Segona estirada d’orelles judicial a l’intent ultra de segrest de llibres LGTBI en instituts: ningú “n’imposa” la lectura

Segona estirada d’orelles judicial a l’entitat ultraconservadora Advocats Cristians pel seu intent de segrest dels lots de llibres de temàtica LGTBI repartits per l’Ajuntament de Castelló en els centres docents de la ciutat.

La magistrada Carola Soria Piquer, en funcions de substituta al capdavant del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Castelló i coneguda per haver autoritzat contra criteri mèdic una pseudoteràpia a un pacient de Covid, va admetre el 15 d’octubre de 2021 la mesura cautelaríssima de segrest llibresc sol·licitada per l’entitat ultra per a retirar els lots.

La insòlita decisió va provocar una onada de protestes per part de col·lectius LGTBI i d’autors i editors afectats. Fins i tot el president de la República Argentina, Alberto Fernández, va criticar la mesura. A penes deu dies després, el jutge titular va alçar la mesura per considerar que la campanya municipal de repartiment de lots de llibres LGTBI “té un fonament legal directe en la Llei 8/2017, de 7 d’abril, de la Generalitat, integral del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere a la Comunitat Valenciana”.

La interlocutòria del magistrat retreia a Advocats Cristians que no haguera aportat “cap prova” que el contingut dels llibres “atempte contra els drets humans”. L’entitat ultraconservadora va recórrer en apel·lació contra la resolució del magistrat insistint que la campanya municipal suposava una vulneració del dret constitucional dels pares a “triar la formació religiosa i moral que estiga d’acord amb les seues pròpies conviccions”.

No obstant això, la secció quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha desestimat el recurs, i ha avalat de passada que el repartiment de llibres de temàtica LGTBI en centres docents castellonencs compleix la llei autonòmica. “La veritat és que l’Ajuntament de Castelló no n’imposa, ni en suggereix si més no la lectura pels menors (...)”, diu la sentència.

A més, la sentència també recorda que els centres educatius no sols imparteixen l’ensenyament a menors d’edat (hi ha alumnes “repetidors” i altres de matriculats en cicles de Formació Professional). Així doncs, en tot cas correspon a la direcció de cada centre i al “professorat en general” posar –“responsablement”– a l’abast de l’alumnat “uns llibres determinats entre els rebuts per l’ajuntament”.

El recurs d’Advocats Cristians rebutjava determinats “extractes” d’alguns dels llibres, “sense més referència” a la resta del lot. “No pot presumir-se”, afig la sentència del TSJ-CV, “que l’Ajuntament de Castelló haja entregat [les obres] als diferents instituts sota la condició, o el suggeriment si més no, que s’entreguen per a lectura dels alumnes menors”.

Una altra cosa molt diferent seria si el consistori, governat per la socialista Amparo Marco amb el suport de Compromís, “haguera decidit formalment o per la via dels fets imposar la lectura de tots o alguns dels 32 llibres remesos als centres educatius de titularitat autonòmica”, explica la sentència. “Que no és el cas (...) per molt que insistisca la part recurrent”, postil·la.

L’Ajuntament de Castelló, en definitiva, “manca d’atribucions per a imposar als centres educatius públics de titularitat autonòmica la lectura dels llibres”, recorda la sentència.

L’entitat ultraconservadora que presideix la lletrada Polonia Castellanos també demanava la retirada del lot de llibres de la biblioteca municipal de Castelló. No obstant això, el TSJ-CV lamenta: “Cap obstacle legal se’ns invoca que impedisca augmentar els seus fons bibliogràfics amb llibres de temàtica LGTBI, que es poden adquirir lliurement en les llibreries”.

A més, “no consta que el servei municipal de biblioteca facilite a menors sense autorització de pares o tutors” llibres inclosos entre el lot que Advocats Cristians titla de “contingut moralment controvertit”.

Sense “dubtes de constitucionalitat”

La secció quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ-CV també rebutja la sol·licitud del plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat contra la llei valenciana integral del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere, que persegueix, segons l’entitat ultra, “implementar un pensament únic d’ideologia de gènere i LGTBI contrari a les religions majoritàries”. Per contra, “el tribunal no adverteix dubtes de constitucionalitat” de la llei autonòmica, aprovada el 2017 pel primer executiu del Pacte del Botànic.

La sentència tampoc desaprofita l’ocasió per a anotar algunes mancances jurídiques bàsiques del recurs d’Advocats Cristians, que incorpora al·legacions i “es ratifica en els fets descrits i redactats en l’escrit de la demanda”. “La fórmula emprada”, sosté el TSJ-CV, “és una mica singular en les formes”.

Com si es tractara d’una classe de primer de dret, la sentència explica que “el recurs d’apel·lació difícilment pot prosperar si la part [Advocats Cristians] diu que es ratifica en els fets narrats en la demanda i afirmant que la sentència [del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Castelló] no els desvirtua”.

Així doncs, abunda el TSJ-CV en to didàctic, “és la part apel·lant la que té la càrrega de desvirtuar els pressupostos fàctics –com dels jurídics– de què parteix el jutjador com a fonament dut a terme en la sentència”.