Zaplana fracassa en l’intent d’anul·lar les intervencions telefòniques que van delatar la trama de mossegades del cas Erial

La intervenció de les comunicacions telefòniques d’Eduardo Zaplana ha sigut una de les claus per a apuntalar l’acusació contra l’expresident de la Generalitat Valenciana en el marc del cas Erial. L’exministre de Treball també del Govern de José María Aznar ha bregat per aconseguir l’anul·lació de les converses telefòniques que retrataven l’activitat interna de la presumpta trama corrupta i van permetre als investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i a la Fiscalia Anticorrupció traçar l’estructura de blanqueig dels 20,6 milions d’euros en mossegades, segons el recompte del ministeri públic. No obstant això, la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València ha rebutjat el recurs de Zaplana contra la interlocutòria de procediment abreujat de la instructora al·legant que les nul·litats que sol·licita en tot cas “han de ser plantejades en l’acte del judici oral”.

L’expolític del PP s’asseurà en el banc dels acusats juntament amb el seu successor en el Palau de la Generalitat Valenciana, José Luis Olivas, i l’empresari Vicente Cotino, entre altres. Així doncs, els indicis que ressenya la jutgessa instructora “són més que suficients”, assenyala la interlocutòria de l’Audiència Provincial de València. “La qüestió de si hi concorren o no tots els elements del tipus pel qual finalment es formule acusació ha de quedar necessàriament diferida a la valoració definitiva de les proves després de la seua pràctica en l’acte del judici oral”, indica la resolució.

La Fiscalia Anticorrupció demana 19 anys de presó per a Eduardo Zaplana pels presumptes delictes de grup criminal, blanqueig de capitals, suborn, falsedat i prevaricació administrativa.

El fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, assegura en el seu escrit d’acusació que l’exministre, després d’abandonar la política, “va dur a terme els actes necessaris per a ocultar l’origen del patrimoni il·lícitament obtingut per al seu gaudi posterior a través de societats i testaferros”. El ministeri fiscal eleva el presumpte botí a 20,6 milions d’euros, fruit de mossegades a conseqüència de la privatització de les ITV i de l’adjudicació del Pla Eòlic valencià.

Així doncs, durant la seua “extensa carrera política”, l’expresident de la Generalitat Valenciana, “va formar un grup de persones pròximes amb la finalitat d’obtindre beneficis il·lícits gràcies a la seua posició institucional i de govern”, segons l’escrit d’Anticorrupció.

La instrucció del cas Erial ha acreditat el recorregut dels fons pretesament blanquejats a través d’una complexa llavadora internacional que passava per paradisos fiscals com Luxemburg, Suïssa, Panamà, Andorra o l’Uruguai, entre altres destinacions.