Veïns del barri de Sant Antoni-la Saïdia, a València, s’han mobilitzat per intentar paralitzar el projecte per a la construcció d’un “macrohotel” de 575 habitacions i un miler de llits a l’interior d’una illa on se situa l’antiga fàbrica de filats, trenats i teixits de jute Pilar Casanova. A més, han denunciat que aquest estiu han començat les faenes d’enderrocament a l’interior del recinte, unes tasques que asseguren que es duen a terme sense llicència –el departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de València reconeix a elDiario.es que no s’ha concedit cap llicència per a aquesta mena de faenes i que estan estudiant la documentació presentada pels veïns–.
Segons expliquen, la compra del terreny es va fer el 2019 i el 2021 una promotora va sol·licitar la llicència per a construir-hi un macrohotel d’una estrela, que també servisca de residència d’estudiants, “per a més de mil hostes de baix poder adquisitiu a l’interior de l’illa que formen els carrers de Sagunt, Sant Bru, Luz Casanova i Pare Urbà”, un projecte que compta amb edificis de fins a set altures “a menys de dos metres de les finestres d’alguns dels habitatges confrontants”. I tot això, sense “cap mena d’estudi d’impacte, ni de l’efecte en la qualitat de vida dels veïns”.
En ple mes de juliol, prossegueixen, arriben les notificacions als veïns per si volen presentar al·legacions, uns escrits “dirigits a les comunitats de propietaris que no en donen detalls i generen incertesa i dubtes”. “Amb les dates triades es va buscar reduir la capacitat de reacció del veïnat”, lamenten.
Aquest estiu, els veïns, que s’han constituït en associació i ha sol·licitat la protecció del conjunt arquitectònic de les naus industrials, anteriors al 1940 com demostra l’existència d’un panell ceràmic exterior dedicat a la Mare de Déu de La Cabeza del 1935, han denunciat que la promotora ha iniciat les faenes de demolició a l’interior dels edificis, malgrat mancar de llicència: “No ho veiem, però ho sentim”. Aquestes circumstàncies van ser denunciades davant la Policia Local que, no obstant això, asseguren que no va arribar a presentar-se en el lloc a comprovar els fets.
Descontentaments amb la resposta municipal
Tal com relata Amparo Vidal, portaveu de l’associació de veïns, fa més d’un any que van enviar el primer requeriment a l’Ajuntament i des de llavors s’han reunit amb diferents responsables municipals (la vicealcaldessa i delegada d’Urbanisme, Sandra Gómez; la regidora d’Espai Públic, Lucía Beamud; la responsable de Participació Ciutadana, Elisa Valía; i al setembre tenen programada una entrevista amb l’alcalde, Joan Ribó): “No hem aconseguit més que bones paraules, però poc més”. “Sentim que ens prenen el pèl i es passen la pilota entre Compromís i el PSPV tot i que estan passant coses molt estranyes”, es lamenta.
Davant aquesta situació, han convocat manifestacions, cassolades, han iniciat una campanya en Change.org, han presentat propostes als pressupostos participatius municipals a través de Decidim València i han denunciat aquesta situació davant el Defensor del Poble i davant la Conselleria de Cultura, “però ningú fa res”. “No volem que tiren les naus, ja que tenim una deficiència notable de serveis”, critica Vidal: “S’han carregat el centre i ara venen per la perifèria. Convertiran el barri en una nova Russafa o el Carme, i si derroquen les naus, mor el barri”.
Buscar alternatives
Des d’Urbanisme, Sandra Gómez va plantejar el mes de gener passat després de reunir-se amb els veïns buscar alternatives al macrohotel la Saïdia que permeten “generar dotacions i serveis públics que necessita el districte: ”És obvi que aquest tipus d’iniciatives no és el projecte més oportú per a una àrea residencial o per a una zona envoltada de finques“. ”Aquest macrohotel pot fracturar la tranquil·litat d’un barri eminentment residencial com la Saïdia“, apuntava Gómez, que afegia que aquest tipus de projectes ”no encaixen amb el model de ciutat en què estem treballant“.
Informes d’experts
Precisament, els ciutadans afectats van sol·licitar un informe a diferents professionals, com els arquitectes Carles Dolç o Diana Sánchez, sobre el valor patrimonial d’aquest conjunt. Precisament, Sánchez, que va elaborar un estudi juntament amb una historiadora de l’art, destacava els valors que té el conjunt arquitectònic per a considerar la seua protecció com a Bé de Rellevància Local, un escrit que es va traslladar al consistori juntament amb la petició de protecció: “Ara com ara, l’Ajuntament no s’hi ha pronunciat mentre continua avançant el tràmit per a la llicència d’enderrocament i de construcció de l’hotel, desoint les denúncies dels veïns del barri, que són els que es veuran afectats si es fa aquesta construcció”, sosté Sánchez.
Per part seua, Dolç considera que aquest projecte “desmesurat”–que es pretén desenvolupar a l’interior d’una illa residencial “ja construïda i consolidada des de fa dècades”– planteja diversos problemes de caràcter urbanístic, d’habitabilitat i socials que “exigeixen una reflexió”, ja que no té en compte les repercussions en l’entorn.
El primer punt a què es refereix és que pretén doblar la densitat i la població d’una illa en què actualment hi ha 359 habitatges i on resideixen unes 800 persones, cosa que implicaria un increment notable del trànsit en una zona amb problemes d’aparcament, “ja que el projecte només preveu 94 places emparant-se en el fet que la normativa no exigeix reserva de places d’aparcament en hotels d’una estrela, la categoria triada pels promotors”.
Sobre el valor patrimonial de les naus industrials, l’arquitecte advoca per fer-ne una altra avaluació detallada i protegir-les: “Si es reconeix el valor patrimonial de les naus actuals, que aparenten bon estat de conservació [i que considera que haurien de constituir-se en un espai públic], no tindria sentit la proposta del projecte”. A més, explica que l’illa és travessada per la séquia de Rascanya: “El projecte no considera el seu interés patrimonial i proposa edificar-hi damunt”.