La Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de València ja disposa del disseny definitiu del programa d’actuació integrat del Grau, que ha dissenyat el despatx d’arquitectes de José María Tomás. El disseny, que aquest estiu passarà l’avaluació ambiental i es podria posar en marxa en un termini de dos anys almenys, preveu 193.000 metres quadrats de zona verda amb un delta verd, 3.000 habitatges, dels quals 750 són públics (un 25%), i 45.000 metres quadrats per a dotacions públiques.
La vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, va declarar dilluns: “Fem un pas molt important a la nostra ciutat per desbloquejar una zona fonamental de València i, especialment, dels Poblats Marítims, per integrar Natzaret i les Moreres tant en l’antic llit com en el districte dels Poblats Marítims. Vinculem per fi la Marina amb València i ho fem d’una manera que generem un barri que serà una referència en sostenibilitat i qualitat de vida”.
La vicealcaldessa ha afegit que el nou disseny del Grau “connectarà per fi l’antic llit del Túria amb la mar i, sens dubte, per la seua connexió amb la Marina, es convertirà en un dels grans districtes d’innovació i en un dels motors econòmics de la ciutat de València”.
Sobre el soterrament de les vies del tren mitjançant la prolongació del túnel de la Serradora ha explicat que el Ministeri de Transports ja té pràcticament finalitzat l’estudi informatiu i que l’obra costarà entre 80 i 100 milions d’euros. “Estic convençuda que el Govern s’implicarà en el finançament del projecte”, ha afirmat Gómez.
Encara que s’espera que es puga compassar el soterrament amb el desenvolupament del PAI, la vicealcaldessa ha explicat que el projecte d’urbanització que s’ha de presentar pròximament inclourà una solució provisional per a salvar les vies.
Sandra Gómez considera que la ciutat està guanyant molt en zona verda: “Es genera un nou delta verd, es renuncia a la prolongació de l’Albereda per al cotxe privat i s’aposta per una prolongació per mitjà d’un circuit biosaludable. Guanyem 193.000 metres quadrats de zones verdes, hi ha parcel·les de 45.000 metres en total per a dotacions i serveis públics (col·legis, escoletes, centres culturals, serveis socials, etc.) i hi ha previstos 3.000 habitatges, dels quals 750 seran públics”.
La regidora ha recordat els problemes que va generar en el seu moment aquest PAI, “ja que és una zona de la ciutat que venia amb el llast i condicionada pel circuit fracassat de la Fórmula 1, que va impulsar el Partit Popular, que va ser un niu de problemes a l’Ajuntament i també vinculats a casos de corrupció, cosa que ha suposat una llosa que ha impedit desenvolupar urbanísticament tota aquesta zona tan important de la ciutat”.
Com va informar elDiario.es, el cost final del circuit va ser de 98 milions d’euros. Per a finançar les obres que donen al sector del Grau, en què s’ha de desenvolupar el PAI per a urbanitzar la zona, la Generalitat va signar el 2007 un conveni amb l’Ajuntament pel qual l’Administració autonòmica va anticipar 42 milions d’euros a fi de costejar les obres d’adequació i asfaltatge. Una inversió que havia de ser tornada pel Consistori de la ciutat mitjançant les càrregues urbanístiques que han de pagar els propietaris dels terrenys del PAI del Grau, ja que la urbanització s’havia de convertir en els vials del futur barri.
Com ha informat Gómez, finalment seran 32 milions d’euros els que aportaran els promotors i la resta del deute està en procés de negociació entre la Generalitat i l’Ajuntament.
L’antic circuit de la Fórmula 1 se substituirà per un circuit biosaludable, integrat dins del delta verd, i que preveu espais per a vianants, carril bici i per a vehicles de mobilitat personal i circuit per a corredors i corredores. La prolongació de l’Albereda no tindrà pas per a vehicles privats, l’entrada dels quals a la zona residencial es farà fonamentalment per l’avinguda de França, que arribarà fins a la façana marítima.
El disseny preveu també el soterrament de les vies del tren i la construcció d’un nou pont a l’altura del Camí del Canal. Tot el PAI s’ha dissenyat amb polítiques de perspectiva de gènere i de la creació de barris de 15 minuts. Igualment, es prescindeix de crear espais lliures privats i s’opta per la fragmentació d’usos, amb habitatges, espais comercials, àrees dotacionals i zones verdes.