La possible frenada a la reforma del finançament autonòmic sacseja la política valenciana i apunta a una solució provisional

La perspectiva que els líders dels dos grans partits, el president del Govern, el socialista Pedro Sánchez i el flamant dirigent del PP, Alberto Nuñez Feijóo, opten per aparcar la reforma del finançament autonòmic, pendent des del 2014, com suggereix una informació publicada aquest dilluns per El País, ha tornat a sacsejar la política valenciana.

Mentre el Govern del Pacte del Botànic, del qual formen part el PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem, va eixir al pas d'aqueixa eventualitat amb unes declaracions del director general de Relacions amb les Comunitats Autònomes, Jorge Alarte, en què instava l'Executiu central a “continuar fent passos” i al PP a adoptar “un compromís ferm i coherent en tot el territori”, amb el que manifestava la seua oposició a qualsevol fre de la reforma del model, el president dels populars valencians, Carlos Mazón, va emplaçar al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, a “plantar cara” al president del Govern, Pedro Sánchez, per “incomplir la seua promesa” d'obrir un debat oficial sobre el finançament autonòmic i va afegir: “No admetem cap ajornament en el finançament i la responsabilitat és de Sánchez”.

D'altran banda, el portaveu parlamentari del PSPV-PSOE en les Corts Valencianes, Manolo Mata, va suggerir una “solució valenciana” per a un problema que figura en un lloc destacat de l'agenda política de la comunitat autònoma pel fet que és la pitjor tractada pel sistema actual, caducat fa més de set anys. Mata va defensar que “els governs de Sánchez estan contribuint al fet que tinguem una despesa social equiparable a la mitjana nacional”. I va afegir: “Si hi ha comunitats i partits polítics insolidaris que no es volen comprometre, l'única solució és que l'Estat es faça càrrec del deute i ens aporte un fons d'anivellament suficient per a tindre, almenys, els mateixos recursos que la mitjana”.

No és la primera vegada que es planteja aqueix fons d'anivellament com a solució provisional mentre es concreta el nou model de finançament autonòmic, la insuficiència del qual per a la Comunitat Valenciana s'ha vingut suplint amb aportacions del Fons de Liquiditat Autonòmic que es converteixen en deute de la Generalitat Valenciana, el denominat “deute històric”. El portaveu socialista va argumentar que “els governs de Sánchez estan contribuint, a través de transferències extraordinàries, al fet que tinguem una despesa social equiparable a la mitjana nacional” però va considerar que “la situació és insuportable”. I va sentenciar: “No pot haver-hi espanyols de primera i de segona. Els valencians portem lustres ancorats en segona sent la comunitat pitjor finançada d'Espanya”.

La reivindicació d'un nou model de finançament autonòmic és compartida per la pràctica totalitat de les forces polítiques valencianes, així com per la patronal i els sindicats. Per a reclamar-ho s'han dut a terme actes i mobilitzacions. L'última es va produir el mes de novembre passat, quan es van celebrar manifestacions unitàries a les ciutats de València, Alacant i Castelló per a exigir “un tracte just”. Aqueixes protestes es van produir setmanes abans que la ministra d'Economia, María Jesús Montero, fera públic un esborrany sobre el nou càlcul de la població ajustada, autèntic nucli de la reforma, que va ser acollit amb disparitat d'opinions per les comunitats autònomes, partidàries algunes de fer prevaldre aspectes com la despoblació o l'envelliment de la població enfront d'unes altres, com la Comunitat Valenciana, que volen restablir un major equilibri entre el nombre efectiu d'habitants i els paràmetres correctors.