El Tribunal Suprem haurà de pronunciar-se de nou sobre la legalitat de la ZAL del port de València

El col·lectiu ciutadà Per l’Horta, que ja està més de vint anys denunciant la destrucció de terres classificades com a horta protegida i que van ser indegudament expropiades i urbanitzades en la Punta, ha aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) done via lliure a una nova revisió pel Tribunal Suprem del Pla Especial que va fer possible la legalització de la zona d’activitats logístiques (ZAL) del port de València.

Mitjançant una interlocutòria recent, el TSJCV ha notificat al col·lectiu Per l’Horta l’admissió a tràmit del seu recurs de cassació davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem. Aquest recurs es presenta davant de la recent sentència de la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJCV que el mes de setembre passat va desestimar els motius de l’entitat denunciant per a impugnar el pla urbanístic impulsat el 2018 per la Generalitat Valenciana per a legalitzar els terrenys, situats sobre sòl agrícola protegit.

El conflicte social i jurídic de la ZAL es remunta al Conveni de Cooperació subscrit entre el Ministeri de Foment, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València l’octubre del 1997 per a promoure el desenvolupament de la *AL del port de València. Aquest desenvolupament es va plantejar sobre sòl que figurava en el pla general com a “sòl no urbanitzable d’especial protecció agrícola”. És per això que aquest Pla Especial va ser recorregut per l’Associació Veïnal la Unificadora i pel col·lectiu Per l’Horta.

D’aquest acord van nàixer versions successives del Pla Especial que ja van ser anul·lades pel Tribunal Suprem en dues ocasions, el 2009 i el 2015. La tercera versió d’aquest Pla, aprovada per resolució del 17 de desembre de 2018 de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, és la que continua estant en disputa davant els tribunals, si bé és cert que finalment el Suprem li va donar el vistiplau en primera instància.

Precisament, l’associació Per l’Horta considera que, en aquesta última sentència del Tribunal Suprem del 30 d’octubre de 2024, que va validar aquesta tercera versió del Pla Especial recolzant-se en el temps transcorregut i l’existència d’obres executades pretesament irreversibles, es podria haver produït indefensió per l’absència total d’una mínima valoració i ponderació dels informes pericials aportats com a prova pels recurrents, cosa que podria obrir la via per a un recurs d’empara posterior davant el Tribunal Constitucional per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva.

Els recurrents al·leguen també la infracció de normativa europea, en concret de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, per compliment inadequat de l’obligació de l’Administració de garantir la participació real i efectiva del públic en la presa de decisions en matèria de medi ambient. Així com la vulneració de preceptes concrets del Conveni d’Aarhus del 1998, expressament ratificat per la Unió Europea i que va tindre la seua transposició al dret espanyol per llei del 2006.

D’altra banda, Per l’Horta s’oposa al fet que actuacions de transformació i urbanització declarades il·legals es puguen consolidar pel pas del temps, tal com estableix el Suprem en la seua última sentència, més encara quan han sigut promogudes per les mateixes administracions que tenen el deure de vetlar per la legalitat urbanística.

“Impugnem per greument danyosa per als interessos generals la construcció d’una doctrina que consolide la denominada força normativa del fàctic i assumisca qualsevol situació material, amb independència de la legalitat i el procediment seguit per a produir una nova realitat, atorgant-li naturalesa urbanística per espuri que fora el seu origen” afirmen des de l’associació en l’escrit de preparació de la cassació que ha admés a tràmit el TSJ.

En el mateix recurs afirmen que s’oposen a “acceptar la formació d’una doctrina que viola directives europees i que conduiria a acceptar com a jurídicament inatacable una situació urbanística nascuda d’una actuació pública de transformació il·legal de terrenys no urbanitzables. Més encara quan això contrasta amb el règim jurídic aplicable a les actuacions contràries a l’ordenament urbanístic quan són promogudes per particulars i que són perseguides per aquestes mateixes administracions”. Aquesta situació crearia, segons Per l’Horta, un clar greuge comparatiu: “La justícia no pot aplicar una autoamnistia sobre les actuacions il·legals de l’Administració i després aplicar tot el pes de la llei als particulars en circumstàncies similars”, han afirmat.

L’associació Per l’Horta ha dut a terme aquests dies la seua personació davant el Tribunal Suprem i està a l’espera que aquest òbriga els terminis per a formalitzar la demanda corresponent.