El Suprem desestima el recurs d’Anticorrupció i dona carpetada al pretés blanqueig dels exregidors del PP de Rita Barberá

La investigació relativa al pretés ‘barrufeig’ perpetrat pels regidors i la majoria dels assessors de l’exalcaldessa de València difunta, Rita Barberá, per finançar la seua campanya electoral de l’any 2015 no es reobrirà de moment per la via del recurs de cassació a pesar de l'escrit presentat per la Fiscalia Anticorrupció al Tribunal Suprem.

Fonts d’aquest òrgan judicial han informat a elDiario.es que la Sala número 2 ha desestimat el recurs de queixa plantejat per la Fiscalia contra una interlocutòria de l’Audiència Provincial de València, de 10 de gener de 2022, que va declarar que no hi havia lloc a la preparació de recurs de cassació contra la interlocutòria prèvia, de 18 de novembre de 2021, del mateix òrgan judicial, que va declarar el sobreseïment provisional d’una causa per presumpte blanqueig de capitals dins del cas Taula relacionada amb el PP de València, en què afectava una exregidora a l’exsecretària del grup municipal a l’Ajuntament valencià.

La interlocutòria de la Sala a què ha tingut accés aquest diari recorda que, d’acord amb l’article 848 de la Llei d’enjudiciament criminal, és indispensable per a poder presentar recurs de cassació contra una interlocutòria que aquesta establisca el sobreseïment lliure i no el sobreseïment provisional com en aquest cas.

El tribunal té pendents de resoldre altres recursos de queixa de la Fiscalia en la mateixa causa referits a altres persones. El Suprem indica que els decidirà de manera individual encara que “amb l’harmonia i la coordinació imprescindibles”.

L’Audiència de València, amb el vot particular d’una de les magistrades, va donar carpetada al cas amb una de huit pàgines després d’una investigació de sis anys del Jutjat d’Instrucció núm.18, pel fet de considerar que el presumpte delicte de blanqueig pel qual pretesament mig centenar de regidors i assessors de Rita Barberá van entregar 1.000 euros al partit, que després se’ls van retornar en un sobre amb dos bitllets de 500 euros, se situa en el “espai de la mera sospita” o que els exregidors “van rebre els diners bruts proposats i van consumar amb aquesta acció l’injust típic característic del delicte imputat”. Anticorrupció va sol·licitar quatre anys de presó per als exregidors i assessors i fins a 15 anys per al vicealcalde llavors Alfonso Grau.

Davant d'esta resolució Anticorrupció, va presentar al Suprem el mencionat recurs de queixa al considerar que el sobreseïment provisional, contra el que no pot interposar-se recurs, està motivat en que no hi ha suficients indicis per a atribuir el delicte.

No obstant això, per al fiscal, segons la pròpia argumentació de la interlocutòria d'arxiu de l'Audiència, procediria el sobreseïment lliure, que és el que es dicta quan no s'ha provat l'existència del delicte i contra el que sí que pot interposar-se recurs de cassació.

En la seua resolució definitiva, no obstant això, el Suprem nega esta circumstància i afirma que el sobreseïment provisional és l'adequat en este cas: “Si es llig atentament la interlocutòria es comprova de forma cristal·lina que les raons del sobreseïment no són de tipus jurídic (irrellevància penal d'uns fets que es donen per acreditats, almenys indiciàriament) ; sinó de tipus fàctic: s'al·ludix constantment a la falta d'indicis de determinades realitats i molt en concret i singularment a l'absència d'elements indiciaris suficients per a afirmar tant que els fons procedien d'una activitat delictiva prèvia (fonament de dret quart) , com que tots i cada un dels investigats hagueren desplegat la conducta final pròpiament blanquejadora (fonament de dret sext, completat pel sèptim)”.

Afig la Sala que “a decisió de sobreseïment es funda en la ponderació de la qualitat dels indicis, no en plantejaments jurídics. De fet, la interlocutòria proclama en el seu pòrtic (fonament de dret segon) la seua coincidència plena amb la valoració jurídica de l'instructor (La qualificació jurídica com a delicte de blanqueig de capitales no pareix oferir dubtes)”.

Segons el Suprem, “el Fiscal, amb habilitat, però sense raó, extrau algunes d'eixes consideracions jurídiques, per a, descontextualitzades, intentar demostrar que són arguments juridicopenals els que han portat al sobreseimiento”.

“No estem en definitiva davant d'un sobreseïment lliure per considerar-se que els fets no són constitutius de delicte, encara que es presente disfressat de sobreseïment provisional; sinó davant d'un real i material sobreseïment provisional perquè es basa en la falta de consistència dels indicis en què pretén sustentar-se l'acusación”, afirma la interlocutòria que advertix de que el sobreseïment lliure “sería més perjudicial, en últim terme, per a l'acusació perquè tancaria les portes a una eventual reobertura com a conseqüència de l'aparició de nous indicis”.