“València anava contra direcció a les ciutats europees en millora de l’espai públic i la reducció de velocitat”

La transformació de la plaça de la Reina en un gran espai per als vianants és, sens dubte, un dels projectes més emblemàtics del govern d’esquerres (Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú) que dirigeix l’Ajuntament de València, amb Joan Ribó al capdavant.

Després d’un concurs públic, el projecte presentat pels arquitectes José María Tomás i Antonio Escario va ser finalment seleccionat per a executar una remodelació que ha inclòs les propostes d’un ambiciós procés participatiu i que simbolitza el canvi de paradigma urbanístic i de mobilitat que s’estendrà a tot el centre històric, i en particular a les places del Mercat i de l’Ajuntament.

Així ho explica José María Tomás, un dels ideòlegs del projecte estrela del mandat municipal, que recorda que l’evolució de l’urbanisme de la ciutat va donar lloc a la configuració actual del centre històric. Aquest coneixement és fruit de l’estudi, però té també un component personal per a aquest arquitecte nascut el 1954 precisament a la plaça de la Reina, en una casa des de la qual va veure en la seua infància que s’obria el subsòl per construir l’aparcament subterrani que coneixem en l’actualitat.

Com van els terminis perquè puguen iniciar-se les obres?

La notícia és que el projecte ja està en tots els serveis, per tant estan tramitant-ne ja l’aprovació. Al mateix temps estan preparant el plec per a la contractació de l’obra, per tant, és possible que després de l’estiu es puga adjudicar i començar abans del final d’any.

Aquesta és la intervenció urbanística més gran que es fa al centre de València en molt de temps, va més enllà d’una simple remodelació d’una plaça, no?

El projecte ha tingut en compte el procés que ha seguit la plaça des del 1870, quan va començar la primera obertura al carrer de la Pau, llavors carrer de la Revolució, i es va iniciar la remodelació de la reforma interior. Acaba en la reforma completa d’ara. Un intent de reforma completa es va fer per construir el pàrquing, però la finalitat, en certa mesura, no era acabar la plaça, sinó l’organització monumental de la plaça, que venia d’un procés anterior, i no obstant això es va centrar més en la concessió del pàrquing que en altres coses.

Es parla d’una plaça, però no ho era originàriament, va sorgir després de derrocar unes quantes illes de cases per a obrir l’espai...

Bé, va començar la plaça de Santa Caterina amb el final de l’enderrocament del convent de Santa Tecla i de Sant Cristòfol, i va començar a produir-se el carrer de la Pau i a poc a poc va anar ampliant-se en diferents reformes i plans municipals de reforma interior d’arquitectes municipals com José Calvo primerament i, després, Rafael Alfaro. Després Ferreres també va fer una proposta per a la plaça de la Reina que no es va arribar a executar. Finalment, amb els plans especials ja del període democràtic el 1984, es va consolidar la protecció del centre històric i es va donar l’alineació definitiva i protecció als edificis que configuren la plaça. Per tant, ací es va configurar la part urbanística i arquitectònica de la plaça i ara el que està fent-se és acabar de donar-li un tractament de projecte, de disseny de plaça gran.

Què destacaria d’aquest projecte que sembla concebut com una gran esplanada?

El projecte l’hem dissenyat Antonio Escario i nosaltres en forma d’unió temporal d’empreses (UTE). El concepte principal de la plaça és fer una gran catifa amb el material de pedra amb el qual s’han fet els grans monuments de la ciutat i de totes les ciutats. En el cas de València, és una calcària de tipus travertí, que és de pedreres semblants a les que es van usar per a la catedral, la Llotja i altres grans edificis. També està en els paviments del carrer del Micalet. De manera que utilitzarem aquests mateixos materials o semblants. Farem amb ells el paviment nou, que té un disseny molt contundent, en diagonal, i una organització de la pedra que li dóna una personalitat pròpia, complementària dels edificis històrics que la marquen, com la catedral.

Com quedaran les zones verdes?

Ampliarem les zones verdes, però no cal perdre de vista que és una plaça, no un parc. Per tant, s’ampliarà el nombre d’arbres, que era un dels aspectes que demanava la comissió de seguiment del pla de participació, una comissió amb representants de diferents sectors de la ciutat amb la qual hem treballat per anar decidint aspectes importants de la configuració de la plaça. L’arbrat és un element important de l’espai públic i en aquest cas està mesurat on han d’anar els arbres, la grandària, el tipus de fulla per a donar el millor resultat a la filtració del sol, a les ombres, tenint en compte la dificultat que gran part de la plaça està afectada pel pàrquing.

Com s’han resolt els accessos a l’aparcament?

La conversió en zona de vianants de la plaça és l’objectiu, però es respecta el pàrquing i se’n modifica l’accés. Les rampes canvien d’ubicació, es faran lineals i els cotxes entraran des del carrer de la Pau i eixiran cap al carrer de la Mar. El flux de vehicles pel carrer de la Mar abaixarà, perquè només hi passaran els que isquen de l’aparcament i els veïns. Tot el que configuren les rampes actuals es reblirà de terra i es plantaran arbres de gran port.

És una zona amb una gran pressió turística i amb gran nombre de terrasses, com ho afronten perquè l’espai no quede colonitzat per taules i cadires?

Tant des de la perspectiva de la comissió de participació com des del mateix Ajuntament, les decisions van en la línia que les terrasses dels bars siguen un element més que no tinga cap protagonisme, és a dir, es quedaran com estan o fins i tot menys, de manera que deixarem lliure pràcticament tota la plaça, que tindrà espais més arbrats, espais menys arbrats, de plaça oberta, on es podran fer activitats de caràcter col·lectiu, per a col·locar mercats ambulants, fires i l’‘escuradeta’ per a donar-li un caràcter més estable i interessant des de la perspectiva tipològica de les casetes, de manera que tinguen també les instal·lacions correctes, sense impedir que la plaça continue sent per als vianants i continue sent un espai per a jugar-hi i per a passejar-hi.

A partir de l’encreuament amb Poeta Querol, quins vehicles podran circular en el tram pel carrer de la Pau i Sant Vicent i com es resol l’eixida de cotxes des del carrer de la Corretgeria?

En principi, la circulació serà lliure, però hi haurà un avís de si hi ha disponibilitat de places en el pàrquing, de manera que, si busques aparcar i està complet, el vehicle es podrà desviar per Poeta Querol. Quant al carrer de la Corretgeria, hi ha uns quants garatges i els veïns podran eixir per la plaça de la Reina cap al carrer de la Mar per un pas restringit que s’habilita. És un sistema que en la majoria de places europees existeix. Que siga per als vianants no vol dir que no hi passe cap vehicle, hi passen d’una manera restringida els veïns que hi tenen el garatge, però és compatible com en alguns carrers per a vianants de València.

La conversió en zona de vianants d’aquesta plaça obri un escenari nou que és el de la conversió en zona de vianants del centre de la ciutat, perquè és un projecte que no es pot desconnectar del de la plaça del Mercat i de l’Ajuntament, no?

Sí, l’organització de la plaça de la Reina i el seu acabament sota la perspectiva d’aqueixa voluntat de transformació de l’espai públic en benefici del ciutadà per part de l’Ajuntament es materialitza clarament a la plaça de la Reina i forma part de la reforma interior, per tant, de tota la xarxa que formen el carrer de Sant Vicent, la plaça de l’Ajuntament, l’antic Barri de Pescadors i el carrer de la Pau, fonamentalment. I la plaça del Mercat com a element representatiu per la seua importància com a equipament urbà. De manera que efectivament són la representació d’aqueixa voluntat de millora i de canvi de la ciutat.

És un canvi de concepte, passem d’unes places que eren quasi estacions d’autobusos a unes places que seran per al vianant.

Sí, la plaça de la Reina en aquest moment no té escala, perquè està plena d’autobusos i de coses. El primer que hem fet en el projecte és netejar-la, llevar-li tots els elements que no permeten gaudir-ne. De manera que de l’estació d’autobusos que és ara passarà a ser un espai totalment diferent, una plaça major que ha estat l’objectiu de l’Ajuntament durant 100 anys sense acabar de rematar-ho. Mai no s’ha acabat de tenir clar què fer en la plaça, de quina manera abordar-la i sempre ha estat un nus de comunicacions d’autobusos, de cotxes. Per això no se’n pot gaudir en aquest moment.

S’han tingut en compte els diferents actes festius que passen per la plaça de la Reina?

En el projecte hi ha una distribució funcional dins de la plaça, zones per a xiquets, per a la gent, s’han tingut en compte totes les cerimònies que la ciutat fa, el Corpus, l’Ofrena de les Falles, totes aqueixes tradicions de la ciutat estan recollides en el projecte per a facilitar-ho.

Parlava de Sant Vicent i carrer de la Pau. La conversió en zona de vianants de la plaça indueix pràcticament a convertir en zona de vianants aquestes vies?

En aquesta primera actuació, efectivament, al carrer de la Pau s’incorpora una disminució de la secció entre Poeta Querol i la plaça de la Reina mitjançant una ampliació de voreres i la incorporació de voreres a imatge del tram del carrer de Sant Vicent en el tram que va a la plaça de l’Ajuntament. El disseny de les voreres i la calçada serà molt similar.

Llavors, la cosa més normal seria que la resta del carrer de la Pau en un futur acabara també fent-se així, no?

Bé, dins del projecte, de moment és fins a Poeta Querol. Ara bé, per exemple, crec que el carrer de Sant Vicent ha tingut un recorregut positiu, la gent pot passejar-hi, veure els aparadors i també hi passa el trànsit, tot és compatible i positiu des del punt de vista del ciutadà i del vianant.

Parlava d’un projecte de 100 anys que no s’acabava de concretar. Però d’alguna manera no s’ha perdut molt temps a arribar a aquesta concepció que el centre ha de gaudir-lo el ciutadà en lloc del vehicle rodat?

Clar, és que València anava contra direcció a les polítiques d’Europa, dels principals països europeus. Ha estat una situació una mica estranya. Anava aprofundint-se en la ciutat de València a ampliar la velocitat mitjana dels vehicles com un objectiu prioritari fins fa quatre dies, la qual cosa no coincidia amb les polítiques europees, ara el que està fent-se és agafar aquest vent que la majoria de ciutats europees apliquen ja fa anys. Són polítiques d’alentiment de la velocitat, de millora de l’espai públic, de la qualitat de vida, de les places, de la millora per a poder-la utilitzar el ciutadà. Jo crec que aqueix és el canvi principal i és un canvi important, perquè la tendència de la ciutat anava en una direcció i ara, en invertir el ritme, alguns ciutadans es poden sorprendre pels canvis. Cal fer una mica de reflexió en aqueix aspecte. La ciutat millorarà en funció que els canvis que s’hi facen siguen a benefici del ciutadà.

Això desembocarà en la conversió en zona de vianants de la plaça de l’Ajuntament?

Sí, la plaça de l’Ajuntament és una peça fonamental. Es va decidir fer-la l’any 1900 com a resultat del desenvolupament del Barri de Pescadors, el trasllat de l’Ajuntament com a edifici civil principal a la plaça, la construcció dels grans edificis de Correus, Telefónica, el Banc d’Espanya al carrer de les Barques, el primer hotel, el primer cinema. Tot això va significar un canvi revolucionari a la ciutat. La reforma interior va tenir una importància molt gran en el canvi de la ciutat. Totes aquestes peces formen part d’aqueixa planificació i hi estan vinculades. És molt important que es tinguen en compte en conjunt, de manera que les accions que es desenvolupen siguen el resultat d’una transformació de tota aqueixa xarxa de carrers i de places que són les principals ique han de donar una altra imatge i un altre caràcter per a benefici de tots.

Per tant, com deia, entrem en una altra concepció de l’ús de la ciutat, però sembla que a alguns sectors els costa, perquè continuen instal·lats en el costum d’arribar amb el cotxe a tot arreu, i després tampoc saben molt bé on deixar-lo.

De problemes i contradiccions n’hi ha molts, perquè ens trobem amb molts pàrquings que afavoreixen l’entrada de vehicles, però al mateix temps això dificulta que els carrers siguen més còmodes i més amables. Tota aquesta problemàtica s’ha de resoldre com s’ha fet ací, amb una comissió de participació i amb un diàleg permanent per a traslladar les noves propostes a la ciutadania en general, perquè les ciutats es fan en comú, es fan compartint també les idees i els objectius.

Ha estudiat l’antic Barri de Pescadors i d’alguna manera el que hi va passar és que va haver-hi una certa conjunció d’interessos a favor de la reforma interior.

Sí, va ser una època que he estudiat a fons i és molt controvertida. En aquells moment ses va plantejar el projecte de Gran Via d’1,5 quilòmetres que travessava completament la ciutat, des de la porta de Russafa fins a la del Portal Nou. Aqueixa Gran Via de 30 metres no es va arribar a fer i va haver-hi una controvèrsia amb un altre projecte alternatiu que era la transformació de la plaça de l’Ajuntament i el Barri de Pescadors com a configuració de la transformació de la ciutat. Llavors aquest va ser el projecte que va guanyar i aquesta és la ciutat que ha deixat, una gran plaça molt representativa, molt potent des de la perspectiva urbana i morfològica, encara que no siga una plaça regular. No té per què ser-ho, hi ha moltes places al món que no ho són. Però té una grandària equivalent a les grans places parisenques que aquells regidors d’època republicana a la ciutat tenien com a referència. Per tant, la plaça de l’Ajuntament respon a aqueixa referència europea de gran ciutat i la plaça de la Reina també, encara que com que està al costat de la catedral va tenir més dificultats.

El tema de l’estudi del Barri de Pescadors pot ser un bon exemple de com certes coses sí que demanen un cert criteri i que els agents de la ciutat coincidisquen.

Sí, hi ha un corrent equivocat entre urbanistes i estudiosos de la ciutat que la reforma interior no tenia un criteri clar. Jo no hi estic d’acord. Hi ha un pla del 1870 que planifica totes aquestes actuacions i la realitat construïda és molt semblant molts anys després a aqueix pla municipal, per tant, sí que hi havia una planificació o unes quantes de simultànies, que és una mica la manera valenciana de fer els processos urbans, que les planificacions solen ser el producte d’un debat, més que fruit d’un projecte debatut posteriorment.

Vosté ha treballat en molts projectes d’aquesta ciutat. En aquest moment, a més d’aquest, té alguna altra cosa en marxa?

Hi ha un altre projecte molt important també que estem fent. És la transformació del Mercat del Grau, que forma part d’una plaça. Un mercat que té l’origen el 1902, i que va ser el primer que es va fer a València. El va fer l’arquitecte municipal Rafael Alfaro, arquitecte major en aquella època. Va ser el primer mercat de ferro de fosa a la manera europea. És un projecte en una escala modesta, però molt important com a equipament per al barri i per a tot el districte del Marítim. La recuperació del mercat tindrà uns efectes dinamitzadors de la zona i de la mateixa activitat, perquè hi haurà 21 parades noves i un espai dedicat a activitats de caràcter cultural. Té una configuració especial quasi desconeguda, per exemple uns patis interiors que s’enjardinaran, i compta formalment amb un espai interior molt atractiu. Ara no es veu, perquè una paret l’amaga, però tot això es transformarà en unes vidrieres que, ben il·luminat, permetran veure-ho tot des del carrer, incorporant-ho així a l’espai públic. El projecte ja està aprovat i està en fase de licitació. És molt important per a tot el Marítim.

La transformació del front marítim és una assignatura pendent?

Vam fer el pla especial del passeig Marítim i la direcció del passeig Marítim quan estava en l’Ajuntament a la fi dels 80. La transformació del front marítim és una cosa pendent també d’aquesta manera de treballar en aquesta ciutat històricament, d’aqueix procés continu de desenvolupament urbà. El procés sempre està damunt de taula. La ciutat va estar 25 anys per a decidir on es posava l’Estació del Nord.

I en quin punt està aqueix procés de millora de la façana marítima, del Cabanyal, la dàrsena, el PAI del Grau...?

L’estratègia de transformació del districte Marítim està treballant-se amb molta intensitat i molta atenció. Estic segur que l’interés que desperten ara els poblats marítims és el resultat del convenciment que la transformació va en la direcció bona. En el cas del PAI del Grau, la crisi i els dubtes de l’Ajuntament sobre l’estratègia de fer obertures o no va frenar l’assumpte. Finalment el procés de decisió va en la direcció de respecte al patrimoni, que és el correcte.

I com veu l’evolució del Cabanyal? Acabarà convertint-se en un barri de moda?

El Cabanyal té uns espais públics d’enorme qualitat. Té la primera línia marítima, que és espectacular, amb la platja, té el passeig marítim, té els espais verds, els parcs en segona línia, que són d’una qualitat i d’una grandària importants per a tota la ciutat. El que cal fer és revalorar això, que és el que fan a hores d’ara els planificadors que treballen en el projecte i a fer una norma per a poder desenvolupar el pla. Treballen en la solució urbanística, normativa perquè no perda qualitat i perquè no perda la seua morfologia. Materials, parcel·lació, perfils dels carrers... Això és l’important.