Puig reorienta el debat sobre el transvasament: “Un dels problemes del Tajo és que Madrid no depura la seua aigua”

L’escassetat de recursos hídrics a Espanya amenaça de desfermar un fort conflicte entre comunitats autònomes. El projecte de decret per a augmentar gradualment el cabal ecològic al Tajo fins al 2027 ha enervat els agricultors de les comarques valencianes del sud i de Múrcia i ha ressuscitat les acusacions entre dirigents autonòmics i partits, convertint un problema de recursos en una batalla política.

Després d’uns quants dies amb un to elevat i missatges encreuats sobre el repartiment d’aigua i el seu ús entre el president socialista de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, el president popular de Múrcia, Fernando López Miras, i el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, els dirigents del PSOE han començat a apuntar en un altre sentit: la quantitat d’aigua contaminada que arriba al Tajo des de la Comunitat de Madrid.

En la sessió de control de les Corts Valencianes, Puig apuntava que “un dels problemes greus del Tajo és que la Comunitat de Madrid no depura l’aigua”, i reclamava al PP valencià que traslladara aquesta qüestió a la comunitat que presideixen. “Les seues guerres no han aportat res. Es tracta d’aconseguir el que volem: aigua de qualitat i al preu competitiu i en això treballarem. Ens agradaria que vosaltres ens ajudàreu i buscàreu solucions”, ha replicat el dirigent valencià a la portaveu del PP, Maria José Catalá. El president, que insisteix que l’executiu valencià ha presentat al·legacions al pla hidrològic, assegura que es recorrerà contra el decret si no es compleixen uns mínims d’aigua per a transvasar al Segura.

La contaminació del Tajo procedent del riu Jarama és una denúncia que arrossega anys a Castella-la Manxa. La Càtedra del Tajo en la Universitat de Castella-la Manxa apunta en els seus estudis que el riu “rep en la confluència amb el Jarama una aportació d’aigües procedents d’aigües residuals més de tres vegades superior al seu cabal, amb altes concentracions de contaminants que els sistemes de depuració actuals no són capaces de reduir”. “Aquesta alta proporció d’aigües residuals (amb una alta concentració de contaminants) en la conca del Jarama és la principal causa de l’incompliment dels objectius ambientals de qualitat en les aigües dels seus rius, així com del riu Tajo en el curs mitjà”, apunten els investigadors de la càtedra. Les cròniques dels anys noranta ja recullen referències al Tajo com “la claveguera” de Madrid i els informes de la confederació hidrogràfica van en la mateixa direcció: els abocaments de la capital amenacen els escassos recursos naturals i n’impedeixen l’‘autodepuració’.

Alternatives al transvasament

Encara que els dirigents de l’Acord del Botànic no renuncien a exigir el transvasament, algunes veus comencen a mirar a llarg termini, amb la vista posada a començar a treballar perquè l’aigua dessalada siga assumible per als regants. Fins hui, les plataformes que els agrupen es mostren contràries al seu ús pel preu, superior al de l’aigua transvasada.

Els regants es reuniran amb la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, divendres per traslladar les seues inquietuds. Però en un context d’escassetat cronificada de recursos i de canvi climàtic, cada vegada més veus alerten que ha de donar-se un canvi en la planificació hídrica i en els cultius en les zones que pateixen més la desertificació.

Mentre es produeix el debat sobre el transvasament del Tajo al Segura, els tres partits que componen el Pacte del Botànic han reclamat al ministeri que no autoritze la venda d’aigua del Xúquer a Almeria, una proposta de cessió de 50 hectòmetres cúbics per a finançar obres de regadiu per part de la Séquia Real que gestiona el riu.