València destina 20 milions de fons europeus a ajudes per a rehabilitar 729 habitatges a les Tendetes i Tres Forques

L’Ajuntament de València opta per primera vegada a 20 milions d’euros dels fons europeus Next Generation, en la convocatòria de barris que es lliura el dia 20 de juny, i que arribarà a 729 habitatges particulars dels barris populars de la Mare de Déu dels Desemparats i les Tendetes.

Es tracta d’una aposta ferma per la regeneració urbana per al futur del sector immobiliari privat en què, tal com ha explicat l’alcalde, Joan Ribó, “l’Ajuntament de València aportarà el 30% del cost total en cadascuna de les actuacions, quasi 10 milions d’euros en total, entre el 2023 i el 2026, en una mostra ferma per la renovació de la ciutat construïda que millorarà la qualitat de vida de quasi 2.000 habitants i oferirà faena a les empreses de construcció sense necessitat de més sòl”.

En el cas del Grup de la Mare de Déu dels Desemparats (barri de Tres Forques), que data de l’any 1965, es preveu actuar en la rehabilitació de 33 edificis, cosa que suposa un total de 366 habitatges, i la reurbanització integral de 12.208 metres quadrats. S’ha sol·licitat una subvenció de 11,5 milions i mig, en funció del càlcul del cost total de l’actuació, que és de 17,4 milions.

En aquest cas, l’aportació del Ministeri serà del 62,40%, la de l’Ajuntament, del 33,25%, i la de la Generalitat del 3,43%, amb la qual cosa el cost per als particulars a penes arribarà al 0,85%. Quant al Grup Campanar, a les Tendetes, construït el 1961, es preveu la rehabilitació de 42 edificis, amb un total de 363 habitatges, cosa que suposa la reurbanització integral de 15.102 metres quadrats. En aquest cas, el cost total és de 17,1 milions i la subvenció sol·licitada, de 11,2 milions d’euros. El Ministeri s’encarregarà del 61,77% del cost, i l’Ajuntament del 28,61%, mentre que la Generalitat aportarà un 3,70%, i les persones particulars assumiran únicament el 5,93%.

Es tracta de residencials plurifamiliars d’edificació oberta (blocs), en què es preveu escometre actuacions de rehabilitació que comprenen mesures d’eficiència energètica (aïllament per l’exterior, canvi de fusteria), d’accessibilitat (instal·lació d’ascensor en via pública), d’eliminació d’amiant, i de conservació (actuació sobre les patologies d’humitat i sobre l’estructura), i en cap cas es necessitarà efectuar reallotjaments.

De la seua banda, les actuacions de reurbanització preveuen la substitució del clavegueram i l’enllumenat (que siga a escala humana i de baix consum), la reordenació de la mobilitat i els aparcaments, i el sanejament de l’arbratge o nou enjardinament amb mobiliari urbà, acordat amb el veïnat, a més de noves pavimentacions i reasfaltatges.

Un projecte transversal

Els projectes s’han treballat de manera transversal per les quatre àrees municipals implicades, Urbanisme, Innovació, Serveis Socials i Medi Ambient, coordinades des de l’Alcaldia. I a més s’ha treballat a peu de carrer de manera camp exhaustiu, amb presentacions tècniques en els barris, comunicacions porta per porta, i amb la col·laboració de les associacions veïnals. Tal com ha explicat l’alcalde, s’ha aconseguit la signatura de l’expressió d’interés de quasi el 100% (73 de 75) de les comunitats de propietaris dels blocs d’aquests barris.

L’Ajuntament encarregarà a Aumsa que siga l’agent rehabilitador únic, per facilitar la tasca al veïnat, que podrà delegar en l’empresa municipal totes les gestions. Per fer-ho, s’obriran dues oficies de rehabilitació, una en cada barri, amb la col·laboració de la Fundació València Clima, mentre que des dels serveis d’Habitatge i Serveis Socials es prestarà l’assessorament necessari en tot el procés. Les actuacions hauran d’estar acabades el 2026 , encara que, en virtut de la Llei autonòmica de barris i la recentment aprovada Llei de qualitat de l’arquitectura, es podran accelerar els tràmits per a la regeneració urbana.

La vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament i Renovació Urbana, Sandra Gómez, ha explicat que “la prioritat és invertir, recuperar i regenerar els barris de les famílies treballadores i les zones de la ciutat on l’Ajuntament mai ha fet res. I per això, hem aprofitat els fons Next Generation per a tindre un impacte en dues zones de la nostra ciutat de famílies treballadores, amb recursos limitats, que no poden escometre obres importants de rehabilitació i de regeneració dels seus habitatges”.

“L’actuació tindrà un impacte positiu en més de 700 famílies amb una acció d’inversió en regeneració i rehabilitació urbana de més de 34 milions d’euros, que va, en primer lloc, a condicionar l’entorn de la llar privada”, ha assegurat Gómez, que ha recordat que es preveu “fer obres de condicionament, d’eficiència energètica, d’accessibilitat, però també tot l’espai públic, des del sanejament, els espais verds i els espais compartits, perquè aquestes zones de la ciutat de València es convertisquen en zones en què la qualitat de vida i tots els paràmetres en què estem treballant el model de ciutat siguen una realitat”. “Amb l’ajuda dels fons europeus i de l’Ajuntament de València, estem posant en el mapa de les prioritats de l’Ajuntament de València els barris de les famílies treballadores, els barris de què mai ningú s’ha ocupat”, ha conclòs.

Per part seua, per al regidor d’Innovació i Projectes Europeus, Carlos Galiana, “València està aconseguint, en els últims anys, una gran quantitat de fons europeus per a desenvolupar obres, projectes i plans que estan millorant la ciutat, modernitzant-la i fent-la més sostenible. Parlem d’intervencions com la construcció de carrils bici, conversions en zona de vianants de les grans places de la ciutat, instal·lació d’il·luminació led més efectiva, entre altres”.

“Ara –ha continuat– amb la captació dels Fons Next Generation no ens estem quedant arrere i som una de les ciutats espanyoles que més inversions estem aconseguint. Som una ciutat fiable, que treballa bé i en la línia de la sostenibilitat, i això està sent premiat per la Unió Europea. Amb la sol·licitud d’aquests fons per a habitatge tornarem a actuar de manera diligent i ràpida des de l’Oficina de Projectes Europeus, l’àrea de l’Ajuntament de València dependent de la Regidoria d’Innovació que s’encarrega de captar i gestionar les ajudes procedents de la Unió Europea a la ciutat”.

De la seua banda, la regidora d’Habitatge i Serveis Socials, Isabel Lozano, ha assegurat que aquestes ajudes “suposaran una revolució per a la nostra ciutat i tota una novetat en les polítiques municipals, ja que podrem rehabilitar dos grans grups d’habitatges que abasten més de mig miler de pisos, de manera que actuem de manera global en dos entorns urbans, no sols des del punt de vista urbanístic, sinó també des de l’acompanyament social d’aquests entorns”.

“Parlem de millorar l’estat de conservació de la seua estructura, com són els terrats i les façanes, incloent-hi processos de retirada d’amiant. També instal·lació d’ascensors o rampes que milloren l’accessibilitat universal. A més, també podrem instal·lar nous sistemes de calefacció, refrigeració o l’increment de l’eficiència energètica dels ja existents. Aquestes ajudes suposaran una regeneració molt important per als barris de les Tendetes i Tres Forques”, ha assegurat la delegada“.

Finalment, el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Energètica, Alejandro Ramóon, ha explicat que “la lluita contra el canvi climàtic no comprén només la mitigació, sinó també l’adaptació als seus efectes”; i ha destacat que “una de les polítiques més importants per a adaptar-se als fenòmens extrems que ens està portant el canvi climàtic, i més encara a València i a la Mediterrània, és l’adaptació dels nostres habitatges a onades de calor, a episodis de calor extrema, per a viure més confortablement i estalviar en la refrigeració de les cases. Per això apostem per la intervenció en els habitatges i la seua rehabilitació, per assolir aquests objectius de millora del confort i la salut i d’estalvi energètic i econòmic”.

Un acord pioner

L’alcalde ha conclòs destacant el caràcter pioner d’aquest acord, “tant pel procediment, treballant braç a braç amb el veïnat i amb diferents àrees implicades, com per l’oportunitat única d’encarar finalment la renovació de l’envellit parc immobiliari”. “De l’experiència dels Arrur del Cabanyal, amb els Errp dels Next Generation, l’Ajuntament està consolidant els fonaments de la regeneració i rehabilitació urbanes, el futur sostenible de la construcció i la descarbonització de la ciutat”, ha afegit, i ha conclòs assegurant que “l’equip de Govern continuarà treballant per presentar a la convocatòria d’edificis, abans d’acabar l’any, altres grups concrets d’habitatge dels anys cinquanta, com són les Casetes Rosa (la Malva-rosa), Stella Maris (Natzaret), Sant Marcel·lí i la Mare de Déu de Carme (Beteró).

La Junta de Govern Local aprova divendres sol·licitar la delimitació dels Errp esmentats i sol·licitar les ajudes previstes en el “Programa d’ajuda a les actuacions de rehabilitació en l’àmbit de barri”, finançat amb fons Next Generation, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència 2021-2026.

A València, segons les dades del cens de l’INE 2011, quasi la meitat (48,9%) dels habitatges familiars es van alçar en dues dècades, entre el 1961 i el 1980, per la qual cosa el 2022, la meitat dels habitatges ja tenen 50 anys; i entre el 2022 i el 2030, uns 114.760 habitatges addicionals (27,3% del total) aconseguiran una antiguitat de 50 anys. Això vol dir que el 2030, gairebé 3 de cada 4 habitatges (un 74,9% segons les dades del cens del 2011) tindran una antiguitat de 50 anys o més.

La renovació del parc d’habitatge i d’edificis aposta per enfocaments integrals, de manera que la millora de l’eficiència energètica i la integració de fonts d’energia renovable s’acompanye d’una millora de l’accessibilitat, conservació, millora de la seguretat d’utilització i la digitalització dels edificis.