Dues famílies del PP beneficiades per la privatització sanitària es converteixen en els assots del Govern valencià
L’assot més gran de les polítiques del Govern valencià progressista no és un diputat del PP o Ciutadans en les Corts valencianes. Tampoc ho és la líder popular Isabel Bonig o un líder veïnal o un sindicat groc. Quan la legislatura comença la recta final cap a les eleccions municipals i autonòmiques del 2019, els principals focus de conflictivitat i atac sistemàtic a les polítiques del Pacte del Botànic són els dos caps visibles de les principals concessions sanitàries –proveïdors– de la Comunitat Valenciana. Curiosament dues persones molt vinculades a la història del Partit Popular valencià.
Es tracta del director general de l’empresa Ribera Salud –la que gestiona els hospitals privatitzats–, Alberto de Rosa i Manuel Llombart, ell i el director general de la fundació IVO, la concessionària de tractaments oncològics. Entre ambdues concessions reben al voltant de 500 milions l’any de diners públics. Ambdues han posat la proa mediàtica a la Conselleria de Sanitat que dirigeix Carmen Montón per la intenció, en el primer cas, de rescatar per a la gestió pública el departament sanitari d’Alzira, i en el segon. de renegociar a la baixa el contracte de prestació d’assistència oncològica.
Manuel Llombart va ser conseller de Sanitat amb el PP del 2012 al 2015 i també diputat conservador en les Corts durant un temps curt el 2015. Llombart és un exemple de llibre de porta giratòria. El director general de l’IVO va deixar la concessionària dels tractaments oncològics per entrar en el Govern d’Alberto Fabra en plena crisi econòmica i quan la fundació sense ànim de lucre que presideix ingressava de la Generalitat entre 60 i 90 milions a l’any.
Va passar en uns dies de negociar en defensa dels interessos de l’IVO a fer-ho en favor dels interessos de la Generalitat. El metge es va presentar a les eleccions el 2015 i va eixir com a diputat, encara que després de la desfeta electoral va decidir tornar a la fundació que havia impulsat la seua família i altres estirps valencianes importants el 1978. No ho va fer com a director general, sinó en un lloc d’internacional que li va permetre passar els dos anys d’incompatibilitat. Pel camí, va exigir la contractació de la seua dona com a adjunta al departament financer, la qual cosa va provocar una guerra entre els membres del patronat que no veien amb bons ulls la seua entrada en política.
Després de dos anys en un pretés guaret, Llombart va tornar al juny d’enguany a prendre les regnes de l’IVO –si és que algun dia les va deixar– i ha començat una guerra oberta contra el Govern valencià. Primerament, va estar a punt de trencar la concessió pels desacords en la manera de rebre i cobrar els pacients i, després de solucionar-se el problema, amb atacs sistemàtics en els mitjans de comunicació contra la consellera Carmen Montón.
L’IVO és una institució amb gran prestigi i molt estimada en la societat valenciana pel que la mínima percepció que alguna institució pública l’ataca genera un desgast polític important en el Consell que presideix Ximo Puig.
Llombart, apunten algunes fonts del PP i de l’oposició, es podria estar postulant com a candidat popular a les eleccions si Génova acaba no confirmant Isabel Bonig. De moment, és portada en molts mitjans i no passa dia que una notícia vinculada a l’IVO dispare en la línia de flotació de l’estratègia del Govern valencià de posar ordre en les concessions sanitàries.
Més pota negra del PP és la família d’Alberto de Rosa, el director general de Ribera Salud. Ribera Salud va ser fundada per les extintes caixes valencianes Bancaixa i la CAM, en un dels moments de màxima politització de les entitats financeres. Al capdavant d’aquesta empresa, que havia de créixer al caliu del naixement dels hospitals privatitzats que impulsava el Govern d’Eduardo Zaplana al final dels anys 90, van situar Alberto de Rosa.
El director general de Ribera Salut és germà de Fernando de Rosa, actual president de l’Audiència Provincial de València i exvicepresident del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del PP. Fernando va ser conseller de Justícia del Consell de Francisco Camps i fou qui en els anys 80 va afiliar l’expresident de la Generalitat al Partit Popular.
Un pis de la família De Rosa va ser la seu del PP valencià en els anys 90 i Carmen de Rosa, germana d’Alberto i de Fernando, sona com a candidata del PP de la ciutat de València per a les eleccions municipals del 2019.
A pesar de la seua arribada a Ribera Salud de la mà de Bancaixa i la CAM amb majories absolutes populars, també és cert que els nous propietaris de Ribera Salud –el Banc Sabadell i la nord-americana Centene– han continuat confiant amb Alberto de Rosa. La relació amb els Consells del PP va ser exquisida, però va ser anunciar el president de la Generalitat el rescat dels hospitals via la no renovació de les concessions, i De Rosa ha encetat una guerra total. En aquest cas contra la consellera Carmen Montón.
Així, l’empresa dels hospitals privatitzats –principal proveïdor de la Generalitat– ha contractat els millors bufets d’advocats per lluitar en els tribunals contra el rescat. A més, no ha escatimat en recursos econòmics per a impulsar llibres, xarrades i, fins i tot, associacions en defensa del conegut com a “model Alzira” i contra la gestió del Govern valencià.
El 2018 i amb el rescat de la concessió l’1 d’abril, Ribera Salud es convertirà en un dels principals focus de conflicte de l’executiu de Ximo Puig i Mónica Oltra. I tampoc sembla que la polèmica amb l’IVO amainarà.
