El president del Govern escenifica l’aposta per les dessaladores: “La Mediterrània és l’epicentre mundial de la sequera”

Enmig de l’eterna pugna entre comunitats autònomes pels cabals del transvasament Tajo-Segura, en què els tribunals han tombat ja nombroses vegades les demandes valenciana i murciana, el Govern central marca la seua posició: l’aposta per l’aigua és l’aposta per les dessaladores. L’executiu central invertirà més de 800 milions d’euros en plantes d’osmosi a Alacant, Múrcia i Almeria, tres de les zones peninsulars amb més risc de patir sequera en els pròxims anys.

El president del Govern, Pedro Sánchez, va escenificar dimecres l’aposta per les dessalinitzadores en la visita a la planta d’Acuamed a Torrevella, la més gran d’Europa, que incrementarà en un 50% la seua capacitat de producció després de les obres d’ampliació. El Consell de Ministres va aprovar fa poc la licitació de les obres, segons va anunciar Sánchez, que va insistir en la solidaritat entre comunitats autònomes per a pal·liar els efectes del canvi climàtic. Sánchez va subratllar que els informes de les Nacions Unides situen les regions mediterrànies com les més afectades per la falta de pluja. “La Mediterrània és l’epicentre mundial de la sequera”, va assenyalar, i després va criticar el negacionisme dels governs d’ultradreta, que paradoxalment s’han fet fortes en les comunitats que pateixen més el canvi climàtic.

L’executiu destaca que la planificació hidrològica de tercer cicle preveu una inversió de 23.000 milions d’euros fins al 2027 per a fer front a escenaris de sequera. En concret, la dessaladora de Torrevella, la més gran d’Europa, i altres infraestructures a Múrcia i Almeria sumen inversions per valor de 813 milions d’euros. Torrevella, que proveeix el sud d’Alacant per a consum humà i de regadiu, podrà produir fins a 120 hectòmetres cúbics a l’any, davant dels 80 actuals. Espanya se situa al capdavant d’Europa en producció d’aigua dessalada i és el quart país del món en capacitat instal·lada, amb una producció diària de gairebé cinc milions de metres cúbics, segons la informació facilitada pel Govern.

Els plans hidrològics del Govern es van aprovar amb l’“objectiu ambiciós” de duplicar la capacitat de dessalinització, per a la qual cosa la província d’Alacant té tres projectes en marxa que afecten 23.000 hectàrees de la Comunitat General de Regs de Llevant, en el marge esquerre del Segura. Sánchez va fer menció a quatre projectes estratègics (Perte) de digitalització de cicle urbà de l’aigua de la Comunitat Valenciana, que compten amb 29 milions d’euros de finançament a càrrec de fons europeus. A més, argumenta el Govern, l’ús d’aigua dessalada donarà un respir als aqüífers valencians, que estan en situació crítica.

La planta de Torrevella il·lustra la paradoxa valenciana: la comunitat és capaç de produir i exportar aigua, com mostra el compromís amb Catalunya, però té set dessaladores que operen molt per davall de la seua capacitat. El principal argument contra l’aigua dessalada és el preu, notablement superior a causa dels costos energètics, que Acuamed pretén pal·liar amb la instal·lació de plantes fotovoltaiques que alleugerisquen la càrrega.

La zona sud d’Alacant és una de les que més riscos de sequera i desertificació pateixen a Espanya. Malgrat que tenen un marge ampli de producció d’aigua dessalada, els executius autonòmics i locals, especialment els del PP, reivindiquen periòdicament el transvasament del Tajo al Segura, malgrat que els tribunals han donat la raó a Castella-la Manxa constantment, blindant el cabal ecològic d’un riu que baixa ja llastrat per l’escassa depuració de Madrid.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va considerar la visita –a què no van ser convidats ni ell ni l’alcalde de Torrevella, també del PP– com una ofensa, no sols per la forma, sinó pel fons. Per al dirigent popular, “és un error parlar de solidaritat i no parlar de transvasament”, va denunciar en un missatge institucional, en què va assegurar que “40 milions d’arbres depenen del transvasament”. Mazón va insistir que l’aigua dessalada “funciona només per a punts d’emergència” i consum humà, rebutjant que puga usar-se per a cultius de regadiu pel volum que implica. Dilluns mantindrà una trobada amb la ministra de Medi Ambient, Teresa Ribera, a qui tornarà a exigir un augment del cabal transvasat.

El president de la Regió de Múrcia, Fernando López Miras, també va insistir a exigir el transvasament per a la conca de regants del Segura, i va apuntar que “la visita [de Pedro Sánchez a Torrevella] és una visita idònia i apropiada perquè parle de la necessitat d’un pla hidrològic nacional, d’un pacte nacional de l’aigua que garantisca l’aigua a tots els espanyols”. També el president de la Diputació d’Alacant, Toni Pérez, va criticar el plantejament del Govern pel que fa a la dessalació.

Mentrestant, a Castella-la Manxa continuen afegint llenya al foc: la portaveu del Govern de Castella-la Manxa, Esther Padilla, va advertir dimecres el president Mazón que “el Llevant (com va denominar la Comunitat Valenciana i Múrcia) no pot gastar tanta aigua” i va assegurar que estan regant “per damunt de les seues possibilitats a costa d’un riu que s’esgota”. “Han d’assumir-ho i optar d’una vegada per sempre per aquest recurs que el Govern d’Espanya també va implantar, com són les dessaladores”, va apuntar en roda de premsa.

Per part seua, col·lectius ecologistes com WWF, Greenpeace, Ecologistes en Acció, SEO Birdlife i Amics de la Terra, van insistir que la resposta ha de ser reduir l’ús de l’aigua per a cultius de regadiu. Després d’una reunió amb el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, van censurar que les dessaladores tardaran un lustre a posar-se en marxa i van reclamar mesures contra els pous il·legals. “Tornem a demanar que, per favor, es pose les piles i es pose a fer un inventari de tots els pous il·legals que hi ha a Espanya”, van assenyalar.