Una sentència avala l’expulsió cautelar d’un colombià sense antecedents i amb dues filles escolaritzades a Espanya

Sense antecedents penals o policials, empadronat i amb dues filles menors d’edat escolaritzades a Espanya. Amb aquesta tessitura, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha revocat una interlocutòria del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 d’Elx (Alacant) que va frenar, en el marc d’una peça de mesura cautelar, l’execució de la resolució d’expulsió d’un ciutadà colombià dictada per la Delegació del Govern.

L’Advocacia de l’Estat va recórrer contra la resolució al·legant que l’arrelament a Espanya de l’home “no queda acreditat”. Així doncs, la secció primera de la Sala Contenciosa del TSJCV ha estimat el recurs i ha revocat la interlocutòria del jutge d’Elx.

L’Advocacia de l’Estat argumentava que el requisit d’arrelament –laboral, social o familiar– no s’havia acreditat. Per part seua, la representació jurídica del ciutadà colombià al·legava un “evident” arrelament familiar i social i s’escudava en el fet que està pendent de poder regularitzar la seua situació laboral. També destacava que no té antecedents penals o policials que li impedisquen obtindre l’autorització de residència.

A més, l’home assegura que té dues filles menors d’edat escolaritzades a Espanya durant dos cursos. “En el cas que es produïra l’expulsió del pare, les menors haurien d’abandonar en companyia seua el país”, afegia.

No obstant això, seguint la jurisprudència del Tribunal Suprem, la sentència sosté que el ciutadà colombià “no ha acreditat que la no adopció de la mesura cautelar de suspensió de l’execució de la resolució recorreguda faça perdre la seua finalitat legítima al recurs contenciós administratiu en cas d’estimar-se aquest, fent ineficaç el compliment en els seus propis termes de la sentència que es dicte”. En definitiva, “no ha justificat que els perjudicis que li puga ocasionar l’execució immediata d’aquella resolució siguen irreparables o de reparació molt difícil”.

A més, afig la sentència del TSJCV, l’home justificava el seu arrelament aportant el seu empadronament i fotocòpies del certificat de naixement a Colòmbia de les seues filles, “sense que s’acredite la residència legal d’aquestes”. Així doncs, sense prejutjar el fons de l’assumpte, “no s’acredita l’existència de perjudicis que feren ineficaç una eventual sentència estimatòria”.