’energètica, l’impacte paisatgístic o l’oligopoli d’empreses privades versus la sobirania municipal.

Davant aquesta tessitura, i ateses les manifestacions d’aquest conflicte, com la creació d’una plataforma contra les línies de molt alta tensió, l’oposició d’equips de govern local a la instal·lació de macroplantes autoritzades pel Govern central, un encreuament d’estudis sobre l’hipotètic potencial d’autoconsum, quatre cessaments en la Conselleria de Transició Ecològica i una disputa en la conselleria de Política Territorial, el president de la Generalitat ha optat per plantejar la creació conjunta d’un mapa per a prioritzar sòl en què instal·lar les plantes solars i eòliques.

En el mapa, que crearà zones de preferència en què s’accelerarà la tramitació, participaran les conselleries competents en matèria d’ordenació del territori, indústria, paisatge i energia. La cartografia adapta una norma que s’aprovarà en els pròxims dies en el Parlament Europeu i, per a determinar les diferents zones d’actuació, es tindran en compte criteris paisatgístics, mediambientals, industrials, patrimonials, i de dotació de xarxes elèctriques, a més del que s’estableix en la Llei de canvi climàtic de la Comunitat Valenciana, aprovada aquest novembre. Es tracta, concloïa el president, de “veure els territoris en què no hi ha una afecció substancial”. Els treballs d’ordenació arrancaran una vegada acabe el termini de tramitació urgent dels expedients, i ho faran sobre alguns plans ja elaborats, com el pla eòlic valencià, aprovat l’any passat.