València retira els recursos i assumirà uns 20 milions per la pilota del PP en la Tabaquera

L’operació urbanística aprovada el 2005 pel PP de Rita Barberá que va donar lloc a la rehabilitació de l’edifici de la Tabaquera per a convertir-la en un edifici municipal d’oficines i regidories a canvi d’una pilota per a la promotora Guadalmedina, segons les estimacions del moment, d’uns 75 milions gràcies a la construcció de tres edificis en dues de les millors zones de la ciutat, costarà uns 20 milions d’euros a les arques de l’Ajuntament de València.

La Comissió d’Urbanisme portarà al pròxim ple un acord transaccional pel qual desisteix de la via judicial davant l’oposició dels veïns de Penya-roja al trasllat al seu barri de l’edificabilitat de l’immoble d’habitatges que falta per construir al carrer de Misser Mascó i d’aquesta manera abonarà a la promotora la indemnització corresponent.

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va donar la raó al final del mes de desembre passat a l’associació veïnal de Penya-roja en ratificar l’anul·lació de la requalificació de dues parcel·les d’aquest barri de València (de l’Ajuntament i destinades inicialment a ús educatiu i zona verda) a part de les quals s’havia de traslladar l’edificabilitat per a construir l’edifici d’habitatges pendent.

Després de la sentència, tant l’Ajuntament com la Generalitat van presentar recurs de reposició dins del termini i en la forma escaient. No obstant això, per mitjà de l’acord esmentat s’acorda retirar els recursos i assumir la indemnització corresponent a la promotora davant el rebuig veïnal per la minva de sòls dotacionals que implicaria per al barri de Penya-roja. Precisament per aquest mateix motiu, no es planteja el trasllat de l’edificabilitat a cap altre barri.

Fonts de la Regidoria de Desenvolupament Urbà que dirigeix la vicealcaldessa Sandra Gómez han informat que en el ple del mes d’octubre passat es va aprovar el pagament de 6,7 milions d’euros a la promotora Guadalmedina en concepte de liquidació del conveni esmentat que correspon a l’edificabilitat de la parcel·la no construïda al carrer de Misser Mascó i que es convertirà en un jardí.

A aquesta quantitat cal afegir el cost de l’expropiació de la parcel·la esmentada, que podria ser entre 14 i 17 milions d’euros segons les últimes estimacions.

Després de la decisió judicial que va impedir portar l’edificabilitat que queda per desenvolupar a altres terrenys de la ciutat, la constructora Guadalmedina va sol·licitar l’execució de la sentència d’octubre del 2015 que va declarar il·legal tot el pla de la Tabaquera aprovat pel PP, cosa que incloïa la devolució de tot l’edifici o, en defecte d’això, el pagament d’una quantitat equivalent al preu de l’immoble, valorat en uns 35 milions d’euros.

Per aquest motiu, finalment s’ha optat per la liquidació del conveni, que ha costat els 6,7 milions esmentats més la quantitat que es determine per l’expropiació de la parcel·la sense edificar al carrer de Misser Mascó.

Després de conéixer-se l’acord plantejat amb aquesta finalitat, la vicealcaldessa de València i edil de Desenvolupament i Renovació Urbana, Sandra Gómez, ha explicat, en declaracions als mitjans de comunicació, que la “prioritat principal” de l’Administració local “era donar seguretat jurídica a totes les persones que van adquirir els habitatges de bona fe” a partir de l’operació urbanística de la Tabaquera.

La també portaveu socialista en el consistori i candidata del PSPV a l’Alcaldia ha demanat fer “una reflexió política sobre la solució final” donada al conflicte pel trasllat de l’edificabilitat de la Tabaquera a Penya-roja.

Així doncs, ha al·ludit al “mal directe que ha fet el PP a aquesta ciutat” i ha assegurat que “la pilota urbanística dels governs del PP”, en referència a l’acord i la permuta de la Tabaquera aconseguit en aqueixa època, ha tingut com a “resultat més de 20 milions d’euros” de compensació als promotors “dels quals haurà de fer-se càrrec l’Ajuntament”.

Així mateix, ha afegit que li “crida molt l’atenció” que qui ha sigut president de l’Associació de Veïns Plataforma Veïnal Barri Penya-roja, José Tárrega, acompanye la portaveu i candidata del PP a l’alcaldia, María José Catalá, en la llista electoral del 28M.

Antecedents d’una operació considerada espoli

L’operació Tabaquera es va forjar el 2002 quan Guadalmedina va adquirir el 49% de la Tabaquera a Altadis, llavors propietària de l’edifici, per huit milions d’euros. Quatre anys més tard, el 2006, es van requalificar els terrenys i es va permetre l’enderrocament de les naus laterals del conjunt arquitectònic i l’edificabilitat dels solars que es generaven.

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va estimar l’octubre del 2015 el recurs presentat per l’entitat cívica Salvem la Tabaquera i va declarar nul per ser “contrari a dret” l’acord de l’Ajuntament de València d’abril del 2005 que va permetre la permuta de l’antiga fàbrica.

La sentència considera que hi ha prou elements en actuacions que acrediten que la fàbrica formava un conjunt integrat no sols per l’edifici principal, sinó també pel conjunt de naus que la perimetren. Considera per això el tribunal que les parts demolides i desaparegudes, arran de l’acord del govern local, constituïen elements característics i formaven part d’un conjunt que mereixia una protecció “integral”, i que la seua conservació i preservació “s’imposava com a llegat de la nostra història industrial”.

Segons assenyala el tribunal, tot el conjunt d’edificis situats en l’illa de la Tabaquera estaven protegits en el pla general d’ordenació urbana (PGOU) de València del 1988 amb el nivell de protecció 2.

Entén el tribunal que la descatalogació de les dues naus confrontants amb el carrer de Misser Mascó no van tindre per objecte “millorar el conjunt protegit, ni la seua conservació, ni el seu equilibri estètic o arquitectònic, ni tan sols la seua observació”, sinó “generar sòl, que permeta un increment notable de volum edificatori” per a una operació “especulativa” i l’obtenció de plusvàlues.