eldiario.es

Menú

Las sociedades musicales valencianas logran diez récords Guinness

Mestalla, escenario de una gran 'orquesta'

Las sociedades musicales de la Comunidad Valenciana han conseguido diez récords Guinness durante un encuentro multitudinario que ha reunido a 427 sociedades y 23.000 músicos en el campo de fútbol de Mestalla.

Organizado por la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana (FSMCV) con motivo de su 50 aniversario, el acto, celebrado anoche, permitió conseguir los récords al mayor desfile de bandas de música de la historia, al mayor "ensemble" de saxofones, de corno inglés, de oboes, de trompas, de trompetas, de trombones, de bombardinos, de clarinetes y de percusión corporal.

Aunque el objetivo era lograr hasta catorce récords Guinness -incluidos el de banda de música más grande del mundo y el de mayor ensemble de fagots, flautas y fliscornos-, desde la FSMCV han destacado en un comunicado que han conseguido hacer "historia" y han marcado "un hito sin precedentes".

Seguir leyendo »

Les estudiants de l'institut de Pego recomponen la història dels cinc republicans del poble que van morir en un camp nazi

Les alumnes de l'IES Enric Valor i el professor Joan Morell a l'arxiu municipal de Pego

Camp de concentració de Gusen, Àustria, 1941. Era un camp satèl·lit de Mauthausen, construït en gran part pels mateixos interns, que picaven les pedres que acabarien amb ells. La barraca 17 era plena de republicans espanyols. Pel dia picaven granit i algunes nits els desvetllaven, obligats a dutxar-se amb aigua gelada i a l'aire lliure a mitjanit, amb temperatures que podien arribar als 20 graus sota zero. En el camí, els presos rebien les fuetades i els cops de verga dels custodis de les SS. Un d'ells els obligava a declamar 'Viva Franco'. Així ho recorda un dels supervivents, Josep Pons, al llibre Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig. Altres testimonis recollits per l'Amical de Mauthausen ho corroboren. A Gusen i Mauthausen no empraven la cambra de gas però les condicions de vida eren tan dures que els presos es morien de fam o per congelació. Almenys 3900 espanyols republicans van morir entre els dos camps, la majoria en els mesos freds de 1941-1942, així ho assegura el document Republicanos españoles en Mauthausen, publicat en 2017 per l'Amical i el Ministeri d'Afers Exteriors.

Entre els morts d'aquells mesos hi va haver cinc pegolins: Carlos Sendra Sendra, Andrés Sendra Morell, Vicente Sendra Escrivà, Pascual Franqueza Alentado, i José Server Morell. La història es repeteix a moltes altres localitats, però la novetat és que ha sigut l'institut del poble, qui ha demostrat una història, que de tan invisibilitzada, s'havia convertit en llegenda.

La dictadura franquista va imposar el silenci al bàndol vençut. Una de les nétes d'un d'ells, Xaro Borja Sendra, explica que sa mare només li va dir que el seu iaio s'havia mort a la Guerra Civil. El 2008, el cantant i lletrista de La Gossa Sorda, l'actual diputat de Compromís Josep Nadal, va rescatar la història amb la cançó Tres de Pego on, a partir de la memòria d'alguns familiars, ficcionava el pelegrinatge per les lluites antifeixistes europees de tres pegolins republicans. A partir d'ací, un article apòcrif al llibre de festes ampliava a cinc noms, els exterminats locals als camps nazis.

Seguir leyendo »

Llegan las VII Jornadas de Cómic de Valencia: evento de referencia para los amantes de la viñeta

Cartel realizado por Daniel Torres para la VII Edición de las Jornadas de Cómic de Valencia

Hace siete años, un puñado de amantes de la viñeta decidieron unir fuerzas para difundir la cultura del cómic en la capital del Turia. Así, constituyeron la  Asociación Valenciana del Cómic con la finalidad principal de organizar anualmente las Jornadas del Cómic. Empezaron celebrándose en la Fnac San Agustín y que desde hace cuatro años se celebran en el Mercado de Tapineria, convirtiendo el evento en un encuentro comiquero a pie de calle.

Hace siete años, el panorama del cómic en Valencia no era el que es ahora. La APIV ( Associació Professional d’Il·lustradors Valencians), lleva años ganando músculo gracias a un trabajo de visibilización y de profesionalización incansable. No existían festivales como el Splash Sagunt, que lleva un lustro afianzándose como cita fuera de la capital. Ni tampoco teníamos encuentros mainstream más enfocados a la industria, como la Héroes Comic Con Valencia. El interés por el mundo del cómic sigue una senda creciente que ha llegado -por fin- hasta instituciones como el MuVIM, que de un tiempo a esta parte se ha reivindicado como espacio abierto a muestras del cómic tanto nacional como internacional.

Sin embargo, las VII Jornadas de Cómic de Valencia prefieren mantenerse fieles a su espíritu: un evento modesto que se ha convertido, de forma natural, en un punto de encuentro de referencia en el panorama gracias a su trato a los autores, a su cercanía con el público y a su carácter familiar.

Seguir leyendo »

Gràfica per a remoure consciències

Il·lustració, còmic i compromís social és el nom d'una exposició itinerant que recupera el més destacat de la gràfica reivindicativa que s'ha fet al País Valencià en els últims 20 anys. La mostra recull cartells, llibres, fotos o còmics de diferents estils, tècniques i formats però amb una intenció comuna: remoure consciències.

Imatges com un crit en la paret, que deia l'artista Josep Renau. Ara, a través de tretze panells s'apleguen il·lustracions d'un centenar d'autors com El Roto, Paula Bonet, Elías Taño o Ana Penyas, que canalitzen amb llapis o pinzell el seu compromís polític i social.

Seguir leyendo »

Alzira llança la XXX edició dels Premis Literaris

Guanyadors dels Premis Ciutat d'Alzira al 2017

Què en saps de Vidal Palau? És el títol i la primera frase de l'últim llibre de Vicent Borràs (Algemesí, 1962), publicat aquesta primavera després d'haver guanyat el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2017. En el cas de Borràs sí que sabia algunes coses d'aquest guardó en presentar-se. Els premis literaris Ciutat d'Alzira són els més importants al País Valencià, per la qualitat, la trajectòria i la quantia que garanteixen. Guanyar-lo per a ell ha estat “una fita molt important” i més en una literatura “en dèficit de lectors com la nostra”. “Els premis Ciutat d'Alzira són un reconeixement, estímul i recompensa econòmica per a l'autor, per a l'editorial és una manera de filtrar manuscrits i assegurar-ne cert ressò,  i per al lector també són un filtre, al tenir un jurat especialitzat fan la funció que hauria de fer la crítica”, explica Borràs.

L'escriptor i professor, autor també d'altres novel·les com Primavera Encesa, presenta ara el nou llibre a Alzira, just quan es publica la nova edició dels premis d'enguany. Què en saps de Vidal Palau? és una història sobre la identitat i la necessitat d'escapar de la mateixa vida, que t'atrapa des de la primera línia. La pregunta ve del director d'un diari a Madrid que truca al corresponsal a València per anunciar-li que un destacat poeta de la generació dels 50, mort teòricament en un accident fa 30 anys, el tornen a soterrar l'endemà i celebraran un funeral a un hotel de la costa valenciana. A partir d'ací, el protagonista, Eduard Penadés es veu involucrat en la biografia inquietant d'un autor per on desfilen prohoms de la nostra literatura com Gabriel Ferrater o Manuel Vázquez Montalbán.

“Sempre intente que els meus llibres tinguen una trama atractiva i que el lector tinga curiositat fins al final, que, a més de la qualitat literària hi haja un element narratiu que els faça avançar i que es detone com una traca final”, explica Borràs. A Qué en saps de Vidal Palau? interpel·la al lector amb un personatge que necessita dues vides i dues morts per parlar de les múltiples identitats que tots exercim. 

Seguir leyendo »

La XXII edición del Festival de Jazz del Palau: más paritario, más valencianos

La presidenta del Palau de la Música, Glòria Tello, junto a los directores del Palau y del Festival de Jazz

El Festival de Jazz del Palau de la Música de València alcanza su vigésimo segunda edición con un cartel "paritario y muy valenciano" que unirá a figuras emergentes del jazz con músicos legendarios, como el principal cabeza de cartel Pat Metheny, ganador de 20 premios Grammy, o el ganador de Eurovisión 2017, Salvador Sobral.

La presidenta del Palau de la Música y concejala de Cultura del Ayuntamiento de València, Glòria Tello, el director del auditorio, Vicent Ros, y el coordinador del festival, Enrique Monfort, han presentado la edición más amplia del certamen, que se prolongará desde el 2 de junio hasta el 17 de julio.

El XXII Festival de Jazz cuenta con un programa de 25 actuaciones, de las que 17 serán en el Palau de la Música y ocho en distintos barrios y pueblos de València, en las que se incluyen diez conciertos gratuitos, dos al aire libre en los jardines del auditorio y ocho en los barrios de Benimaclet, Patraix, Ayora, Monteolivete, Russafa, El Perellonet, El Cabanyal y Ciutat Vella, además de contar con más de 300 músicos.

Seguir leyendo »

València recorda les víctimes de l'odi amb un espectacle en memòria de la primera transsexual assassinada

L'espectacle de Traspasando Fronteras.

Lisa va ser apallissada fins a la mort el juliol del 2015, en un ascensor d'un edifici de la platja alacantina de l'Albufereta. Era una dona transsexual. Un altre juliol, però de 1460, les autoritats valencianes van penjar públicament en la forca de la plaça del Mercat a Margarida Borràs, la primera transsexual valenciana de qui hi ha constància. 555 anys després, l'odi cap a les persones LGTBI continua. Per això, la companyia teatral "Traspasando Fronteras", dirigida per Carmen Fernández, ha decidit denunciar-ho amb el rescat de la memòria de Margarida Borràs.

Margarida, nascuda originàriament Miquel, era filla d'un notari mallorquí establert a València, que es movia sense pudor per l'alta societat valenciana medieval fins que algú la va delatar i va ser empresonada, torturada i penjada, com recull el Dietari d'Alfons el Magnànim.

Traspasando Fronteras va convertir en un guió teatral la història de Borràs amb una revisió contemporània que la fa molt actual. La interpreta Fernández, que també fa de guionista i directora, i que viu en carn pròpia la discriminació i vulnerabilitat que comporta encara ara ser una dona trans. "A mi m'han pegat, m'han humiliat, m'han insultat... Ara mateix tinc un judici per una agressió d'un dels meus veïns d'escala, ell encara diu que les persones com jo no tenen dret a viure, que hauríem d'estar mortes. I clar veus els casos de Lisa, que ens coneixíem, o el de la meua germana de la vida Cristina –transsexual assassinada a València en 2009– i clar que et fiques en la seua pell", confessa nerviosa Carmen Fernández.

Seguir leyendo »

Plácido Domingo y Susana Lloret, de la fundación Per Amor a l'Art, encauzan el nuevo rumbo del Palau de les Arts

Plácido Domingo, Vicent Marzà y Susana Lloret durante la rueda de prensa

El Palau de les Arts ya empieza a levantar el vuelo. Después de escándalos de corrupción durante los gobiernos del Partido Popular, que tienen sentada en el banquillo a quien fuera su intendente, Helga Schmidt, así como a la dirección, y la dimisión en diciembre de su último intendente, Davide Livermore, por no poder compaginar un contrato público con otras funciones artísticas, el futuro del máximo coliseo valenciano no estaba claro.

Ahora la Conselleria de Cultura ha querido escenificar su golpe de timón respaldada por dos grandes, el tenor Plácido Domingo y la mecenas valenciana Susana Lloret, las caras principales de la nueva estructura orgánica Les Arts.

Lloret, directora de la Fundació per Amor a l'Art, que sostiene el centro artístico Bombas Gens, en Valencia, encabezará el nuevo Patronato, el órgano gestor del Palau. Lloret, antigua profesora universitaria, premiada en la última feria Arco, es muy conocida en los círculos españoles del arte y con su marido, José Luis Soler, tiene una larga trayectoria de mecenazgo e investigación de enfermedades. Ambos son propietarios de la empresa Ubesol, que comercializa las marcas Deliplus y Bosque Verde en los supermercados Mercadona.

Seguir leyendo »

Nakba: relats per a recordar la lluita diària palestina

Il·lustració de Miquel Ferreres per a 'Nakba'

Un dia de 1963, un nen de nou anys va sortir de sa casa casa disposat a fer-ne una  de grossa: duia una sorpresa sota l’abric i estava disposat a ensenyar-la al món quan fos necessari. El moment va arribar quan el director de la seua escola va fer la senyal per a cantar l’himne del regne de Jordània. Just abans que els xiquets i les xiquetes començaren a corejar, aquell nen va traure una pancarta que deia: "Posem fi a la promesa de Balfour i a l’Imperialisme!".

Allò va causar un enrenou considerable que prompte va esdevenir aldarull multitudinari a la porta del centre escolar, amb intervenció de la policia jordana inclosa. Huit menors d’entre nou i tretze anys van ser apressats i conduïts fins a les cel·les d' al-maifar, la comissaria, on van interrogar entre brutals pallisses a tots els implicats. En especial a qui havia tret la pancarta.

Aquell nen s’anomenava Salah Jamal, i així ho narra a Nakba: 48 relats de vida i resistència a Palestina, un llibre acompanyat amb il·lustracions de Miquel Ferreres que arriba a les nostres llibreries de la mà de l’editorial Tigre de Paper. L'escriptor, que estarà a València el dia 24 de maig presentant el llibre a l'Octubre CCC, ens conta què significa aquest fantàstic artefacte literari que construeix, des de la mirada d'un passat personal el retrat col·lectiu d'una societat, un sentir de dignitat i resistència vital.

Seguir leyendo »

Feliu Ventura: “La cançó d'autor està òrfena, cal suport institucional perquè trobe un espai propi dins del circuit en valencià”

El cantautor valencià Feliu Ventura

Xàtiva, la ciutat de Raimon o Pep Gimeno El Botifarra, celebra la cançó d'autor amb la III edició del Música i Lletra (MiL), el primer festival valencià protagonitzat pels trobadors contemporanis.

Fins al 9 de juny, la paraula cantada omplirà el Gran Teatre amb concerts dobles. El dissabte 19 tocaran el valencià Pau Alabajos i l'aranesa Alidé Sans, després ve el napolità Alessio Arenai la valenciana Gem (26 de maig), segueixen la valenciana Eva Dénia, i la catalana Meritxell Gené (2 de juny) i tanquen el cartell la catalana Lu Rois i l'ànima d'Antònia Font, el mallorquí Joan Miquel Oliver (9 de juny).

Les dones guanyen cinc a tres, en un festival menut en format, però ric en qualitat, veus i estils. Guanyen elles perquè aquesta ha estat la voluntat dels organitzadors que s'han agafat al peu de la lletra el lema d'enguany "Sense les dones no hi ha festivals!". Parlem sobre la necessitat de programar més dones als festivals i sobre la soledat de la cançó d'autor en la temporada de concerts amb Feliu Ventura, el director artístic del MiL i una de les veus que han renovat la cançó d'autor a casa nostra. El músic reivindica la figura del cantautor com "un ofici i no un estil" i exigeix més suport institucional per defensar un "gènere autòcton".

Seguir leyendo »