Prohibides les “relacions preferencials” o les trobades privades amb menors: així són els protocols antiabús de l’Església

El Defensor del Poble presentava divendres en el Congrés dels Diputats l’informe Una resposta necessària, un document de 770 pàgines en què la institució denuncia que l’Església va ocultar abusos i reconeix dinàmiques d’ocultació i minimització en multitud de congregacions i ordes religiosos, al mateix temps que reclama la creació d’un fons estatal per al pagament d’indemnitzacions a les víctimes. A més, la Fiscalia General de l’Estat, en la seua memòria del 2022 publicada fa a penes unes setmanes donava compte de l’existència d’unes 150 investigacions obertes per a esclarir delictes contra la llibertat sexual de menors comesos en l’àmbit eclesiàstic, i està previst que abans de final d’any la Conferència Episcopal Espanyola done a conéixer les dades recollides per les diferents diòcesis sobre les denúncies d’abusos registrades al llarg de tot el territori nacional.

Per a vigilar que no es cometen abusos en el si de l’Església, seguint les directrius del papa Francesc primerament i de la Conferència Episcopal després, l’arxidiòcesi de València i les altres dues diòcesis valencianes, Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant (la diòcesi de Tortosa també acull una part de les parròquies del nord de Castelló) han elaborat diferents protocols de prevenció i actuació davant d’abusos sexuals a menors que han publicat en les seues pàgines web en la segona meitat del 2023.

El director de l’Oficina de Protecció al Menor de l’arxidiòcesi de València, Daniel Juan, presentava aquesta setmana el document elaborat per l’Arquebisbat valencià, que compta amb 700 parròquies, 67 col·legis diocesans –el nombre més gran d’Europa– i un centre universitari. Com cal atendre la víctima a través de l’escolta i l’acompanyament, com s’ha previndre aquestes situacions o protocol·litzar les línies d’actuació en cas d’abús són algunes de les qüestions que es recullen en el text, que pretén la “reparació integral” de les víctimes “en tots els aspectes”, tractant de restaurar les ferides patides en els àmbits físic, psicològic i moral, sense deixar de banda la “presumpció d’innocència” de les persones acusades. No obstant això, destaquen que és fonamental la detecció, perquè es denuncia un percentatge molt baix d’abusos.

A més, s’inclou un “decàleg” de mesures preventives en què es recullen instruccions com la prohibició de mantindre trobades presencials o comunicacions amb els menors fora del context pastoral o educatiu sense la presència dels pares o tutors, així com que les interaccions han de produir-se per mitjà dels pares. També estan prohibides les “relacions preferencials” amb un menor. Sobre les mostres físiques d’afecte, “es duran a terme amb mesura i respecte i sempre en contacte amb zones ‘segures’: muscles, cap, braços, etc. No s’abraçarà a la força i no es tocaran ni s’acariciaran mai les zones íntimes o erògenes”.

S’han d’evitar les trobades a soles amb un menor “sense causa absolutament justificada”. Si cal parlar en privat amb un menor, “sempre s’haurà de fer en un lloc visible”, amb les portes obertes i comunicant-ho als pares. En els casos en què es produïsquen pernoctacions (convivències, excursions, campaments...), “mai un adult ha de compartir habitacions amb menors”. En cas que un docent, monitor, educador o agent de pastoral experimente “una certa atracció pedòfila”, aquesta persona haurà de “deixar la seua responsabilitat immediatament i buscar consell professional”.

Pel que fa a la selecció de personal, serà obligatori presentar un certificat negatiu del Registre Central de Delinqüents Sexuals i Tràfic d’Éssers humans, així com un document de responsabilitat personal en què es declararà conéixer, acceptar, respectar i complir el protocol de l’arxidiòcesi, així com es promourà una tasca de conscienciació i prevenció sobre la “maldat” dels abusos sexuals en els àmbits pastoral, educatiu i familiar. En cap cas, explica el decàleg, han d’“amagar-se” o “ignorar-se” les situacions d’abús, ja que això “només serveix per a perpetuar el mal causat a les víctimes i augmentar el risc que es produïsquen més abusos”.

Documents similars a Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant

En aquesta mateixa línia estan redactats els protocols de les altres dues diòcesis valencianes. Així doncs, en el document de Sogorb-Castelló s’especifica que les mostres d’afecte físiques han de ser “moderades i respectuoses” i mai desproporcionades, i insisteix que s’evitarà estar a soles amb menors en despatxos, sagristies o un altre tipus de dependències parroquials, procurant que les portes estiguen obertes i facilitant la visió i l’escolta d’altres persones, així com que, si s’ha d’examinar un menor malalt o ferit, s’haurà de fer en presència d’un altre adult. Es prohibeixen els jocs, les bromes o els castics violents o amb connotacions sexuals, evitant qualsevol conducta que implique o suggerisca un contacte físic íntim o nus. També s’especifica que es respectarà la intimitat de les dutxes, els lavabos i els vestuaris quan aquests estiguen sent utilitzats per menors.

El protocol elaborat per a la diòcesi d’Oriola-Alacant també s’expressa en termes similars i insta, “sempre que es tinguen sospites” d’un presumpte abús en les institucions diocesanes (seminaris, col·legis, parròquies, Càritas...) o activitats organitzades per qualsevol entitat que se situa dins de l’àmbit de la responsabilitat del bisbat, a “recopilar el testimoniatge de la víctima, respectar la seua intimitat i protegir-la, escoltar, ser sensible, donar suport i confiança, informar els pares o els tutors legals” i comunicar a la Fiscalia la denúncia si és considerada versemblant.

Quant al clergue denunciat, se li garantirà “sempre” el dret a la presumpció d’innocència i es “protegirà la seua reputació”, al mateix temps que se li oferirà “assistència espiritual, psicològica i legal”. L’acusat “se’l pot apartar de l’exercici com a mesura cautelar”.