La punxada de la promotora de l’edifici incendiat a València: d’ingressar 410 milions a fer fallida en menys d’un lustre

La promotora Fbex, que va alçar l’edifici incendiat al barri de Campanar, va ser una de tantes empreses que no van resistir la punxada de la bambolla immobiliària. El complex que va impulsar a València, situat entre les avingudes del General Avilés i del Mestre Rodrigo i finançat per Banesto, va ser un dels actius que es va quedar el sector bancari arran de la fallida de la firma el 2010. Durant el període del boom va créixer vertiginosament, però la caiguda va ser igual de contundent. En tot just un lustre, Fbex ja era història.

Quasi dues dècades després, l’incendi de dijous passat es va cobrar la vida de 10 veïns i les causes de les flames i de la seua ràpida propagació encara s’investiguen. A l’espera de les conclusions definitives de la investigació, les primeres hipòtesis apunten a la combinació letal dels materials de la façana i del fort vent i les altes temperatures a València durant la terrible jornada.

La promotora venia la “màxima qualitat en materials de construcció amb unes modernes instal·lacions, acabats i equipaments” i assegurava que s’havien aplicat “rigorosos controls de qualitat durant tot el procés d’edificació” de la promoció de 138 “privilegiats habitatges”.

L’any en què va bastir el complex de dos edificis de luxe a Nou Campanar, l’empresa estava en el cim de l’onada. Amb negocis a Catalunya, les illes Balears, Múrcia i la Comunitat Valenciana (on va tindre 26 promocions), la firma va registrar uns beneficis el 2005 de 20 milions d’euros i uns ingressos de 410 milions, quasi el doble dels registrats l’exercici anterior. Això sí, el seu deute amb entitats de crèdit estava unflat fins a 385 milions.

En aquella època en què es disparava amb pólvora de plata, la firma especialitzada en obra de primera residència en nuclis urbans va arribar a adquirir mig milió de metres quadrats de sòl edificable al territori valencià, amb la intenció de construir-hi 4.000 nous habitatges.

No obstant això, a penes un lustre després, quan va fer fallida, va anotar unes pèrdues de 156 milions. El seu deute era, segons els últims comptes anuals, superior a 500 milions d’euros.

El 2015, dues mercantils del grup immobiliari figuraven en la llista negra de deutors d’Hisenda. Fbex Promo Inmobiliaria SL, la matriu del grup, va deixar un forat de 37,7 milions d’euros amb Hisenda, mentre que la seua filial Fbexgarbal devia 10 milions.

També va deixar un reguitzell de deutes amb administracions públiques valencianes. La matriu arrossegava dos embargaments per part del Servei de Gestió Tributària de la Diputació de València (el 2019 i el 2020) i tres embargaments més per part de l’Ajuntament d’Alginet (entre el 2020 i el 2023). Juanpar II (una firma encara activa propietat de Juan Parada, de la seua dona i dels dos fills del matrimoni) també va ser embargada per l’Ajuntament de València el 2022.

Deutes amb les caixes

Quan el grup immobiliari es va afonar, mantenia deutes amb una vintena d’entitats financeres, entre les quals Bancaixa, el Banc de València i la Caixa d’Estalvis de la Mediterrània (bancs que al seu torn van ser víctimes, poc més tard, de la punxada de la bambolla financera).

El procediment concursal de Fbex va recaure en el Jutjat Mercantil número 8 de Barcelona, la titular del qual va dictar el 2017 la interlocutòria que va acordar la conclusió del concurs de la societat.

A més de l’edifici incendiat a Campanar, Fbex va alçar un altre complex de luxe a Mislata i va deixar a mig fer la construcció de torres de 19 altures a Canet d’en Berenguer, projectades en col·laboració amb Astroc, la firma d’Enrique Bañuelos que va simbolitzar la punxada de la bambolla immobiliària.

Fbex era una de les empreses del sector que més va créixer a Catalunya, a costa d’un endeutament elevat en la compra de sòl. El grup estava format per Juan Parada Henares (accionista majoritari) i la seua dona, Mercedes Martín Guirau, a més de dos fills del matrimoni.

Es tracta d’un promotor català establit a Sant Cugat del Vallès que va declarar com a testimoni en el marc de la investigació del jutge Pablo Ruz a Jordi Pujol Ferrusola per un pretés delicte de blanqueig de capitals. L’empresari va negar que coneguera els Pujol.

Tant el promotor com la seua dona mantenen unes poques empreses que continuen actives. No obstant això, des de divendres passat els telèfons fixos a noms de les mercantils, totes domiciliades a Barcelona, no contesten cap telefonada.

Una empresa dedicada a la domòtica

La promotora va presentar el seu projecte a Campanar com una finca domòtica, la gestió de la qual depenia de moderns sistemes automatitzats. Precisament, l’entramat de Juan Parada Henares mantenia una empresa, amb una participació directa del 96%, dedicada a la domòtica. Es tracta d’Hogar On Iberia SL, constituïda el 2007, mentre es construïa l’edifici incendiat.

L’objecte social de l’empresa, segons les dades del Registre Mercantil, era la investigació, el desenvolupament, la construcció, la fabricació, la instal·lació, la reparació, el manteniment i la venda de tota mena de serveis i productes de domòtica, així com de serveis associats a la domòtica.

Hogar On Iberia SL era l’única societat del grup que no es dedicava a la promoció immobiliària i tenia Parada i un dels seus fills com a administradors. Es va extingir el 2015.