Els sous dels valencians, inferiors als dels murcians i un 30% més baixos que els dels madrilenys i els bascos

Treballar a la Comunitat Valenciana està pitjor remunerat que en la majoria de les comunitats autònomes, i a anys llum dels sous més alts.

Així es desprén de les dades analitzades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per l’economista Jordi Palafox, segons les quals el salari mitjà brut mensual a la Comunitat Valenciana el 2017 (última dada disponible) va ascendir a 1.677 euros, el tercer més baix i 200 euros inferior a la mitjana estatal (1.888 euros).

L’informe revela que només els salaris dels canaris (1.606 euros) i dels extremenys (1.583 euros) estan per davall, mentre que en comunitats com Andalusia (1.681 euros) o Múrcia (1.684 euros) els sous ja superaven els dels valencians. Si es comparen amb les comunitats de sous més elevats, la diferència és abismal.

Així, els salaris dels madrilenys són un 30% més elevats, els dels bascos un 31,6% i els dels catalans un 18,8% superiors.

Les comunitats amb sous més elevats el 2017 van ser, per aquest ordre, Melilla amb 2.475 euros, el País Basc amb 2.208 euros, Madrid amb 2.191 i Navarra amb 2.177 euros.

Pel que fa a l’evolució dels salaris a la Comunitat Valenciana, des de l’any 2014 en què van arribar al pic màxim amb 1.745 euros (136 menys que la mitjana espanyola), s’ha produït un descens del 4%.

Però aquest no és l’únic indicador que reflecteix la situació econòmica real de la Comunitat Valenciana. Està, per exemple, el Producte Interior Brut (PIB) per habitant, que el 2017 va ser de 22.034 euros.

Com reflecteix Palafox en un article per a eldiario.es, aquest indicador, el més favorable del nivell de benestar, està ancorat en les posicions de cua de les 17 comunitats autònomes, amb la de Madrid en primer lloc.

I a una distància considerable: el PIB per habitant hi és un 53,5% superior al valencià. No és tot: la mitjana espanyola continua estant 13 punts per damunt i la de la UE, 36 punts percentuals.

Sobre les causes d’aquesta situació, l’economista adverteix que, a més de la consolidació d’una estructura productiva amb fort predomini de sectors de baixa productivitat, caldria analitzar la transcendència exercida, almenys, per dos elements habitualment poc considerats.

D’una banda, influeixen les polítiques públiques posades en pràctica. I de l’altra, l’escassa vinculació de la immensa majoria de les empreses valencianes amb les noves maneres de produir sorgides amb l’avanç de la globalització.

Una adaptació deficient que, almenys en part, pot considerar-se un efecte d’aqueixes polítiques, atés que s’hi fixen els incentius i els desincentius a l’actuació dels agents privats.