El programa de cribratge de Sanitat detecta el 2023 més de 1.400 valencianes víctimes de violència masclista

La Conselleria de Sanitat ha detectat un total de 1.434 casos de violència sobre les dones a través del seu programa de cribratge, des de gener fins a l’actualitat (669 a la província de València, 605 a Alacant i 160 a Castelló). Al voltant de 46.000 dones han participat en aquest programa (20.686 a València, 22.720 a Alacant i 2.517 a Castelló) i s’han fet 4.397 informes de lesions enguany.

Atesa la tipologia de la violència detectada i tenint en compte que els diferents tipus de maltractament no són excloents, s’han registrat 682 casos de violència física, 1.355 casos de violència psicològica i 189 casos de violència sexual.

La directora general de Salut Pública, Ruth Usó, ha donat a conéixer aquestes estadístiques en la Jornada sobre Prevenció i Atenció de la Violència sobre les Dones a la Comunitat Valenciana, organitzada per la Conselleria de Sanitat amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, que es commemora cada 25 de novembre. En la jornada també ha participat el comissionat per a la Lluita contra la Violència de la Dona, Felipe del Baño, així com professionals de centres de salut, de la xarxa de Centres Dona i representants de les forces i cossos de seguretat.

Els centres de salut “constitueixen en nombroses ocasions la primera, i a vegades l’única oportunitat per a detectar precoçment una situació de maltractament que pateix una dona per la proximitat i la confiança que representen aquests centres per a les dones”, ha ressaltat Usó.

Per això, el sistema valencià de salut disposa d’un protocol d’actuació per a la prevenció i l’atenció de la violència sobre les dones i una guia d’actuació per a professionals sanitaris. Els objectius del pla “són la detecció precoç, la prevenció i una atenció integral amb la derivació als serveis sociosanitaris i amb la col·laboració de les forces i cossos de seguretat”.

Formació de professionals

La directora general també ha ressaltat “l’esforç de coordinació, formació i sensibilització dirigit a capacitar en matèria de prevenció i atenció de la violència sobre les dones els professionals sanitaris”.

La Conselleria organitza una sèrie de sessions formatives dirigides als professionals sanitaris d’atenció primària, atenció hospitalària i salut pública en matèria de prevenció i atenció de la violència sobre les dones, en què també es forma grups referents que són “motors” en els departaments de salut i que, posteriorment, són els encarregats de formar la resta dels professionals de les zones bàsiques de salut. Aquests grups estan compostos per professionals d’atenció primària, urgències hospitalàries, comissions d’igualtat dels departaments i de salut pública.

Un total de 1.362 professionals s’han inscrit a aquests cursos, dels quals 669 ja l’han acabat. La inscripció a aquest curs autoformatiu sobre prevenció i atenció a la violència de gènere està oberta fins al pròxim 22 de desembre a l’Escola Valenciana d’Estudis per a la Salut (EVES).

En aquest curs també s’aborda l’ús de l’eina incorporada en la història clínica Sivio (Sistema d’Informació davant la Violència) i el coneixement del sector sociosanitari on derivar aquestes dones, com la xarxa Centres Dona, la xarxa d’oficines de denúncies de violència i la coordinació amb les forces i cossos de seguretat.

Coordinació entre administracions

El comissionat per a la Lluita contra la Violència sobre la Dona, Felipe del Baño, ha destacat la importància de la “unitat i la coordinació entre totes les administracions públiques, poders públics, així com amb la societat civil per a lluitar contra la violència masclista”.

Així doncs, ha assenyalat que és fonamental el paper que fa el personal professional de salut pública, ja que són moltes vegades els primers, a través de les seues consultes mèdiques, “a detectar que estem davant una víctima de violència a qui cal ajudar”.

En aquest sentit, ha ressaltat la importància de la tasca de “prevenció i detecció” que duen a terme aquests professionals de la medicina, i, sobretot, la “coordinació” amb ells i elles, a través dels protocols que es tenen establits.

Felipe del Baño ha finalitzat la seua intervenció assenyalant que la unió de tots, la implicació des de tots els àmbits, des de l’àmbit familiar de la víctima, dels seus amics, veïns, del seu entorn, “pot salvar vides. No podem mirar cap a una altra banda, hem de posar-ho en coneixement dels agents implicats perquè puguen atendre aquesta víctima i traure-la del seu entorn violent”

Protocol d’atenció a les víctimes d’agressions sexuals

Sanitat ultima una nova versió del seu ‘Protocol d’atenció integral, sanitària i judicial a víctimes d’agressions sexuals de la Comunitat Valenciana’, que incorporarà l’experiència adquirida a través del seguiment de l’aplicació del protocol que existeix des del 2019.

Aquest protocol pretén donar una resposta des de l’àmbit sanitari amb una perspectiva multidisciplinària, que inclou tots els àmbits de l’Administració implicats en l’atenció a les víctimes d’agressions sexuals: sanitat, medicina forense, serveis especialitzats, jutjats, forces i cossos de seguretat.

“Per a poder previndre les agressions sexuals i atendre les víctimes és indispensable comprendre la dinàmica d’aquest fenomen, observar la tendència que segueix el nombre de víctimes, el seu perfil sociodemogràfic, així com l’evolució preocupant que s’ha viscut en els últims anys amb casos d’agressions múltiples o a menors. La nova versió del protocol incorpora totes les millores que l’experiència ens ha anat revelant”, tal com explicava el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, en una jornada organitzada pel departament de salut de València-Doctor Peset.

S’ha produït un increment significatiu del nombre de persones ateses en el sistema sanitari per agressions o abusos sexuals. Tant és així que l’any 2021 es van registrar 448 casos i l’any 2022 es van atendre 707 casos, cosa que suposa un increment pròxim al 58%. Aquestes dades coincideixen amb les aportades des d’altres àmbits com el judicial o forense.

Els experts i expertes atribueixen l’augment registrat a diversos factors. Entre els quals, més conscienciació social, menys por de denunciar o una resposta específica des dels departaments implicats, tant sanitaris, policials, etc. En el cas concret de l’àmbit sanitari les víctimes han augmentat la seua confiança en el sistema i cada vegada més acudeixen als hospitals o als centres de salut per denunciar els casos respectius.

Les dones representen el 91% del total d’agressions sexuals en la seqüència de dades dels anys 2019-2022 obtinguda per la comissió de seguiment del ‘Protocol d’atenció integral, sanitària i judicial a víctimes d’agressions sexuals de la Comunitat Valenciana’. El 2022 el grup d’edat més representat és el de 20 a 24 anys, seguit del grup de 15 a 19 anys i, en tercer lloc, el de 25 a 29 anys i, a escassa distància, el grup de 10 a 14 anys.

“L’abordatge de les agressions sexuals requereix la intervenció de serveis sanitaris, judicials, policials i socials coordinats amb eficàcia i homogeneïtat. I també, comptar amb professionals que tinguen la sensibilitat i la formació necessàries per a tractar les diferents manifestacions de la violència contra les dones, incloent-hi les agressions sexuals”, apuntava Gómez.