Portada del Govern a la desafecció de la Marina de València: “El seu impacte seria de 15 milions, necessaris per a ampliar el port”

“L’impacte en el compte de resultats de l’Autoritat Portuària de València (APV) de la segregació dels espais nauticoesportius, inclosa la Marina de València, seria d’uns 15 milions d’euros d’ingressos. L’APV necessita tots els seus recursos econòmics per a finançar la part pública de la nova terminal de contenidors nord del port de València”.

El Ministeri de Presidència del Govern dona portada d’aquesta manera sorprenent a la proposició de llei per a modificar la Llei de ports, presentada fa poc pel diputat de Compromís, Joan Baldoví, amb l’objectiu que les ciutats que tenen amb ports d’interés general, com el de València, puguen gestionar els espais que, com la Marina, manquen d’ús portuari a escala industrial, per haver-se integrat a la ciutat. Dit d’una altra manera, que els ajuntaments legítimament constituïts tinguen capacitat de decisió sobre una part de la ciutat que amb la legislació actual controla i explota el Govern central des de Madrid.

La resposta és un reflex fidel, a més, de com d’allunyat que està el Govern de les realitats socials i polítiques de cada territori, pel fet de justificar la impossibilitat de la desafecció dels terrenys de la Marina de València en una ampliació portuària, paralitzada cautelarment per la justícia, a què s’oposa la meitat del Govern valencià (Compromís i Unides Podem), així com l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó (Compromís). Per no parlar de la contestació social important que ha generat, amb totes les associacions veïnals de la façana marítima i ecologistes en contra del projecte, pel fet de posar en risc les platges del sud i l’Albufera.

En la seua proposició de llei, Baldoví argumenta que “actualment és una realitat que està produint-se, de facto, una reconversió dels ports històrics de les principals ciutats” i afig: “Aquest procés, dins de la integració port-ciutat, requereix instruments que garantisquen una gestió eminentment democràtica i que satisfacen les voluntats dels ciutadans que s’hi veuen afectats. Els diferents interessos dels agents afectats en aquesta transformació han d’estar representats i les institucions afectades, principalment les municipals, han d’integrar aquests espais a les estratègies legítimament construïdes”.

La proposició continua assenyalant que “la relació port-ciutat, cada vegada més estreta i desitjable, necessita entitats de gestió adequades i, en particular, d’un règim legal que acompanye i done resposta adequada a aquesta nova realitat i necessitat” i posa com a exemple el cas de la Marina de València, l’ens gestor de la qual, el Consorci que està en fase liquidació i en què, presidit per l’alcalde, estaven també representades les administracions autonòmica i central, un model que “en l’actualitat ha col·lapsat per la necessitat d’una nova legislació més moderna i d’acord amb les necessitats actuals”.

Per aquest motiu, “la present proposta de modificació legal reclama que la Marina de València es puga convertir en un model replicable i paradigmàtic en la resta dels espais portuaris d’Espanya què afectarà aquesta acció legislativa”.

En la seua resposta, a més del que s’ha exposat ja, el Govern afirma que “no resulta recomanable modificar el marc legal vigent, alterant principis bàsics del seu funcionament, sinó fer valdre les possibilitats del nostre marc normatiu actual, comptant amb una voluntat real de les administracions públiques que se senten implicades en aquesta mena de projectes”, és a dir, que l’Estat no està disposat a perdre el control i l’última paraula dels seus espais, encara que ja no tinguen un ús industrial.

Vist l’anterior, prossegueix el Govern en la seua argumentació, “és possible aconseguir, i en són molts els exemples, l’objectiu d’afavorir la dinamització de l’activitat en les àrees objecte d’actuació i la generació d’espais moderns i oberts a la ciutadania i a l’empresa, de manera compatible amb la potenciació de les zones portuàries”. Són ressenyables, sobre això, “les inversions importants de les autoritats portuàries en les zones de servei dels ports espanyols dirigides a projectes de millora de la interrelació entre el port i les ciutats (Barcelona, Santander, Bilbao, València, Alacant, Màlaga, Las Palmas, Vigo, etc.)”.

A continuació, s’exposa l’impacte econòmic que tindria la mesura, sens dubte el motiu de més pes per a rebutjar la proposta: “Els ingressos previstos per l’activitat de les dàrsenes nauticoesportives que es localitzen en la zona de servei portuària serien entre 100 i 108 milions d’euros anuals. La segregació d’aquests espais suposaria perdre entre el 8 i 9% dels ingressos anuals del sistema portuari”.

D’altra banda, “es proposa la modificació de l’article 161 de la Llei de ports amb la pretensió que, pel que fa a la taxa d’ocupació, es considere que no hi ha ocupació privativa en els casos en què un ens públic detinga un dret d’ocupació d’espais, però aquests es destinen a l’ús públic (com a viari, zones verdes o espais lliures d’ús públic)”, una situació que ha generat un conflicte entre l’APV i la Marina de València, fins al punt que l’organisme portuari reclama en concepte de taxes 22 milions d’euros al Consorci per l’ús dels seus espais.

“L’impacte pressupostari seria de 65.054.493 euros de disminució de la recaptació per taxa d’ocupació i d’activitat, 10.407.934 euros de disminució dels ingressos per taxa de les embarcacions esportives i d’esbarjo i 24.692.130 euros d’imports addicionals a les taxes. Aquestes tres partides sumen els 100.154.557 euros esmentats abans”, per la qual cosa es rebutja també la proposta.

El diputat de Compromís i candidat de la coalició a la presidència de la Generalitat, Joan *Baldoví, ha comentat sobre aquest tema que volen canviar la Llei de Ports “perquè els ports estiguen obligats a respectar la governança de les ciutats en les quals se situen així com a invertir un percentatge fix dels seus beneficis en elles”.

A més, ha afegit que “davant l'actual situació de bloqueig per part l'Estat, Compromís considera prioritari exigir-li la desafectació de tots els terrenys portuaris que són d'actual ús ciutadà perquè passen a titularitat de València, i que la gestió forme part d'un nou ens que decidisca sobre el futur del Port de València de manera participada”.

Baldoví ha recordat que s'oposen “a l'actual proposta d'ampliació del Port de València fet a proposta de l'Autoritat Portuària de València”. Segons els experts, “generarà un impacte ambiental negatiu considerable, tenint en compte el CO₂ incorporat causat per la construcció, l'augment del trànsit marítim i també el creixement del nombre de camions que circularan per l'àrea metropolitana”.

La interinitat del Consorci de la Marina

La resposta del Govern a la proposta de Baldoví va també en contra de l’acord del ple de l’Ajuntament de València del mes de març passat que va aprovar, amb el suport de Compromís i PSPV-PSOE, l’abstenció del Partit Popular (PP) i Ciutadans (Cs), i el vot en contra de Vox, instar l’APV) “a establir un full de ruta clar entre l’organisme públic esmentat encarregat del port, la Generalitat i l’Ajuntament per a la cessió gratuïta i la gestió integral de tots els espais de la dàrsena interior històrica i tots els espais corresponents a la Marina a la ciutat, creant un ens públic gestionat per l’Administració autonòmica i local amb la finalitat d’atorgar seguretat jurídica en aquest espai garantint una direcció professional i una estratègia orientada a consolidar una referència de transformació econòmica i destinació d’inversions estratègiques per a la ciutat”.

El funcionament del Consorci València 2007, entitat formada pel Govern (40%), la Generalitat (40%) i l’Ajuntament (20%) encarregada de gestionar la Marina de València, segueix embullat en un embolic jurídic des que la representació de l’executiu central va decidir abandonar-lo després d’assumir l’Estat els 380 milions d’euros de deute que pesaven sobre l’ens.

L’eixida d’un dels socis del Consorci va obligar a iniciar un procés de liquidació que finalment va quedar paralitzat fins que s’arribara a un acord definitiu per a la creació d’un nou ens gestor amb l’objectiu de mantindre la gestió unitària de tot el recinte. Per aquest motiu, l’APV va prorrogar durant un any (fins al 31 de desembre de 2023) la cessió de la gestió dels seus terrenys en favor del Consorci.

El Consorci manté un deute de 24,7 milions d’euros amb l’APV en concepte de taxes d’ocupació i impostos que han sigut recorregudes en els jutjats per l’ens, pel fet de considerar que no és possible el cobrament de les taxes esmentades per una qüestió d’interés general, per ser sòl urbà a efectes pràctics. Una qüestió que també estarà damunt la taula, com les infraestructures valorades en 127 milions d’euros construïdes sobre sòl de titularitat estatal. Es tracta principalment dels amarraments, els pantalans i la zona de concerts de la Marina Sud o els passejos habilitats entre les bases i la làmina d’aigua, un patrimoni que l’APV, dependent de Ports de l’Estat i, per tant, del Govern, preveu reclamar en el procés de liquidació, ara paralitzat.