Vanessa Campos, la filla de llauradors que vol canviar la societat valenciana

Vanessa Campos (Benifaió, 1976) és professora d´economia a la Universitat de València i un dels competidors a les primaries de Compromís, que en gener escolliran els candidats de la coalició a les Corts Valencianes. Encara que assessora la coalició en temes d’ agricultura –es declara, orgullosa, filla de llauradors- és un dels aspirants a fer política institucional sense pertànyer a l'aparell del partit. No ho tindrà fàcil: 44 persones lluiten per acompanyar Monica Oltra i Enric Morera en la llista per València.

No desempenya cap càrrec en Compromís. Per què es presenta a les Primàries?

És cert que no ocupe cap càrrec orgànic, però durant aquesta legislatura que ara acaba he participat en les Sectorials d’agricultura i d’economia donant suport tècnic al grup parlamentari a Les Corts Valencianes.

Així, per exemple he col·laborat en la redacció de les esmenes de la reforma de la llei de cooperatives del País Valencià que s’ha fet aquest any. Les esmenes que s’han presentat han estat basades en treballs que jo he fet com a investigadora en matèria d’economia social i cooperativa. També he col·laborat en la redacció d’una Proposició de llei per impulsar una llei valenciana de segona oportunitat enfocada a donar una segona oportunitat a les persones que han tingut problemes econòmics sobrevinguts (d’atur...) i no han pogut pagar el seus deutes, en aquest cas he contribuït donant raons de perquè és tècnicament recomanable des del punt de vista d’un economista.

D’altra banda també coordine la sectorial d’agricultura de La Ribera del Xúquer (inclou les 2 riberes).

En definitiva em presente a les primàries perquè pense que l’activitat política requereix d’una banda de tenir el propòsit de canviar i millorar els aspectes de la societat valenciana que no estan funcionant bé, i d’altra banda crec que es fa necessari que al perfil polític acompanye un perfil d’economista qualificat perquè tant important és voler canviar les coses com tenir la capacitat per a fer-ho. Veuràs, jo done classe de Direcció Estratègica en la Facultat d’Economia, una qüestió que expliquem als estudiants és que per a que un pla estratègic funcione i done resultats tant important és la formulació (dir que vols fer) com la implementació (posar en marxa el pla) i açò últim requereix estar qualificat. De fet jo em definiria com un economista amb ideologia social.

Les primàries obertes... donen oportunitats reals a la gent d’arribar a les Corts Valencianes?

La resposta la tindrem després del 31 de gener que és quan es voten els candidats i candidates. Però en la meua opinió el millor que tenen aquestes primàries és que permeten participar a tota la ciutadania, donat que aquelles persones que no siguen militants poden inscriure’s per a votar els candidats que vullguen que formen part de la llista de Compromís a Les Corts Valencianes i a més les posicions s’establiran en funció dels vots que obtinga cada candidat. 

Per què milita en Compromís i no en altres partits progressistes?

Perquè és una força política valenciana i crec que els problemes dels valencians els hem de solucionar els valencians. Considere que el poble valencià és major d'edat i molt capaç de fer front als reptes als que ens hem d'enfrontar, per això crec que no ens calen tuteles des d'altres llocs.

Hem de cooperar amb altres pobles de l'estat espanyol, però no ens calen tuteles.

Què proposa per aprofundir en la democràcia i millorar la rendició de comptes dels diversos poders estatals?

En aquest aspecte la paraula clau crec que és «transparència», la ciutadania té dret de conèixer en primer lloc en què es gasten els seus diners i en segon lloc quins impostos són els que estan servint per a finançar les diferents administracions. Açò últim inclou conèixer quins territoris estan pagant impostos i quins s'enduen major proporció de la despesa.

Altre punt fonamental respecte de la millora de la rendició de comptes és la fiscalització i auditoria dels comptes de les administracions i dels partits polítics. Crec que en aquest punt seria necessari un impuls al paper de la Sindicatura de Comptes a nivell valencià i del Tribunal de Cuentas a nivell de l'estat espanyol. Sobre la base de despolititzar-los i fer-los organismes independents i tècnics de veritat.

Altre punt important vindria de la mà dels propis partits polítics, en la meua opinió haurien de fer públics els currículums vitae dels seus candidats/es. Per exemple en el cas de les primàries, els currículums dels candidats/es s'haurien de penjar en la pàgina web del partit per a que qualsevol persona els poguera consultar i prendre decisions de manera informada. La informació és llibertat.

Vosté és economista. Com es pot capgirar el sistema productiu valencià, ferit de mort?

El primer que hi ha que ser en aquest punt, és realista. Últimament es senten moltes veus parlant de la reindustrialització. Intentant tocar de peus en terra, jo enfocaria el problema tractant de fer polítiques de desenvolupament local basades en el desenvolupament endogen que tan bon resultat han donat en els països nòrdics. Açò el que vol dir és que cal partir d'aquells sectors que ja tenim presents en la nostra economia: l'agricultura a partir de la qual podríem construir una indústria agroalimentària potent i avançada, la indústria taulellera, el tèxtil, la fusta i el moble, la indústria del joguet, el calcer i el cuir sense oblidar el turisme, però amb una oferta turística variada i de qualitat que no deprede el nostre medi ambient.

Açò s'hauria de fer mitjançant la promoció de l'emprenedoria, en especial de l'emprenedoria social. Crec que un factor d'èxit del nostre futur model productiu és tenir un teixit d'empreses amb un pes important de les empreses de l'economia social i cooperativa perquè han demostrat que en temps de crisi mantenen millor els llocs de treball, de fet en l'any de major destrucció d'ocupació, 2009, les empreses de capitals destruïren el 6,2% de la seua ocupació mentre que les cooperatives només el 2,6% .

Ara la qüestió a resoldre seria com financem aquestes polítiques, doncs bé la Unió Europea defineix com un dels objectius dintre de l'Horitzó 2020 la innovació social i nomena el foment de la creació d'empreses de l'economia social com una de les accions prioritàries a finançar amb fons estructurals. Per tant, jo proposaria utilitzar aquestos fons estructurals per a impulsar un teixit productiu local basat en empreses de l'economia social. Això significa que Generalitat i Ajuntaments han d'anar de la mà, cooperant per tal d'ajudar a les persones.

Per finalitzar, caldria no oblidar l'important paper que té la innovació tecnològica atès que tenir un sistema productiu basat en tecnologia generada en altres llocs minva la nostra competitivitat. Utilitzant el que tenim: instituts tecnològics i els centres d'investigació de les nostre Universitats públiques, centres d'empreses innovadores sense oblidar l'important paper que pot jugar l'IMPIVA en un teixit empresarial basat en les PIMES. Sempre tenint en compte que la innovació tecnològica i la innovació social han d'anar juntes.      

La Generalitat està en fallida. Per què?

En primer lloc, és cert que el País Valencià és el territori pitjor finançat de l'estat espanyol. De fet, tenint una renda per capita inferior a la mitjana espanyola i som contribuents nets. Això vol dir que els ciutadans valencians tenim pitjor accés als serveis públics.

Però d'altra banda, també cal tenir en compte que el fet de tenir pitjor finançament no justifica el balafiament dels diners públics que hem viscut. Imaginem-nos que una persona que cobra un salari baix el que fa és anar-se'n de festa al dia següent de cobrar la nòmina. Això és el que ha passat ací a un mal finançament se li ha unit la mala gestió dels diners públics.

És viable la Generalitat sense un nou i millor sistema de finançament?

Jo crec que no. Necessitem un model de finançament autonòmic que siga just amb els valencians i valencianes i que assegure la prestació d'un serveis públics de qualitat. Més si tenim en compte que els valencians som contribuents nets al finançament de l'estat espanyol.

Hi ha qui diu que millor re-centralitzar l'estat, però el cert és que una inversió tan vital per al teixit productiu valencià com és el corredor mediterrani ,que va ser declarada infraestructura prioritària per la Unió Europea, primer no es va a fer un corredor complet atès que el Ministeri de Foment ha optat pel tercer fil i a més aquest està patint retards que no són comprensibles. Això li està restant competitivitat a les nostres exportacions, ja que és molt car exportar amb camions i per una autopista de peatge que és de les més cares d'Europa.

Vosté és professora d'Universitat, on es parla d'endogàmia, de que cap universitat espanyola està entre les millors del món, en ocasions falta de vincles entre sou i rendiment... Ara que la paraula casta marca part del debat polític: Hi ha una casta universitària?

No crec que es puga parlar d'una casta universitària, ni tampoc d'endogàmia atès que els professors i professores universitaris per a poder concórrer a una plaça de plantilla han d'acreditar-se davant l' ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) que funciona per a tot l'estat espanyol i després passar un concurs-oposició. Ara mateix es donen molts casos de persones, entre les quals estic, que estan ocupant una plaça de categoria inferior a l'acreditació que tenen de l'ANECA atès que des del 2012 la taxa de reposició que s'ha aplicat és del 10% (només es contracten el 10% de les vacants per jubilació). Això ha fet que l'edat mitjana en moltes Universitats ronde els 50 anys.

A més ara mateix s'està aplicant la reforma dels plans d'estudis de Bolonya que implica un major pes de l'avaluació contínua dels estudiants, però els grups de pràctiques ronden els 50 estudiants.

La Generalitat Valenciana li deu diners a totes les Universitats públiques valencianes, pressupostats en els pressupostos de la Generalitat i no liquidats. Però al mateix temps més del 90% de la producció científica universitària que es fa al País Valencià la fan les Universitats públiques.

Soc una dona de poble, filla i neta de llauradors valencians. Els meus pares no em van poder pagar els estudis i vaig estudiar gràcies a que existien beques i Universitats públiques. Tota la meua vida he treballat de valent. Si això és ser casta, crec que algú té l'objectiu desenfocat.