França retarda a 2042 la nova connexió amb el Corredor Mediterrani i posa en risc de col·lapse les actuals vies

Com un autèntic pitxer d’aigua freda. Així ha caigut el recent informe del Ministeri de Transports francés que estableix un cronograma amb el desenvolupament del Corredor Mediterrani al país i que relega la connexió de les noves vies en amplària internacional amb Espanya a l’última fase de la infraestructura, això és, l’any 2042.

El coordinador del Corredor Mediterrani a Espanya, el valencià Josep Vicent Boira, ha comentat que han tingut accés fa poc a aquest informe finalitzat el mes de desembre passat: “Posa blanc sobre negre el que sospitàvem després de les últimes reunions i és que el tram Montpeller-Besiers-Perpinyà, que és el que connecta amb la nostra frontera, va per a llarg, concretament per a l’any 2042”.

Boira ha matisat que “això no significa que els nostres trens no podran passar, ja ho fan, però a mitjà termini pot haver-hi un problema de falta de capacitat en les vies actuals per a assumir tots els trànsits de viatgers i mercaderies que el Corredor generarà, sobretot a mesura que avance la implantació de l’amplària internacional entre Tarragona i Castelló primerament, i de Castelló a València després, cosa serà una realitat d’ací a dos o tres anys”.

Segons l’informe, el Govern francés preveu tindre finalitzat primer el tram Montpeller-Besiers entre el 2033 i el 2035 i el Besiers-Perpinyà en l’horitzó de 2042: “Pel que sembla, amb aquesta planificació França prioritza les connexions de la seua xarxa interior, ja que Besiers té connexions amb Tolosa de Llenguadoc i Bordeus, relegant així la Xarxa Transeuropea”, diu Boira.

Per al coordinador del Corredor hi ha dues maneres de corregir aquesta situació. En primer lloc, “per la via dels fets, perquè la línia actual tindrà cada vegada més pressió, ja que, per exemple, Renfe ja ha anunciat per a abans de l’estiu connexions de Madrid amb Marsella i de Barcelona amb Lió que van per aquest eix, i per a després de l’estiu s’obrirà una connexió Madrid-Barcelona-París, per la qual cosa entenem que sí o sí que s’hauran d’agilitzar les faenes de desdoblament”. A això s’afig l’augment dels trànsits de mercaderies “en què la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt serà un dels principals protagonistes”.

La segona alternativa és “la via política que ha d’exercir el Govern d’Espanya, ja que des de la Comissió Europea està fent-se un esforç perquè França tinga fets els deures el 2030, quan Espanya tindrà acabats tots els seus trams”.