Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

“El País Valencià no pot ser la Grècia de l’Estat espanyol”

Enric Bataller, dirigent d'Iniciativa del Poble Valencià.

Voro Maroto

Enric Bataller (Yverdon, Suïssa, 1965) és dirigent i fundador d'Iniciativa, el partit de Mónica Oltra i una de les quatre parts de Compromís. Llicenciat en història, advocat i professor de dret a la Universitat de València. Es presentarà a les primàries de la coalició per a ser diputat de les pròximes eleccions generals.

Catalunya Sí que es pot, la plataforma liderada per Podemos i ICV, ha fracassat a les autonòmiques catalanes….

Els seus resultats no han sigut bons, la qual cosa demostra que en política, de vegades, hi ha sumes que resten. Crec que eixa candidatura ha estat víctima de la conversió interessada d’unes eleccions parlamentàries en un plebiscit. Catalunya Sí que es pot està a favor del dret a decidir, però entenia que ara no era moment de parlar d’això, sinó més bé de drets socials, d’igualtat d’oportunitats per a les persones i d’eradicació de la corrupció. És evident que la gent de Catalunya Sí que es pot tindrà moltes coses per aportar a la nova etapa de canvi encetada el 27S.

A l’eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià, l'espanta un pacte amb Podemos.

La nostra gent està parlant i debatent la qüestió dels possibles pactes, i finalment tindrem una postura col·lectiva acordada democràticament.

Compromís ha obtingut uns resultats extraordinaris a les eleccions autonòmiques i locals de maig. Es necessita el pacte amb Podem?

En la nostra situació actual, amb una important representació institucional, el problema no és de necessitat sinó de conveniència social. Totes les persones que estem a Compromís tenim un objectiu comú, que és portar la nostra veu democràtica i regeneradora a les Corts Generals per fer possible a l’Estat l’espai de ruptura que ja estem construint al País Valencià i, alhora, evitar que l’Estat no asfixie des de Madrid l’experiència valenciana en marxa. Les nostres prioritats polítiques estan clares i crec que hauríem de parlar amb tots aquells projectes que realment les compartisquen, sense imposicions i des de la claredat.

El No a l’acord, sostingut bàsicament pel Bloc i Gent de Compromís, posa en perill la coalició Compromís?

No, en absolut. Compromís és el resultat de l’esforç desinteressat de milers i milers de persones per arribar a cotes més altes de democràcia, participació i benestar. Podem discutir internament sobre si és millor o pitjor una possible oportunitat de pacte, però entenc que el sentit de responsabilitat col·lectiva ens impulsa a continuar units.

Quin són els seus mèrits per a ser diputat?  Que podria aportar?

Sempre he compaginat l’activisme polític i social amb la meua carrera professional com advocat especialista en Dret Civil i Administratiu i amb la dedicació acadèmica com a professor de la Universitat de València. Jo represente un model de ciutadania que Compromís reivindica, el de les persones responsables que actuem en política des de la realitat laboral i social que coneixem directament i de la qual formem part, Per eixos motius, els meus companys de Compromís han confiat en mi per a coordinar els successius programes electorals que hem presentat, i crec que he pogut aportar tant coneixements teòrics com experiència política. Ofereix una voluntat de servir a la ciutadania, amb la perspectiva de participar en el procés de canvi que s’està obrint a l’Estat espanyol.

Ja ha intentat ser senador o europarlamentari, sense èxit. Ha jugat en contra seua pertànyer a Iniciativa, el partit de la coalició liderada per Mónica Oltra?

De 2011 a 2015 Compromís ha passat de ser un partit extraparlamentari a estar present en totes les institucions representatives i governar moltes d’elles. Han sigut quatre anys en un procés vertiginós. Algunes companys estiguérem disponibles quan Compromís era encara un projecte amb poca implantació, i ara mantenim eixa disponibilitat. Afortunadament, en Compromís es valora a les persones per allò que poden aportar i no per les etiquetes partidistes que tinguen.

Les primàries de Compromís donen oportunitat de guanyar als ‘outsiders’, la gent de fora dels aparells?

L’experiència de les primàries és positiva, permet un contacte directe amb els militants i simpatitzants i valora a moltes persones que no tenen responsabilitats directives. Les primàries donen moltes més sorpreses que els processos de cooptació dels candidats.

Quines serien les seues prioritats al Congrés?

Espentar un nou procés constituent. Tothom parla de la necessitat de fer una constitució que supere l’esquema actual, però s’oblida de què les Corts Generals de 1977 no eren en principi constituents, però va ser la pressió de l’esquerra i els nacionalistes la que va obligar a dedicar la legislatura a la redacció de la constitució vigent. Ara hem d’anar al Congrés i al Senat amb voluntat d’exigir un nou pacte polític que canvie l’estructura territorial, que dispense una protecció real i forta als drets socials i que garantisca les llibertats individuals davant un Estat que s’està mostrant repressiu i confessional.

Joan Baldoví, l´únic diputat de Compromís, ha tirat de fotos, samarretes i altres iniciatives poc habituals per a fer visible el seu discurs……

La legislatura vinent a les Corts Espanyoles comptarà amb un grup nombrós de diputats d’esquerres i valencianistes que disposaran dels mitjans adients per fer arribar el nostre missatge transformador en condicions d’igualtat amb els grans partits. Ara, totes les veus seran plenament escoltades, i també la nostra.

Ximo Puig parla del problema valencià. Existeix?

Clar que existeix, i celebre que el PSPV ho haja assumit fins al punt d’acceptar el plantejament transformador que representa Compromís, i convertir-lo en el pal de paller al voltant del qual s’ha articulat un govern de progrés a la Generalitat Valenciana. M’agradaria que eixa conscienciació continuarà viva, al menys el temps necessari per traure el País Valencià del mal somni en què ha estat col·locat pels anys en què el Partit Popular ha detentat el poder.

La Comunitat Valenciana té un greu problema de diners per l´infrafinançament. Com se soluciona això des de Madrid?

El sistema de finançament és tan injust que provoca un dèficit estructural que ja és històric, perquè ve arrossegant-se des de fa anys i ens impedeix anar avant. L'única resposta de l’Estat central, fins ara, ha sigut la d’oferir-nos crèdit mitjançant el Fons de Liquiditat Autonòmic, el qual és una trampa perquè perpètua la injustícia i ens converteix en deutors perpetus. El País Valencià no pot ser la Grècia de l’Estat espanyol. Cal anar a Madrid a exigir el que ens correspon, unes inversions suficients i un finançament just per un poble actiu de 5 milions de persones que vol projectar-se al món amb normalitat, determinació i sense subordinacions.

Etiquetas
stats