Un testaferro del ionqui dels diners es defensa davant el fiscal: “O ets fava o et paguen pasta; jo, cap de les dues coses”

Segueix la batalla en el primer judici del cas Taula. El primer testaferro de Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, en un to bast i per moments altiu, davant la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València, que jutja la peça separada J sobre el presumpte finançament irregular de tres campanyes electorals del PP valencià. L’empresari Jaime José Úbeda Merino, a diferència del testaferro penedit José Estarlich, s’ha mantingut tretze són tretze.

“Per a mi hi ha dos motius [per a ser un testaferro]: o ets un fava, un bovet que signes el que et pose, o et paguen molta pasta; jo, cap de les dues coses”, ha declarat a preguntes del fiscal Anticorrupció, Pablo Ponce. Úbeda ha mantingut un to brusc, pel qual ha acabat demanant disculpes davant el tribunal, i ha atacat la Fiscalia Anticorrupció, la qual ha acusat de fer “interpretacions malicioses” de les intervencions telefòniques efectuades per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

Úbeda i Estarlich van participar en l’empresa pantalla de Marcos Benavent que –amb fons presumptament saquejats d’una empresa pública de la Diputació de València, el gerent de la qual era el ionqui dels diners– va adquirir un apartament en el complex residencial Venecia de Xàbia, a més de la plaça de garatge corresponent. Benavent mateix va declarar durant la instrucció del cas Taula que va comprar l’habitatge, a un empresari vinculat al grup mediàtic Tabarka Media, amb fons de comissions il·lícites. No obstant això, Jaime Úbeda ha etzibat al fiscal pel que fa a aquesta declaració: “Pel que he vist del judici, Marcos Benavent va dir que vosté li ho dictava”.

El presumpte testaferro ha assegurat que “tenia l’1% simbòlic perquè [l’empresa pantalla Berceo Mantenimiento] no fora unipersonal”. “No hi ha res més”, ha afegit. L’acusat ha declarat, seguint el mateix argumentari de Marcos Benavent, que l’habitatge es va adquirir amb fons legals d’una donació del pare del ionqui dels diners i de la venda de diversos dels seus cotxes de luxe. “Eren diners privatius seus”, ha assegurat.

Benavent i Úbeda es coneixen des de fa més de dues dècades, pel fet de ser tots dos oriünds de Benigànim, una localitat de la comarca de la Vall d’Albaida. El presumpte testaferro manté que va entrar en l’empresa del ionqui dels diners pràcticament per fer-li un favor. “Jo soc autònom i tenia empreses i Marcos no es pagava l’autònom; li venia bé, volia tindre una cosa privativa, alguna propietat algun dia i vaig comprar l’1% de Berceo [Mantenimiento SL] perquè no fora unipersonal”, ha relatat.

L’amistat trencada de Benavent i el seu primer testaferro

El ionqui dels diners, per a qui Anticorrupció sol·licita huit anys i tres mesos de presó, va demanar perdó a Úbeda en la seua declaració. El seu presumpte testaferro ha contat que era amic de Benavent. “Abans hi tenia amistat, hui no ho sé”, ha dit Úbeda, que ha sostingut que Benavent, abans que esclatara l’escàndol del cas Taula i d’autodenominar-se ionqui dels diners, “tenia una credibilitat total, era de família bé de tota la vida”. “Era respectat en tots els àmbits i gerent d’Imelsa”, ha recordat.

L’acusat treballava en el sector dels espectacles (concretament en matèria de so i il·luminació) i una de les seues firmes va facturar a Imelsa per un acte en el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (Muvim), a pesar que part de les faenes corresponien a Thematica Events SL, una altra empresa pantalla del ionqui dels diners.

L’home ha assegurat que Berceo Mantenimiento SL, de la qual diu desconéixer “que haja tingut cap activitat”, va signar factures amb una rúbrica seua falsificada. Sobre el final de la cridanera relació mercantil amb la societat de Marcos Benavent, ha declarat que va començar a tindre “impagaments” i “problemes” en la resta de les seues deu empreses (assegura que tenia una trentena de treballadors en nòmina i “més de 400 persones” a càrrec seu): “Quan vaig veure l’ocasió, vaig dir: adeu!”.

L’exdirector financer d’Imelsa José Enrique Montblanc ha sigut un altre dels acusats que ha declarat en la quarta sessió del judici del cas Taula. Montblanc ha endossat a l’“òrgan de contractació” la responsabilitat de fiscalitzar les factures que es van abonar per part d’Imelsa. Ell es limitava al “control diari en l’empresa” per a evitar descoberts i defensa que el seu departament buscava la “presumpció de veracitat de les factures”. Al departament jurídic li ha encolomat la responsabilitat de comprovar si hi havia expedient de contractació per a les factures abonades per l’espectacle en el Muvim.

José Enrique Montblanc ha negat que l’interventor llavors de la Diputació de València, Ricardo Camarena Gil, li demanara fer una auditoria sobre l’empresa pública. L’acusat també ha criticat l’auditoria externa a Imelsa: “No em semblava normal, perquè és una funció” que “està reservada per llei a l’interventor”. “Com he de fer una cosa d’un altre departament? Qui soc jo per a ficar-me a emanar normes?”, s’ha preguntat.

L’acusat ha relatat que el 2013 va agafar una baixa per depressió després de la defunció de la seua filla (va ser finalment despatxat per baix rendiment). No obstant això, el fiscal ha qüestionat que, precisament en aquella època, va gaudir d’un plus per productivitat. “És una decisió de la gerència, entenc que pels resultats, des que entre jo, per primera vegada Imelsa no té dèficit”, ha declarat Montblanc.