Un representant de la Generalitat recorre contra l’aprovació de la polèmica ampliació del port de València

“Sol·licite que tinga per interposat aquest recurs de reposició i a la vista del que s’hi ha exposat n’acorde l’estimació i declare la nul·litat de l’acord del consell de govern de l’Autoritat Portuària de València adoptat amb data 2 de desembre de 2022 i fet públic en el BOE amb data 9 de desembre de 2022 ‘Projecte Constructiu del Moll de Contenidors de l’Ampliació Nord del Port de València’ amb totes les conseqüències jurídiques que això implica” i a més “que s’acorde la suspensió cautelar de l’acord impugnat”.

Així acaba l’extens escrit presentat al consell d’administració de l’Autoritat Portuària de València (APV) dilluns 2 de desembre pel secretari autonòmic i conseller de la mateixa APV, Iván Castañón, de Compromís, l’únic que va votar en contra de l’aprovació del polèmic projecte amb l’alcalde de València, Joan Ribó.

El recurs presentat, previ al contenciós administratiu en els jutjats, si escau, gira al voltant de tres línies argumentals: la invalidesa de la declaració d’impacte ambiental (DIA) del 2007 per a donar cobertura al nou projecte, la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid, que considera que paralitza tota la tramitació administrativa, i l’informe de Costes que planteja 21 objeccions a què no s’ha donat resposta. Per tot això, considera Castañón que la votació i l’aprovació del projecte constructiu dels nous molls del 2 de desembre passat és nul·la de ple dret.

“Aquest projecte té d’una sèrie de mancances que suposen la seua nul·litat de ple dret, tal com vaig manifestar en el Consell de què forme part i així consta en l’esborrany d’acta, per la qual cosa és el meu deure i la meua obligació intentar reconduir la gestió de l’òrgan cap a la legalitat administrativa, mitjançant la interposició d’aquest recurs de reposició”, afirma en l’escrit a què ha tingut accés elDiario.es.

Sobre la invalidesa de la DIA, afirma, d’una banda, que “els canvis substancials produïts entre el projecte informat mitjançant DIA i el vigent acord adoptat i recorregut, permeten concloure la necessitat de comptar amb una DIA que valore el projecte actual”.

A més, afirma que la DIA estaria ja caducada segons l’actual ordenament jurídic: “Pretendre una vigència intemporal de la DIA de 30 de juliol de 2007 respecte de qualssevol actuacions previstes en la documentació aportada per Ports de l’Estat en el procés d’avaluació ambiental substanciat llavors, però voluntàriament no executades pel promotor, per a la qual cosa ha disposat de més de catorze anys, no diguem ja d’actuacions substancialment diferents; és radicalment contrari a l’ordenament jurídic en tant que possibilitaria mantindre artificialment, tan sols supeditada a la voluntat del promotor, la capacitat de dur a terme activitats amb incidència directa en el medi ambient i els recursos naturals, sense adequar-se a la realitat d’aquests, sense una avaluació ambiental temporalment pròxima a l’activitat. Òbviament totes les previsions legislatives van en direcció oposada a l’actuació recorreguda”.

Per tant, “l’autorització del projecte constructiu a l’empara d’una DIA que hauria perdut totalment la vigència i els efectes (caducada), o més simplement, sense una altra DIA, determina la nul·litat administrativa d’aquesta autorització, per omissió de tràmits essencials del procediment legalment establit”.

Sobre la resolució recent del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid segons la qual la condició d’òrgan substantiu de l’ampliació nord torna a passar de manera cautelar de l’Autoritat Portuària de València a Ports de l’Estat (tal com establia la DIA del 2007), recorda Castañón en el seu escrit que “segons jurisprudència del Tribunal Constitucional, si s’acorda l’execució d’un acte sobre el qual sabia l’Administració que hi havia una sol·licitud de mesura cautelar davant el jutge o tribunal contenciós administratiu, aquesta manera de procedir és nul·la de ple dret, ja que conculca els articles 9, 24.1 i 106.1 de la Constitució Espanyola, contravenint la seguretat jurídica, el dret a la tutela judicial efectiva i la prohibició d’indefensió, així com el sotmetiment de l’activitat administrativa al control de legalitat”.

En aquest cas, l’aprovació del projecte constructiu es va produir el 2 de desembre, estant pendent de resolució de mesures cautelars la resolució ministerial vinculada: “Això seria motiu suficient per a considerar-lo nul de ple dret, però és que, a més, aquesta sol·licitud de suspensió ha quedat resolta favorablement a la part sol·licitant, cosa que situaria l’acord d’aprovació del projecte d’ampliació en una posició d’incompliment encara més greu de la legalitat”.

A això se suma el fet que adoptada la interlocutòria de mesures cautelars precisament per evitar mal irreparable, “l’APV no haja parat en la seua actuació i no haja ni frenat la publicació del dia 9 de desembre de l’acord recorregut ni amb caràcter posterior haja convocat el consell amb la finalitat de prendre coneixement de la interlocutòria i les seues conseqüències lògiques de paralització de les actuacions, i podrien haver-se incorregut per tant en prevaricació per omissió pel fet de no paralitzar com indica la interlocutòria les actuacions d’un procediment en curs, amb la conseqüència de no evitar aquests mals irreparables”.

Quant a l’informe de compatibilitat amb les estratègies marines emés per la Direcció General de Costes, que planteja 21 objeccions al projecte, recorda que “gran part d’aquestes mesures, necessàries amb antelació a l’execució del projecte, no estan recollides en el projecte aprovat el 2 de desembre de 2022, per la qual cosa no es pot considerar adaptat a allò que s’estipula en l’informe del ministeri, i no es pot entendre en aquest cas com a favorable, perquè aquest mateix condiciona aquesta resolució favorable al compliment de totes aquestes condicions exposades”.

Per aquest motiu, “com que el projecte mai s’ha adaptat a les mesures exposades, les condicions no es complirien i s’estaria davant un nou supòsit de nul·litat de ple dret”.