La presidenta ultra de les Corts, Llanos Massó, confessa que rep per obligació l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

En la llengua castellana se sol retraure l’ús del circumloqui “com no podia ser d’una altra manera” –normalment, les coses sempre poden ser d’una altra manera, o podrien no ser– per a referir-se a una cosa habitual. Però en el cas de la presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó, l’expressió adquireix un caràcter literal: una obligació. La segona autoritat valenciana va apuntar dimarts que, “com no podia ser d’una altra manera”, havia de rebre la memòria de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la institució estatutària que dicta les normes del valencià, i que el seu partit, Vox, no reconeix.

La presidenta ultra va repetir diverses vegades aquesta idea. La primera, en rebre la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, en un acte que va durar un sospir en el Saló dels Espills de les Corts Valencianes, el temps just per a intercanviar la carpeta i dues frases. La dirigent de Vox va convocar la premsa per fer una declaració després de rebre el document, en què va insistir en aquesta qüestió i en el caràcter institucional de la recepció, desvinculant-lo de la seua posició personal i la del seu partit. La presidència de les Corts, va dir, “complirà la legalitat vigent” quant al valencià, i va posar com a exemple l’ús de la llengua en les xarxes institucionals: en el perfil de les Corts Valencianes s’escriu en valencià normatiu, mentre que en el seu compte personal ho fa d’una altra manera.

“Hui dia l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la que està reconeguda. Per tots és coneguda la meua postura sobre la unitat de la llengua i la normativitat. Hui dia es rep aquesta memòria”, va apuntar Massó, insistint en el caràcter d’obligatorietat d’aquest acte. Una setmana abans, la presidenta de les Corts es va reunir amb l’entitat secessionista Lo Rat Penat, contrària a la unitat de la llengua que es parla a Catalunya, les Balears i la Comunitat Valenciana; Vox vol que els títols d’aquesta agrupació siguen homologables als acadèmics. La presidenta també va apuntar la intenció de la ultradreta d’obtindre una majoria parlamentària que els permeta canviar l’Estatut d’Autonomia per a modificar el paper de l’AVL.

Preguntada per l’ús del valencià, d’ella i dels dirigents del seu partit, va respondre: “Jo soc d’Albacete”, però va apuntar que entén el valencià i que podria usar-lo, encara que se sent més còmoda i creu que s’expressa millor en castellà. Massó va matisar que altres parlamentaris, com el portaveu, sí que l’empren: “Vox parla valencià”, va dir.

L’AVL: “La legitimitat ens la dona l’Estatut”

Prèviament, la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó, va defensar el paper de la institució i la seua autoritat, que ha sigut qüestionada per membres de la Generalitat Valenciana com el conseller d’Educació. “La legitimitat ens la dona el mateix Estatut d’Autonomia, el mateix president de la Generalitat va dir que no hi havia cap qüestionament de l’autoritat lingüística de l’Acadèmia i en això estem”, va resoldre.

Interpel·lada per la posició de membres del PP i Vox sobre els criteris lingüístics, va recordar que l’Acadèmia es va crear “per a traure la llengua del debat partidista i polític”, perquè “és propietat de tots els valencians”. “No hi ha cap qüestionament possible”, va insistir. Cantó va destacar la importància que les Corts coneguen el treball de l’AVL durant tot un any “a favor de la nostra llengua, que és la pròpia” i va apuntar que el problema no és la norma, sinó la normalització d’una llengua que perd parlants perquè no s’estima.