Joan Ribó: “Vull deixar clar que l’urbanisme no el faran les empreses, el farem entre tots”

Va ser una de les grans sorpreses de les eleccions de l’any 2015. Compromís va aconseguir l’alcaldia de la ciutat de València quan va obtindre nou regidors en un consistori que, per primera vegada en 24 anys, tenia una majoria d’esquerres. Joan Ribó, però, no acabava d’arribar a l’Ajuntament. Tres regidors de la coalició valencianista, entre ells el futur alcalde, ja s’havien batut com a oposició a Rita Barberá durant el mandat anterior. I van triplicar la representació fins a esdevindre la segona força política local, a poca distància del PP.

Al cap de quatre anys, al llindar d’unes altres eleccions municipals, Ribó aspira a reeditar l’acord de la Nau amb el PSPV-PSOE i amb Unides Podem-Esquerra Unida (abans València en Comú). I afronta aquesta possibilitat amb unes enquestes que, a causa de l’enfonsament del PP, aquesta vegada coincideixen a situar Compromís com la llista més votada a la ciutat, fet que quadra amb els resultats obtinguts per la coalició en les eleccions autonòmiques del 28 d’abril passat.

En el míting central de campanya de Compromís, Mónica Oltra va elogiar el canvi d’estil que ha protagonitzat en l’alcaldia i va recordar que, quan va rebre la vara de comandament, va dir que no ho faria servir, ni la vara ni el comandament. En què ha consistit el canvi d’estil a l’hora de governar?

La vara de comandament té una certa reminiscència militar. En lloc de manar, m’estime més participar, parlar; d’alguna manera, coordinar. Aquest és un primer element que he volgut que estiguera present en tots els anys del govern del Pacte de la Nau. El segon element parteix del fet que això [el despatx de l’alcaldia, on es desenvolupa l’entrevista] era un lloc tancat, per a persones VIP. Per això, la segona idea molt clara consisteix en el fet que aquesta casa és de tothom. S’ha obert l’Ajuntament a la gent i ja han passat 600.000 persones per ací.

Vull explicar-li una cosa. Ací on ara seiem, alts funcionaris de l’Ajuntament em van dir que feia cinc o sis anys que no hi havien entrat. Això indica que la casa es gestionava d’una manera absolutament piramidal. M’agrada reunir-me amb moltíssima gent, d’un servei o d’un altre, si hi ha cap tipus de problema. Ací, on ara seiem, els dimecres i els divendres al matí s’hi ha assegut gent del carrer que m’ha demanat reunions o representants de col·lectius i associacions. La idea era fer un govern de gent normal, ja que no estem investits de res especial.

Vosté és un dels denominats “alcaldes del canvi”. Sembla que ho té més fàcil que Manuela Carmena a Madrid o que Ada Colau a Barcelona. Superaran la revàlida del 26 de maig?

No he fet una anàlisi seriosa de les enquestes a Madrid, a Barcelona, a Màlaga, a Saragossa, a les ciutats de més de mig milió d’habitants. Jo sé el que passa a València. Pense que revalidar un govern com el que hem tingut, el de la Nau, és fàcil. Revalidar que siga dirigit o coordinat per Compromís, també em sembla que pot ser fàcil. Però diumenge es decidirà. Hi ha un altre indicador molt poderós. En les eleccions generals hem obtingut un resultat fluix, però en les autonòmiques hem passat a ser la primera força política a València. Això no havia passat mai. Per tant, ho visc amb molta esperança i molt de treball. Per descomptat, no diré que ho visc amb tranquil·litat, però bé.

Quina és la base de Compromís per a haver-se convertit en una força clau a la ciutat de València?

La base de Compromís són els tres elements de la composició del partit. El primer consisteix en el fet que som valencianistes, en la defensa de la terra, de la llengua, de la cultura, del patrimoni, de l’horta, dels nostres valors. El segon, la característica claríssima de ser una força de l’esquerra transformadora, moderna, que es preocupa pels serveis socials i pels drets de totes les persones. I el tercer, el plantejament de la sostenibilitat. No podem avançar en aquesta societat sense pensar permanentment que hi ha un canvi climàtic, un problema a què hem de fer front. Tot això és una suma, i a aquesta suma se la denomina Compromís.

Això s’ha de plasmar en un model de ciutat...

No s’hi ha de plasmar; s’hi va plasmant.

S’ha avançat prou en aquest canvi de model de ciutat durant aquest mandat?

Pense que s’han fet passos significatius. Per exemple, s’ha acabat la possibilitat de construir a l’Horta. Això és molt important. Hi havia vuit projectes que preveien construir en l’horta i els hem tallats, nosaltres i la Generalitat Valenciana, perquè hem dut a terme, braç a braç, el Pla d’Acció Territorial de l’Horta. D’altra banda, hem avançat significativament pel que fa a la mobilitat sostenible. Greenpeace diu que som la segona ciutat que més ha avançat quant a temes de sostenibilitat a Espanya i això m’ompli de satisfacció, igual que em va omplir de satisfacció que l’exministra García Tejerina ens concedira un premi de mobilitat. També s’ha avançat respecte dels temes d’alimentació. Hem sigut la capital mundial de l’alimentació sostenible; a hores d’ara treballem per a posar en marxa, amb la FAO, un centre sobre alimentació d’escala mundial i també estem treballant molt la relació de l’horta, els mercats i l’educació.

A més, hi ha temes, com la reducció de la contaminació lumínica, que ens han permés estalviar 14 milions d’euros o reduir la contaminació acústica. Al mateix temps, hem treballat molt pel que fa als serveis socials i s’ha reduït l’atur, que sé que no és tan sols una responsabilitat municipal.

Però la sensació és que no hi ha hagut grans avenços quant a urbanisme...

L’urbanisme costa més d’arrancar, però hem començat a fer-ho. Hem efectuat dues coses. La primera, plasmar la necessitat d’avançar en un urbanisme més participatiu. Podem dir-ho d’una altra manera: volem que no solament importen els metres quadrats de sòl construïble de què parlen les grans empreses constructores, sinó també què li sembla al veïnat, quins espais públics hi haurà, quins serveis tindrem, quina perspectiva de gènere –vull ressaltar-ho– adoptarà aquest urbanisme. Hem fet passos en aquest sentit. Ara cal fer el pas a un model de ciutat participat en què l’urbanisme no es decidisca només en uns PAI. S’han d’introduir més coses a l’hora de definir l’urbanisme.

Però hi ha protestes. En plena campanya hi ha hagut una manifestació contra certs projectes urbanístics, concretament contra el PAI del barri de Benimaclet.

Sí, i això que el PAI de Benimaclet és, probablement, el més participat. Fa quatre anys, en plena campanya, vaig estar en un centre cultural de Benimaclet veient els projectes que s’hi havien plantejat. Ho vam portar a l’Ajuntament i després es va aprovar. Va haver-hi un procés de participació. I continuarem parlant. Una cosa és el que s’hi va plantejar i una altra de diferent el PAI que presenta una empresa determinada. Anirem acostant les dues coses.

Hi ha marge de negociació en aquest projecte?

Per descomptat que n’hi ha, de marge. Vull deixar ben clar que les empreses no faran l’urbanisme. Com és lògic, les empreses hi han de participar, però l’urbanisme el farem entre tots. Les empreses han d’obtindre uns guanys, però la ciutat s’ha de fer com vulguen els valencians.

Se li ha avançat Carmena a Madrid amb el tancament del centre urbà als cotxes?

Madrid és una gran ciutat. Admire molt el que ha fet Carmena. Nosaltres hem començat a tancar la plaça de l’Ajuntament una vegada per mes i també altres coses. És cert que hi ha un retard pel que fa a l’inici de les obres de conversió en zona de vianants de la plaça de la Reina, perquè és una zona amb restes arqueològiques de valor. Però les començarem. Tenim quatre places, les de la Reina, del Mercat, de Ciutat de Bruges i de l’Ajuntament, que defineixen el centre i que convertirem en zona de vianants.

La conversió en zona de vianants va vinculada al canvi de mobilitat. Sembla que en aquest mandat només s’ha discutit dels carrils bici, en una polèmica recurrent amb l’oposició.

Vejam. Greenpeace ha indicat en el seu informe que hem fet augmentar la xifra de gent que es desplaça caminant. El problema de mobilitat no és, com es planteja de manera obsessiva per part d’alguns diaris de dreta, una qüestió de carrils bici. S’han fet molts camins escolars segurs perquè els xiquets i les xiquetes vagen a peu a escola, s’han convertit en zona de vianants determinats llocs, hi ha hagut restriccions al trànsit... Hem de fer un pas, efectivament, pel que fa a la reorganització de les places... Em sembla molt bé que l’alcaldessa de Madrid avance en aquesta direcció. Així, la gent s’adonarà que és la direcció de totes les grans ciutats europees, que no hi ha cap altre camí.

En relació amb la mobilitat, però també amb altres aspectes, continua pendent una política d’àmbit metropolità.

Hi hem començat. M’agradaria anar més ràpidament, però ja tenim una autoritat de mobilitat metropolitana. És un punt greu que cal estudiar. Quan ixes o entres a la ciutat a unes hores determinades, veus que hi ha un conflicte permanent. No ho podem arreglar des de l’Ajuntament. S’ha de fer des d’una política metropolitana. Per això necessitem recursos. El PP es va carregar tot el sistema metropolità i ara en paguem les deficiències. L’EMT necessita finançament i el metro també necessita un finançament important, perquè és una peça clau en la mobilitat metropolitana.

Això enllaça amb el tema de les inversions de l’Estat que té pendents la ciutat. Quines són les més prioritàries?

N’hi ha una que cal impulsar, perquè ja se n’ha signat el conveni. Es tracta del canal d’accés ferroviari entre el Bulevard Sud i el pont de Giorgeta, que permetrà fer una altra part important del Parc Central. No arreglarà els problemes ferroviaris, però sí que permetrà arreglar problemes urbanístics, com la connexió del barri de Malilla amb la zona del carrer de Sant Vicent i la reordenació posterior. Ho hem signat fa poc temps i s’ha de posar en marxa.

A més, hi ha tot el tema del node ferroviari de València, que implica l’estació, l’eixida cap al nord i el soterrament de les vies en tota la zona del Grau i de Natzaret. I, per descomptat, allò de què hem parlat abans, el finançament del transport metropolità. Són les grans assignatures pendents en matèria de mobilitat. Tot el que bascula al voltant del Parc Central és clau, com també ho és tot el que fa referència al soterrament de les vies. Sense això, en el futur tindrem grans problemes en el Corredor Mediterrani.

Se suposa que amb un govern de Pedro Sánchez tot serà més fàcil que amb un govern de Mariano Rajoy.

Sí, però vull veure-ho i comprovar-ho. Hem tingut alguna experiència que no m’ha agradat gens, com el tema de la Marina. Hi havia un acord per a indicar en els pressupostos el pagament del deute, però també per a executar-lo per mitjà d’un decret llei si no s’aprovaven els pressupostos. I no s’ha acomplit. Li vull dir a Pedro Sánchez que serem lleials i aplaudirem els acords, però no callarem.

Parlem dels seus socis. D’una banda, els socialistes aspiren a superar Compromís per a portar Sandra Gómez a l’alcaldia...

Tothom té dret a somiar!

...i, d’altra banda, la candidata d’Unides Podem-Esquerra Unida, Maria Oliver, és molt crítica amb Compromís.

Estem en campanya electoral i cadascú necessita accentuar les seues característiques; Podem, les unes i el PSPV-PSOE, unes altres. Mirar de coordinar una coalició implica entendre-ho i portar-ho amb alegria i esportivitat. Dilluns, després de les eleccions, haurem de començar a parlar d’altres coses i no vull que ens afecte tot el que hem dit durant els dies anteriors. Per això em sentiran molt poques coses en aquest sentit.

L’habitatge és una assignatura pendent a València.

És una de les grans assignatures pendents. És un problema que s’ha anat fent important. Hi ha un canvi social. Abans la gent pensava a comprar pisos, ara no pot. O no vol. O les dues coses alhora. Per tant, el lloguer adquireix una importància fonamental. No parle de gent en el llindar de la pobresa, sinó de lloguers per a persones que treballen, que es volen emancipar, persones grans... És molt complicat, perquè s’han apujat els preus per diversos motius. Un d’evident són els apartaments turístics, però n’hi ha més.

Necessitem disposar d’un parc d’habitatges de lloguer controlat. Per això hem demanat un préstec al Banc Europeu d’Inversions per fer habitatges a aquest nivell. Tot just ara hem començat a treballar en un sistema d’ajudes des d’una empresa semipública, de manera que l’Ajuntament hi puga aportar els solars i l’empresa faça la construcció dels habitatges a preu taxat. Com que el govern de Pedro Sánchez no taxa els lloguers, mesura que seria necessària, farem tant com podrem des de l’Ajuntament. El model no és original, està inspirat en el model vienés. Hi ha un 30% de pisos d’aquest tipus a Viena. L’Ajuntament tot sol no ho pot fer. Si et planteges construir 5.000 pisos durant el pròxim mandat, els números et diuen de seguida que no ho pots fer. Per això hem optat per una empresa amb col·laboració privada, de cooperatives i altres organitzacions, que ens permeta avançar en aquesta direcció.

Parlem de festes. La seua gestió de les Falles ha generat canvis, però continua havent-hi conflictes amb l’estructura o l’aparell que les dirigeix.

“Vos llevaran les Falles”, deia la dreta fa quatre anys referint-se a nosaltres. Era una exageració, però ho senties pel carrer. No ha sigut així. I no hi ha hagut cap enfrontament amb el món faller. Hi ha hagut enfrontament amb una cúpula determinada; hem vist actituds d’alguns d’aquests membres no gaire pacífiques contra determinades manifestacions o que han proclamat que eren apolítics i, després, han acabat formant part de les llistes d’algun partit, de dretes, per descomptat.

És evident que no estem d’acord amb determinades coses. Les Falles han de ser de tots. Han de ser apolítiques, però això no vol dir que apolític siga el que entén la dreta com a tal, és a dir, que siguen polítiques de dretes les que les inspiren. En el món faller hi ha gent de tota mena. Cal fer unes Falles de tots. Durant aquests anys, les Falles han seguit la seua trajectòria i els seus costums, però també s’han vinculat a nous moviments creatius que han permés veure una falla a la plaça de l’Ajuntament mentre en una exposició al Centre del Carme els seus autors la vinculaven a un món artístic completament actual. És molt important vincular les Falles, amb les seues tradicions de sempre, a corrents pictòrics i culturals moderns, a més de potenciar la pirotècnia, la música o el teatre. Em sembla que s’està fent una tasca important.

València va ser el port d’acolliment de l’Aquarius, que va marcar una fita en el problema de les migracions al Mediterrani. Però ha esdevingut un fet aïllat, perquè la política migratòria ha derivat cap a altres plantejaments.

La política migratòria no la controlen ni l’Ajuntament ni la Generalitat. Com tots sabem, la controla l’Estat. Jo estic molt content d’haver aprofitat un moment en què acabava d’arribar un altre Govern a Madrid –potser avui seria més difícil– perquè València poguera acollir un vaixell ple de persones que no volien ni a Itàlia ni a Malta. D’aquesta manera vam proclamar que érem una ciutat refugi. I ho som en el marc d’un Estat que controla les fronteres, d’una legislació que de vegades no ens agrada perquè no respecta prou els drets humans de les persones migrades, però actuem i ajudem.

Hi ha una tensió històrica entre els interessos del port de València i els de la ciutat. L’Autoritat Portuària no fa res més que plantejar projectes, com un túnel d’accés submarí pel nord. Com van les relacions?

El tema del túnel submarí fa una certa gràcia, perquè la connexió del port ja està, en bona mesura, dissenyada i ha de ser ferroviària. En aquests moments fer un túnel per a camions representa una falta de perspectiva enorme. D’ací a 20 anys els camions viatjaran sobre les plataformes dels trens. Puc entendre que el Port vulga una bona connexió amb Sagunt. Hi estic totalment d’acord, però cal pensar en els sistemes de mobilitat. D’ací a pocs anys, a causa del canvi climàtic, hi haurà certes coses que ja no podrem fer. Actualment ja passa. El camí més ràpid és una connexió, amb un transfer a Sagunt, probablement, però a través del tren.

De vegades el Port fa plantejaments que no estan fets amb perspectiva de futur. Ara bé, també he de dir que per primera vegada en molts anys hem discutit amb el Port i hem aconseguit coses. Per primera vegada en molts anys, ha cedit més de 90.000 metres quadrats per a fer el Parc de Desembocadura a Natzaret. Per primera vegada ha cedit més de 100.000 metres quadrats per a fer una zona esportiva que dinamitzarà el barri i permetrà que un equip [el Llevant UD] no haja d’anar a Bunyol cada dia i puga tindre ací les seues instal·lacions. Tot això és positiu. Hi ha històries passades i coses que no ens agraden del Port. Per exemple, sempre m’ha preocupat l’afecció de l’ampliació del Port a les platges del sud. Per això, quan es va parlar de fer obres al moll Nord, la primera cosa que vaig fer va ser demanar un informe sobre l’efecte d’aquestes obres a les platges del sud. Si hi haguera tingut efecte, haguérem dit que no, per descomptat. El Port ha d’entendre que està situat en una ciutat amb què ha de parlar, que no pot fer el que li vinga de gust i que els espais que no utilitza els ha de cedir. Ara pense en espais relacionats amb el PAI del Cabanyal-Canyamelar. Allí hi ha una zona que no té sentit que no hi estiga inclosa i que nosaltres plantegem que siga cedida.

Quant a la recuperació del Cabanyal, li hauria agradat anar més ràpidament? Com afrontaran els problemes de convivència i de seguretat?

Hem estat buscant subvencions europees i estatals, i això, per desgràcia, ha fet que vaja més a poc a poc. M’agradaria córrer més, però els procediments de les administracions públiques no t’ho deixen fer. Un dels elements que plantegem és modificar l’estructura de l’Ajuntament per a agilitar-ho. Entenc que la gent del Cabanyal diga: “Escolte, que fa 24 anys que ho demanem!”. Jo seria el veí que diria: “Ja n’hi ha prou!”. Però alhora cal recordar que s’ha invertit en la modificació dels carrers, s’han rehabilitat cases, s’ha invertit també en assumptes socials i s’ha millorat la neteja. Si fas una volta pel barri, pots veure que han sorgit treballs nous, bars, restaurants, cada vegada hi ha més vida. Es treballa en la posada en marxa d’un centre de serveis socials al Cabanyal. Que s’ha endarrerit? Sí. Hi havia uns okupes i vam decidir no entrar a desallotjar-los amb un tanc. S’han fet moltes coses, però no s’ha entrat a matadegolla, per dir-ho d’alguna manera, pel que fa als temes socials, perquè cal entrar amb una certa calma, i cal parlar, per exemple amb el bloc portuari i a tot arreu. De tota manera, el barri del Cabanyal ja no és el que era. I ara el problema és que haurem de lluitar perquè no es gentrifique massa.

Hi ha enquestes que diuen que Compromís i el PSPV-PSOE poden aconseguir la majoria absoluta sense comptar amb Podem. Es planteja aquest escenari?

Quan ensenyava Física i Química, la primera cosa que explicava eren els mètodes de mesura i la necessitat de fer la mitjana. Si això ho fem amb una ciència exacta com la Física, amb unes altres que no són tan exactes com la sociologia o les enquestes, la primera cosa que cal fer és traure la mitjana de tot. Aquest escenari l’ha reflectit, a tot estirar, una enquesta o dues. El que és normal és treballar amb unes coordenades de coalició molt semblants a les d’aquests quatre anys. I encara que no calguera, estic interessat a integrar els companys de Podem i d’Esquerra Unida, perquè em sembla important el seu paper. També és bo tindre la crítica dins de casa. Vull reeditar un govern de la Nau. Igual? No. Veurem què diuen els resultats electorals. Però amb els mateixos components.