Ximo Puig, únic líder polític supervivent del cicle polític valencià iniciat el 2015

Amb la dimissió de Mónica Oltra no solament cau un dels dos referents del Pacte del Botànic que pervivien des que va brotar arran de les eleccions del 2015, també queda Ximo Puig com l’únic líder polític autonòmic que ha aguantat l’evolució social i també intestina dels partits.

El president de la Generalitat i líder del PSPV ha vist passar durant aquestes encara menys de dues legislatures tres líders del PP, cinc de Ciutadans, quatre de Podem i ara Compromís haurà de rellevar la que ha sigut la seua líder des de fa més d’una dècada.

En la primera legislatura el primer a caure va ser el president de la Generalitat sortint, Alberto Fabra, que després de perdre el PP el poder al cap de 20 anys, va renunciar poc després al seu escó en les Corts Valencianes i va passar a ser senador per designació autonòmica. Fabra va ser rellevat al capdavant dels populars per Isabel Bonig.

Després va arribar el torn de la primera líder de Ciutadans en les Corts Valencianes, Carolina Punset, que mig any després, al febrer del 2016, anunciava la seua marxa del parlament valencià per a recalar en l’europeu. Punset va ser substituïda per Alexis Marí, que també va ser el següent a caure, destituït a l’abril del 2017. Va deixar el grup taronja mesos després i va passar als no adscrits. La següent a liderar la formació va ser Mari Carmen Sánchez, que va aconseguir mantindre’s en el càrrec fins al final de la legislatura.

Encara en aquest primer període Podem, fora del Consell, tot i que donant el seu suport extern com a signant del Pacte del Botànic, va començar amb el lideratge d’Antonio Montiel, però va ser rellevat després del canvi en la direcció de la formació morada per Antonio Estañ al setembre del 2017. Va durar el que va durar la legislatura.

La nova legislatura inaugurada el 2019 ho feia també amb nous lideratges dins i fora del Consell, on es van mantindre els integrants en una certa estabilitat menys de dos anys. En Podem començava la legislatura Naiara Davó, però novament els processos interns van canviar el lideratge polític, que es va traslladar a Pilar Lima al gener del 2019. Es manté actualment com a portaveu parlamentària.

En Ciutadans també van continuar cremant lideratges. Així doncs, la fulgurant entrada de Toni Cantó va durar mitja legislatura, i al març del 2021 deixava l’escó autonòmic i el partit. La seua substituta va ser Ruth Merino, que roman hui dia com a síndica en la cambra valenciana.

En el PP Carlos Mazón va arribar a la presidència autonòmica del partit al juliol del 2021, però, com que no era diputat autonòmic, va designar com a síndica en substitució d’Isabel Bonig la seua número dos en la formació, María José Catalá, actual portaveu popular.

En els últims mesos el PSPV i Compromís també s’han vist obligats a fer canvis en les seues sindicatures que mantenien des de la legislatura anterior. El primer a renunciar va ser Fran Ferri, que va tancar un període com a portaveu en les Corts de Compromís i va deixar pas a l’actual síndica Papi Robles. El relleu més recent va ser el del càrrec de portaveu del PSPV, exercit des d’un primer moment per Manolo Mata, que va deixar el càrrec per dedicar-se a la defensa d’un acusat del cas Azud. Mata ha sigut substituït per Ana Barceló, que va haver de deixar el càrrec de consellera de Sanitat. I és que el govern valencià és l’altre òrgan en què Puig és un dels últims supervivents, però no l’únic.

Tres supervivents en el Consell Botànic

Comptant l’eixida de Mónica Oltra, el Consell del Botànic únicament conserva tres dels deu primers integrants de l’executiu. Al costat de Ximo Puig s’han mantingut en el govern (i també en les mateixes conselleries) Gabriela Bravo (designada pel PSPV) en Justícia, i Rafael Climent (Compromís) en Economia Sostenible.

Però aquest trio era un sextet el mes passat. I és que al maig, a més de Mónica Oltra, romanien en els seus llocs també Vicent Soler en Hisenda i Vicent Marzà en Educació i Cultura. Però després de la dimissió de Marzà com a conseller, Puig va escometre una remodelació profunda del govern que també va afectar Soler.

En total Ximo Puig ha nomenat en els seus dos governs tres vicepresidents i 17 consellers. En el primer Consell Botànic Puig únicament va fer un relleu, el de Carmen Montón com a consellera de Sanitat Universal i Salut Pública –que se’n va anar per un període breu com a ministra–. Així doncs, dels 10 membres que van iniciar l’executiu en van sobreviure 9. D’ells, 6 es van mantindre en el segon Botànic i se’n van sumar 6 de nous. Els canvis van continuar a mitja legislatura després del relleu del segon vicepresident Rubén Martínez Dalmau (Podem), que va ser substituït per Héctor Illueca al setembre del 2021. I al maig es va produir el ball de carteres amb quatre eixides i quatre entrades, amb dos canvis interns de departaments.

Tots aquests canvis en l’hemicicle i en la bancada del Govern han sigut vistos de cara per l’única persona que podria considerar-se que també ha aguantat el ritme a Puig. El president de les Corts Valencianes, Enric Morera (Compromís), que podria semblar un observador resistent dels envits de l’era botànica. Però Morera no va ser el primer president d’aquesta època, ja que va començar amb la fugaç presidència de Francesc Colomer, actualment secretari autonòmic de Turisme.