Ximo Puig convoca un congrés exprés el febrer per evitar que el seu relleu cause un altre dessagnament dels socialistes valencians

Quan Joan Lerma va perdre les eleccions, el 28 de maig de 1995, el PSPV va iniciar un camí tortuós. En els deu anys següents es van succeir congressos conflictius –canvis periòdics de líder, una gestora, i fins i tot una manifestació de militants de matinada–, i l’abandó de la primera línia dels intel·lectuals del partit, que el van condemnar a anys en l’oposició. Als socialistes valencians els va costar dues dècades tornar a arribar al Palau de la Generalitat, malgrat la corrupció i la mala praxi dels governants del PP de l’època. Quasi trenta anys després, el partit se situa en un escenari amb nombroses coincidències. Tantes que la por que reapareguen els fantasmes porta el seu líder encara, Ximo Puig, a ser extremadament cautelós amb el procés.

L’expresident de la Generalitat vol que el congrés se celebre el febrer, que en temps polítics és despús-demà, i ha demanat al partit “cohesió”, unitat, i evitar “errors interns”. Per si quedaven dubtes, dilluns, en comunicar que deixa l’acta en les Corts Valencianes, el dirigent citava Joan Lerma, Joan Ignasi Pla, Joan Romero i Toni Asunción.

Puig es quedarà al capdavant de la direcció socialista fins al conclave, pilotarà un procés exprés que pretén contindre l’hemorràgia del partit perquè no es dessagne. L’executiva celebrada dilluns ha acordat convocar un Comité Nacional, que és l’òrgan que ha de posar data i decidir sobre el congrés extraordinari del qual emane la nova direcció. Puig va celebrar els últims congressos a Alacant, però aquest serà previsiblement a València i buscarà una candidatura unitària. No vol gestores, ni allargar el procés més del que cal: vol un partit que siga una eina, una maquinària que es pose a treballar per a estar a punt en les eleccions del 2027. “La idea és fer un procés democràtic i obert”, ha apuntat Puig, que vol una “mirada d’obertura que ha fet bon fruit”, amb el creixement en diputats del grup socialista com a mostra“.

Com en congressos anteriors, la idea de la bicefàlia ha tornat a sorgir. A falta presentació formal, els tres aspirants oficiosos a dirigir el partit no tenen un fòrum de visibilitat en l’agenda valenciana. Són, d’una banda, la ministra de Ciència i exalcaldessa de Gandia, Diana Morant, que té el suport de la direcció nacional del PSOE i de l’equip de Ximo Puig, una candidata de consens en el sector oficialista. D’altra banda, està l’alcalde de Mislata i secretari provincial de València, Carlos Fernández Bielsa, que compta amb l’aval de ser l’alcalde socialista més votat a Espanya i el suport de joves dirigents del cinturó valencià que revaliden les seues majories absolutes, encara que no va aconseguir la Diputació de València, malgrat ser l’única institució amb majoria d’esquerres. Finalment, està Alejandro Soler, d’Elx, ara en el Congrés dels Diputats: pròxim a Sánchez, s’entén amb l’abalisme, el corrent de l’exministre de Transports José Luis Ábalos encara poderós a la província de València. Cap té presència en les Corts Valencianes.

Ferraz, a través de Santos Cerdán, el secretari d’Organització, va manifestar la total llibertat que té el partit i va demanar unitat per al congrés. Però els crítics, que no en són pocs, insisteixen que parle la militància. Així ho van manifestar Fernández Bielsa i Soler dissabte, abans del Comité Nacional en què Puig va anunciar la convocatòria del congrés extraordinari. El dirigent de Mislata, que té darrere un grup nodrit d’alcaldes, va plantejar obrir un procés de reflexió per a valorar què fer. El seu entorn veu complicada una candidatura unitària.

Puig va formar part de les Corts Valencianes en la primera etapa de Govern socialista, que va abandonar temporalment per a passar al gabinet de Lerma. Per la seua trajectòria, el líder dels socialistes valencians sap els riscos que té un congrés per a elegir a un nou rostre després d’una derrota electoral. Pilotar la transició d’un partit que ha encapçalat un govern autonòmic és complex: els que no van ser beneficiats llavors ara esperen ocupar la seua part.

D’antuvi, els socialistes valencians inicien la seua renovació amb José Muñoz al capdavant del grup parlamentari. L’executiva de dilluns ha ratificat la decisió d’ajudar a pujar el responsable d’Organització del partit i d’Hisenda en les Corts Valencianes, que està amb Puig uns quants anys. Com a síndic adjunt s’incorpora Toni Gaspar, l’expresident de la Diputació de València, que els alcaldes de Bielsa entenen com un bon gest cap a ells. La diputada Rosa Peris serà presidenta del grup i continuaran en la direcció José Chulvi i María José Salvador, representants d’Alacant i Castelló, respectivament. La diputada Mercedes Caballero serà la coordinadora del grup parlamentari per a València.

La convenció institucional del PSPV, que reunirà tots els alcaldes i representants parlamentaris, serà el 10 de gener i dos dies abans, el 8, la reunió del Comité Nacional que prepararà el Congrés. La convenció té per objectiu coordinar l’acció del partit, la institució i ajudar a pujar la gestió del Govern d’Espanya.

Resolt el tema del càrrec de portaveu, amb Muñoz al capdavant del grup parlamentari, i de la representació valenciana en el Govern central, amb els seus principals ariets –Arcadi España i Rebeca Torró– com a secretaris d’Estat, queda pilotar el procés intern. I després ja veurà el seu futur, si París o Brussel·les o Morella, sa casa, com feia broma dilluns. De moment es queda al Senat, on presideix la Comissió de Pressupostos.