El TSJ mostra sorpresa perquè el PP no recorreguera contra l’absolució de Jorge Rodríguez, el seu soci actual en la Diputació

Jorge Rodríguez, l’expresident de la Diputació de València expulsat del PSPV-PSOE després de la detenció i la imputació en el cas Alquería, es va assabentar de la seua absolució l’endemà passat de les eleccions del 28 de maig passat. Després de ser detingut el 27 de juny de 2018 per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, Rodríguez va ser expulsat del seu partit i va crear una altra formació que va agranar els socialistes a la comarca de la Vall d’Albaida. Després de les últimes eleccions, la seua nova formació –Ens Uneix– es va decantar per pactar amb el PP i donar la presidència de la Diputació de València al popular Vicente Mompó, deixant de passada una exhausta esquerra sense l’única institució a què podia optar després de la desfeta electoral. Així es va convertir Natàlia Enguix, d’Ens Uneix, en vicepresidenta de la institució provincial, mentre que Rodríguez conserva l’alcaldia d’Ontinyent.

Després de la sentència absolutòria, dictada per la secció primera de l’Audiència Provincial de València, el fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, va recórrer contra la decisió. El PP, que exercia l’acusació popular en el cas Alquería, juntament amb l’entitat Acció Cívica contra la Corrupció, no va recórrer contra l’absolució i ni tan sols es va adherir al recurs del ministeri fiscal. I és que els populars estaven en plenes negociacions per a arrabassar al PSPV-PSOE l’única institució valenciana que podia quedar en mans de l’espai progressista.

L’actuació de les acusacions populars ha sorprés la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que ha avalat la sentència absolutòria. L’estranyesa de l’alt tribunal autonòmic encapçala el primer apartat dels fonaments jurídics de la sentència d’apel·lació. “Sorprenentment, les acusacions populars exercides pel Partit Popular i per l’entitat Acció Cívica contra la Corrupció ni van formular el seu propi recurs ni es van adherir a l’interposat pel ministeri fiscal”, afirma la Sala Civil i Penal del TSJ-CV.

En el seu discurs d’investidura, el 14 de juliol passat, Vicente Mompó va agrair a Jorge Rodríguez que haguera acceptat les seues disculpes –tardanes, però sinceres, va dir– i li va demanar perdó, cosa que Rodríguez va trobar a faltar en el seu anterior partit i, singularment, en Ximo Puig. “El dolor que heu hagut de suportar no el mereix ningú”, va reconéixer Mompó. “Ens vam equivocar”, va postil·lar en referència a l’exercici de l’acusació popular en el cas Alquería, una causa que es va prolongar durant cinc anys, incloent-hi la fase d’instrucció i el judici, i que va suposar un alt cost personal per als acusats.

Més enllà dels camins imprevisibles que pot prendre la política institucional, la sentència del TSJCV avala de pla l’absolució de Rodríguez i dels altres 13 acusats, vinculats al PSPV-PSOE i a Compromís, i rebutja que se celebre un nou judici oral davant un tribunal diferent del que va dictar la sentència inicial, tal com sol·licitava Anticorrupció en el seu recurs. La sentència torna a destacar que el ministeri fiscal és l’“únic recurrent”, ja que “les acusacions populars van decidir no apel·lar”.

El fiscal considerava que Rodríguez i el seu equip, a més d’Agustina Brines, vicegerent de Divalterra, de Compromís, van contractar alts directius en l’empresa pública de la institució provincial per afinitat política. I també assenyalava, a diferència de la sentència absolutòria, que les empreses o les fundacions públiques no serveixen per a “implantar polítiques”, sinó per a una “gestió més bona dels serveis públics”. “No estan posades al servei dels polítics, sinó dels ciutadans”, argumentava el representant del ministeri públic.

No obstant això, el TSJCV considera que es tracta de “meres al·lusions legals” d’Anticorrupció i destaca les “dificultats” que va haver-hi durant el mandat de Rodríguez per a “determinar amb claredat quin era el procediment idoni per a la contractació” dels set alts directius. Tampoc creu que es puga afirmar “rotundament” que resultara d’aplicació en les contractacions l’Estatut Bàsic de l’Ocupació Pública, un debat jurídic farragós que va sobrevolar gran part del judici oral. A més, la sentència sosté que l’encàrrec de nombrosos informes sobre la matèria no va tindre un “propòsit espuri”.

Possibles irregularitats, però no delicte

El fiscal també lamentava que l’anàlisi de la interventora de l’Estat, designada en funcions d’auxili judicial, tampoc es va tindre en compte en la sentència absolutòria, cosa que el TSJCV rebutja en afirmar que l’informe de la funcionària es va tindre en compte “expressament”.

“És possible apreciar que poguera haver-se comés alguna irregularitat en les tasques dutes a terme pels acusats”, concedeix l’alt tribunal autonòmic. No obstant això, aquestes preteses irregularitats “no arriben a eliminar la consideració sobre que el seu procedir va estar substancialment ajustat als criteris marcats en els informes de referència”, afig.

Un altre argument central del recurs de la Fiscalia era que les contractacions d’alta direcció no van passar o fins i tot es van ocultar al consell d’administració de la mercantil pública. No obstant això, el TSJCV al·lega que, a pesar que “és factible admetre que aquesta omissió va suposar una irregularitat procedimental”, no hauria tingut la “transcendència que es pretén, almenys des de l’òptica del delicte de prevaricació”.

“Es podrà compartir o no per aquest tribunal d’apel·lació el que ha dit el tribunal de primera instància, però no és possible afirmar que les seues apreciacions siguen contràries al sentit comú, a la lògica o a l’experiència, ni, per tant, que siguen absurdes, arbitràries, inconsistents o incoherents”, conclou el TSJCV, que avala l’absolució –“tant si la comparteix com si no”– perquè, en definitiva, “no està mancada de sentit”.