“Escoltar Ribó el dia de la Crida per a nomenar-me fallera major va ser diferent”

Alicia Moreno, professional del màrqueting de 30 anys, és la cara de la festa, la seua màxima representant. És la fallera major de València de les anomenades Falles del canvi, pel nou color polític de l’Ajuntament governat des de les eleccions passades per Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú, després de 24 anys del PP. Un canvi que s’ha plasmat també en el perfil de fallera major que s’elegia, ja que fins ara totes les seues antecessores han estat bastant més joves. No obstant això, per a ella, aquesta circumstància és més un avantatge que un handicap.

Què vas sentir quan vas sentir el teu nom el dia del teu nomenament?

És una sensació que no es pot explicar, és una mescla de molts sentiments, de felicitat perquè era una cosa que sempre havia somiat, d’orgull pel fet de representar la ciutat, i moltes sensacions més que no sabria ni com definir-les.

Després de 24 anys contemplant Rita Barberá en l’acte de la Crida en què es desvela qui és la fallera major, et va semblar xocant sentir la veu de Joan Ribó?

Va ser diferent, però era una cosa que ja sabíem; com que hi havia hagut canvi de Govern, la Crida era de l’alcalde en aquest cas, així que ja tothom se n’havia fet a la idea.

Què tal la relació amb ell?

Molt bé, és un home molt normal, molt planer.

Amb 30 anys ets la fallera major més veterana de la història. Pensaves que l’edat podia llevar-te possibilitats o que, al contrari, podia ser un avantatge?

No m’ho vaig agafar com un handicap, al capdavall crec que l’experiència sempre pot ser més un avantatge, hi ha qualitats que pots tenir més desenvolupades, com ara el tracte amb la gent, haver estat en moltes situacions en què has hagut d’aprendre a espavilar-te, jo crec que tot això al capdavall és un avantatge.

Conta-li a algú de fora de València què significa per a una xica d’ací ser fallera major de València.

És el somni de tota una vida fet realitat, perquè aquesta festa, per als que som fallers, és un estil de vida, una manera de ser i poder arribar dalt del tot, a fallera major de València, és el més gran.

Què és el que t’ha cridat més l’atenció fins ara de la teua experiència?

L’afecte de la gent i l’admiració amb què et miren, amb la que et reben i s’acosten a parlar amb tu.

Quin és l’acte que esperes amb més il·lusió i per què?

Els espere tots, perquè cada un té una cosa especial, però sobretot la Crida i l’Ofrena em fan molta il·lusió, tinc moltes ganes de donar el meu ram a Mare de Déu.

Creus que són justes les crítiques que reben la festa i els fallers pel tema els sorolls, els talls de carrers, etc.?

Crec que vivim en una ciutat molt plural en què hi ha gent fallera i no fallera i és comprensible que tinguen les seues crítiques perquè no estan ficats en la festa, però els convide que intenten integrar-se i conéixer-la, perquè tots els fallers som molt oberts i rebem a tothom amb els braços oberts. De segur que si intenten integrar-s’hi ho veuran d’una altra manera i els agradarà.

Ets partidària de mantenir la data de la Cremà el 19 de març o de passar-la al tercer dilluns de març perquè caiga sempre en cap de setmana?

Crec que cal mantenir-la el 19 de març; no tindria sentit fer-la un altre dia, perquè la Cremà és del dia de Sant Josep.

Quina personalitat t’agradaria conéixer i per què?

Els reis, que són els representants d’Espanya en tots els nivells i em faria molta il·lusió conéixer-los.

Quins problemes creus que preocupen més la societat?

Crec que la crisi i tot el que genera, encara que ara sembla que se n’ha eixit un poc, però sempre hi ha la por de tornar a recaure-hi. Jo crec que això i la situació a Orient.

Segueixes l’actualitat política? Com veus el moment actual que travessa el país?

Sí que la seguisc, és una situació d’incertesa, complicada, però jo crec que els polítics al final buscaran el millor per al país i sabran resoldre-ho de la millor manera.

Què diries a la gent de fora perquè vinguera a conéixer les Falles?

Els diria que durant una setmana València es converteix en el museu d’art efímer més gran del món, els carrers s’omplin de color, d’alegria, de música de les nostres bandes, d’olor de pólvora, que és una cosa que ens caracteritza i, bé, podria dir moltes coses de les Falles, però les Falles es coneixen, es viuen i se senten si véns a veure-les, així que convide tothom que hi vinga.

De tu a tu:

Què estudies?

Vaig fer enginyeria tècnica en telecomunicació en la Universitat Politècnica i ara treballe en el departament de màrqueting d’una empresa.

Tens nuvi?

No.

En què et fixes primer de tot d’un xic?

En el somriure i en la mirada.

Quins aspectes valores més en una persona?

La sinceritat i la fidelitat

Quins defectes no suportes?

La mentida

Quina és la teua virtut principal?

La senzillesa.

I el teu pitjor defecte?

Molt de caràcter.

Quines aficions tens?

M’agrada córrer, llegir i anar al cine.

Quina música t’agrada?

Tota, des de la música dels anys 80 a la clàssica, contemporània, flamenc, rock.

Algun grup o cantautor?

M’agrada des de Manolo García, fins a El Barrio, Gloria Estefan, Bruno Mars, etc.

Quin llibre lliges ara?

Ara llig Dime quién soy, de Julia Navarro.

La teua pel·lícula preferida?

Noviembre dulce.

Quina és la teua passió?

La indumentària valenciana

Com et definiries?

Com una persona senzilla, transparent, molt amiga dels meus amics, amb caràcter, encara que és més un rampell que una altra cosa (rialles).