El president del PP de la Diputació de València visita una mostra de fosses i la seua vicepresidenta titla el franquisme de “genocidi”

“El que va passar a Espanya ha sigut un genocidi”. Així s’ha referit la vicepresidenta de la Diputació de València, Natàlia Enguix, a la repressió franquista de postguerra durant una visita a l’exposició sobre les fosses de la dictadura en el Centre Cultural La Beneficència. Al seu costat, el president de la Corporació provincial, el popular Vicente Mompó, ni s’ha immutat. Mompó governa en la Diputació de València –la institució que va perdre el PP el 2015 assetjat per la trama corrupta que va aflorar en el marc del cas Taula– gràcies al suport de l’única diputada provincial d’Ens Uneix, el partit comarcalista de l’expresident provincial socialista i alcalde d’Ontinyent Jorge Rodríguez, convertida en la seua número dos. Enguix s’ha quedat les competències de Memòria Històrica mentre els populars governen amb Vox en la Generalitat Valenciana.

“Sé que la morbositat sempre ens porta ací i ho entenc perfectament, he vingut sabedor d’això”, ha afirmat Vicente Mompó preguntat per elDiario.es si compartia el dictamen sobre el règim franquista expressat per la seua número dos. El també president del PP de la província de València i alcalde de Gavarda és llicenciat en Ciències de l’Activitat Física. Com a bon esportista i polític, ha sabut regatejar: “Al final el que hem de fer els polítics en general és treballar en positiu, seguir avant, aprendre dels errors i ajudar que els nostres joves coneguen la història i el que va passar”, ha dit.

Mompó, davant una mostra de taulells amb els noms d’algunes de les 2.237 víctimes afusellades per la repressió franquista en el cementeri de Paterna entre el 1939 i el 1956, ha assumit la “tasca difícil” de “tancar ferides” i “construir una Espanya millor per a tots”.

La visita oficial ha reflectit l’ambivalència del PP i fins i tot una certa capacitat camaleònica per a ocupar el poder en qualsevol racó institucional, fins i tot afrontant un debat tan incòmode sobre un règim dictatorial del qual un dels seus fundadors, Manuel Fraga, va ser un destacat ministre i ambaixador.

Com en les antigues cintes de casset, han brollat dues cares. Si en la Diputació de València Mompó exerceix d’apoderat de la cara A, la seua homòloga castellonenca, la popular Marta Barrachina, representa la cara B i considera que el finançament de les exhumacions de les víctimes del franquisme “no és una prioritat”. Així doncs, els descendents de víctimes d’una fossa comuna a la frontera entre Moncofa i Nules, que acull quatre republicans assassinats per falangistes el 1939, han hagut de recórrer al finançament privat després que la Diputació de Castelló haja declinat oferir el finançament que estava pactat durant l’etapa progressista poc abans de les eleccions municipals passades.

No obstant això, a Vicente Mompó, la doble vara de mesurar no li sembla “tan cridanera”. “Al final som persones adultes i ací ja venim plorats i estudiats”, ha dit el president de la institució provincial, que ha apostat per “dignificar i treballar per a tots els valencians i valencianes”.

Natàlia Enguix ha confirmat que l’Àrea de Memòria Històrica de la Diputació de València seguirà la mateixa línia del mandat anterior de l’esquerra: “Ajudant les associacions de descendents perquè recuperen els seus familiars i dignificar la memòria de les víctimes”. Enguix considera que cal “demostrar que ha sigut un genocidi el que va passar a Espanya”, un treball institucional de “justícia, reparació i recuperació de la dignitat” que ha de donar-se a conéixer a les “noves generacions”.

El cridaner equilibri en la institució provincial, entre populars i exsocialistes rebotats, naix de la negativa d’Ens Uneix, la formació creada per l’expresident Jorge Rodríguez, a pactar amb el PSPV-PSOE, el partit que el va expulsar arran del seu arrest policial a conseqüència del cas Alquería, del qual va resultar absolt en una sentència notificada l’endemà passat de les passades eleccions autonòmiques i municipals del 28M.

I, de rebot, el finançament públic de les exhumacions per part de la Diputació de València s’ha salvat. Mompó i Enguix han posat en valor els més de tres milions d’euros invertits en l’exhumació i la identificació de víctimes del franquisme des de la creació de l’Àrea de Memòria Històrica en 2016.

La “sistematització de la violència” del franquisme

Durant la visita a l’exposició, oberta fins al pròxim 28 d’abril del 2024, l’antropòloga Andrea Moreno ha destacat el “caràcter pedagògic” de la mostra, de la qual és comissària, i la “complexitat” dels processos d’exhumació de fosses del franquisme.

L’arqueòleg Tono Vizcaíno, per part seua, ha exposat la “sistematització de la violència” del règim durant la postguerra i ha guiat el president de la Diputació de València i la seua número dos entre els objectes conservats pels descendents dels represaliats, com ara cartes o fotografies. El comissari també de la mostra ha recordat que es tracta d’un “treball molt dur i pròxim a les famílies”. El popular Francisco Teruel, exalcalde de Benimodo i actual responsable de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, també ha seguit atentament la visita.

L’exposició ben completa reuneix un muntatge original que representa fidelment l’espai d’una fossa comuna del cementeri de Paterna i fins i tot cartes i pertinences originals de les víctimes valencianes del franquisme. En una de les sales, Mompó ha pogut observar de prop les impressionants peces de roba de les víctimes trobades en les fosses i que els equips d’arqueòlegs van poder conservar.