eldiario.es

Menú

Les pel·lícules imprescindibles de la 33 edició de Cinema Jove

Fotograma de '#Seguidores' del realitzador valencià Iván Fernández

Un any més, València torna a ser el centre de les mirades del circuit de festivals de cinema espanyols.  Cinema Jove inaugura aquesta nit la seua 33 edició amb molts reptes al davant i voluntats fermes de defensar una proposta editorial enfocada al talent jove i les seues formes de narrar i veure el món.

El festival enceta noves seccions com Beats & Frames, cicle de cinema i concerts al voltant de la cultura de la música electrònica. També reforça itineraris programàtics de caràcter identitari com Digital Jove, jornades dedicades al futur de la creació audiovisual que actualment aplega públic i creadors al teatre Rialto i Las Naves Centre d’Innovació. Sense oblidar la continuïtat de seccions paral·leles com la dedicada repassar les primeres obres de noms consagrats, enguany dedicada a Brian de Palma.

Nou dies que donaran per exhibir res menys que 75 obres a competició: 10 llargmetratges, 52 curtmetratges i 13 webseries. Xifres on caldria sumar totes les obres resultants de la trobada audiovisual de joves, els 20 documentals, live-concerts i obres de ficció de projecció de Beats & Frames, les 7 projeccions especials o les 9 obres retrospectives... Impossible aplegar-ho tot. Per això, rescatem uns quants títols que considerem imprescindibles.

Seguir leyendo »

El fotògraf Joan Alvado dignifica la ramaderia a Escola de Pastors

Una de las imágenes que aparece en el fotolibro de Joan Alvado

Obrir el primer llibre fotogràfic de Joan Alvado és endinsar-se en una atmosfera particular, subtil i càlida, que ens guia per un ofici tan dur com la ramaderia i ens el mostra com una opció de futur. Alvado, que ha publicat a mitjans com Newsweek, The New York Times, CNN o El País, fuig dels codis més estrictes del fotoperiodisme per rebel·lar una mirada d’autor que escapa de la immediatesa i es recrea en l’ambient, la llum i la proximitat als personatges. 17 fotografies i un parell de textos –un del músic Feliu Ventura i un altre d’un dels pastors– per resumir un treball de seguiment fotogràfic durant cinc anys. Escola de Pastors s’apropa a un grup de joves que participaren en una formació amb el mateix nom sobre nous models de pagesia a Catalunya.

Una història aparentment local però que ens parla d'un fet universal a Occident, el retorn al camp d'una nova generació i l'aposta pels nous models agrícoles des dels marges en temps on la indústria de l'agro és més forta que mai. Un tema al que Alvado injecta sàvia nova. Els seus protagonistes són homes i dones que exerceixen un ofici que per a molts ja s'havia perdut i alguns ho fan en entorns urbanitzats com el Baix Llobregat o El Maresme, comarques que envolten la ciutat de Barcelona. I les fotos s'allunyen del blanc i negre i del tractament nostàlgic amb que massa sovint es retrata el món rural.

Aquesta mirada trencadora –en la forma i en el tema–, que caracteritza altres projectes de Joan Alvado com Musulmans Cubans, ha fet que Escola de Pastors guanyara el Lens Culture Emerging Talent Award que premia els 50 millors fotògrafs emergents del món i fóra seleccionat al programa "Descubrimientos PhotoEspaña". A València va exposar al festival Photon i ara torna a la seva terra en forma de llibre que ha presentat a Alcoi i Altea, d'on és originari Alvado.

Seguir leyendo »

Cinc premis Max mostren la revitalització del teatre valencià

El teatre espanyol sona també en valencià. Els premis Max de les Arts Escèniques han guardonat enguany a cinc produccions de la nostra terra. Tic Tac s'ha emportat el premi al millor espectacle musical de tot l'estat al 2017. El muntatge és una producció pública del Teatre del Poble Valencià amb un equip de 30 persones on Josep Zapater i Noèlia Pérez porten la veu cantant sota la direcció de Carles Alberola.

El premi a millor espectacle infantil se l'ha endut Bambalina Teatre amb "Kiti Kraft", una obra on la poesia puja a escena acompanyada d'actors, músics i titelles. El guardó a La millor adaptació ha sigut per a Ángel Solo i Adolfo Fernández per convertir la novel·la de Rafael Chirbes, 'En la orilla' en un punyent guió contra la corrupció, que també ha tingut el suport de la Diputació de València. El millor actor protagonista és Nacho Sánchez per "Ivan y los perros", una producció de La Pavana. I el premi del públic ha estat per a Bullanga Teatre amb el seu Joc de Xiquetes.

Seguir leyendo »

El periodista Xavi Aliaga guanya el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la millor novel·la de 2017

El periodista i escriptor valencià Xavier Aliaga

Les quatre vides de l'oncle Antoine (Angle Editorial) de Xavier Aliaga es la millor novela valenciana del 2017. Així ho ha decidit l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que li ha concedit els XXVIII Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians.

En la fina frontera entre el periodisme i la literatura, el reporter de la revista El Temps barreja la novel·la històrica, les memòries, la biografia i el gènere epistolar per a rebuscar en la vida del seu oncle, un personatge misteriós i esvarós, que la familia havia mitificat en haver-se exiliat a França desprès de la Guerra Civil.

Una investigació real que remou les entranyes familiars i personals i que es permet algunes elucubracions allà on no arriba la memòria històrica per a oferir-li al lector una història apassionant.

Seguir leyendo »

Cultura exposa les primeres 33 adquisicions d'art contemporani valencià i anuncia una segona compra

Bufa bon vent per a l'art contemporani. La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, enceta, per segon any consecutiu, un procés de compra de l'art valencià del segle XXI amb un pressupost inicial de 250.000 euros “per a donar a conèixer i posar en valor el treball de creadors i creadores en escultura, pintura, videoart, el mural, el vídeo, les instal·lacions i l’ús de tècniques mixtes”, com ha assenyalat el conseller Vicent Marzà.

El procés de compra s'obri el mateix dia que s'inaugura al Centre del Carme Art Contemporani de la Generalitat Valenciana. Primers Moments, una exposició de les 33 obres adquirides en 2017, les primeres d'art contemporani que compra el fons del govern valencià.

33 obres que ens donen un panorama de l'art que s'està fent al País Valencià i que, en conjunt ens ajuden a mirar de manera diferent la nostra societat, que va des del compromís polític i la consciència ambiental, la tensió entre l'individu i la societat, la lluita per la igualtat de gènere o l'omnipresència de la tecnologia.

Seguir leyendo »

Flores azules, Millor Espectacle Valencià y Distancia 7 minutos, Millor Espectacle Nacional en los VII Premios del Público de Sala Russafa

Por séptimo año consecutivo, los espectadores han tomado la palabra y se han entregado los Premis del Públic de Sala Russafa, una modesta iniciativa que se suma a otros galardones como los otorgados por la AAPV (Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians) o AVETID (Associació d’Empreses d'Arts Escèniques del País Valencià), a la espera de que se pongan en marcha los anunciados en 2017 por la Consellería de Cultura.

“Llevamos con esta iniciativa desde que inauguramos y hemos visto cómo han ido creciendo los premios del público en otros municipios y ciudades. De hecho Arden, compañía impulsora de Sala Russafa, los ha ganado con Shakespeare en Berlín en L’Alcudia y El Puig, dentro de la Comunitat. Y ha sido finalista en el festival riojano de Haro. Así que conocemos las dos vertientes de este tipo de reconocimientos, la de quien otorga y la de quien recibe. Creemos que son fundamentales para dar un empujoncito a los profesionales del sector y que fue una gran noticia que las instituciones valencianas volvieran a recuperar sus galardones para las artes escénicas, pero parece que no terminan de arrancar”, comenta Juan Carlos Garés, director de Sala Russafa.

Según explica, los Premios del Público de Sala Russafa tienen un doble propósito: “por una parte, queremos que los espectadores vean que no son un sujeto pasivo, que tienen la oportunidad de establecer una relación diferente con las artes escénicas y con la sala, de interactuar y dar su opinión sobre los espectáculos que programamos. Por otra, estos humildes galardones buscan que los actores, músicos, bailarines, etc. que llenan de arte y creatividad nuestro escenario vean reconocido su trabajo”, señala Garés.

Seguir leyendo »

'El secuestro de la Justicia' llega a Paiporta

El auditorio municipal de Paiporta acoge el próximo martes 19 de junio, a partir de las 20 horas, la presentación del libro 'El secuestro de la Justicia', del magistrado valenciano y exportavoz de Jueces para la Democracia Joaquim Bosch y el periodista Ignacio Escolar, director de eldiario.es. El acto, que contará con la presencia de los autores y de la alcaldesa de la localidad, Isabel Martín, será presentado por el escritor y periodista Pasqual Serrano.

El libro, que aborda la crisis del sistema judicial, aborda temas como la lucha contra la corrupción, las injerencias del poder político en el sistema judicial, el uso de la Justicia en el conflicto territorial catalán, los abusos de la banca (preferentes, hipotecas…), el mal funcionamiento de la defensa de la mujer en cuestiones de violencia machista, el deterioro de derechos como la presunción de inocencia, la libertad de expresión y abuso de la prisión condicional, la limitadísima aplicación de una mala ley: la de Memoria Histórica y, además, la criminalización de los inmigrantes.

Seguir leyendo »

Capella de Ministrers recupera la música popular i l'allibera dels missatges masclistes

Sentir el Bolero de Guadassuar amb arpa, violes i sobretot amb una lletra que enllaça la tradicional amb l'innovador “bolero de la dona lliure”. Quan la lletra popular parlava de tocar-li el cul a les xiques l'adaptació del poeta Marc Granell diu “les dones no som ni volem ser de ningú que ens ordene el que hem de fer”. És només un dels versos que omplen les 15 cançons vocals i instrumentals del nou disc de Capella de Ministrers, Arrels.

80 minuts d'excel·lència musical on el grup de música antiga aborda el cançoner popular valencià –de Morella fins a Xixona– des de la perspectiva històrica. Mentre el folck aborda la música popular tradicional des de la música moderna, la singularitat d' Arrels  és que fa exactament el contrari, la toca amb la música que en aquell mateix moment es cantava a l'acadèmia i les cases nobles.

Capella de Ministrers porta més de 30 anys als escenaris en els quals ha recuperat la música valenciana des de l'Edat Mitjana fins al barroc, l'ha interpretada arreu del món i ha recollit premis en els països més allunyats culturalment parlant. De fet, Arrels és el disc número 56 de la formació i tot i que entra en registres nous per a ells, respon a la mateixa voluntat de rescatar el patrimoni artístic valencià que els ha guiat  fins ara.

Seguir leyendo »

“España no es un país para refugiados, o se reforma el sistema de asilo o los refugiados acabarán en la indigencia dentro de un año”

Esteban Beltrán, director de Amnistía Internacional España

Esteban Beltran es director de la sección española de Amnistía Internacional (AI). Pero ha venido a Valencia como autor de su primer libro de poesía, La jodida intensidad de vivir, un poemario sobre la esperanza y la indignación ante lo más íntimo: el desamor, la enfermedad y la muerte. Aquí, con todos los focos puestos sobre la llegada de 629 refugiados en el barco Aquarius, su pluma se desdibuja para hablar de otras vidas jodidas y otras indignaciones, la de vivir y acompañar a la gente en un país que “no es para refugiados”. Para el defensor de derechos humanos la acogida es “una medida valiente” del nuevo Gobierno pero que puede dejar a los que vengan en la “indigencia si no se reforma el sistema de asilo” y les asegura la integración real.

Hay muertos que no mueren, que no huelen a muerto, que no fantasmean,

son muertos que no te matan, que no se maldicen, que no se añoran,

Seguir leyendo »

Las mujeres empiezan a jugar en la industria del videojuego

El concejal valenciano Berto Jaramillo en Las Naves

Los videojuegos son el principal entretenimiento global y solo en 2017 movieron 116.000 millones de dólares en todo el mundo. En el País Valenciano su facturación fue de 10'1 millones de euros repartidos entre 60 empresas, la mitad de las cuales han nacido durante los últimos cinco años. “Tenemos un crecimiento exponencial, somos la punta de lanza, la vanguardia de toda la industria del entretenimiento”, señala en la presentación del Libro Blanco del Desarrollo de Videojuegos en la Comunidad Valenciana 2018 http://dev.org.es/libroblanco-cv18 Luis Quintans, el presidente de la Asociación Española de Empresas productoras y Desarrolladoras de videojuegos y software de entretenimiento (DEV). Pero pronto reconoce que uno de los retos que tienen es incorporar más mujeres en las empresas.

Las chicas juegan tanto como los chicos, son el 47% de las jugadoras de un mercado mundial de 2.200 millones de usuarios, y entre quiénes juega en España son el 44%. Sin embargo, solo un 17% de mujeres trabajan en la industria estatal de videojuegos. El mismo porcentaje que en la valenciana. No es una cuestión española. En Francia son solo un 15%, y en Suecia apenas llegan al 19%. El mismo Libro Blanco señala un desinterés profesional de la mujer hacia la industria “probablemente generada por la representación que he tenido la mujer en los videojuegos a lo largo de muchos años”. El Libro Blanco del Desarrollo Español de Videjuegos 2017, muestra un poco más de sensibilidad y ahonda en el tema. “Si bien es un hecho irrefutable que hay menos mujeres con titulaciones vinculadas al sector, también lo es que aunque sean menos, sí que las hay”, especifica. Y entrevista a mujeres cuyos testimonios “hacen alusión a que hay un entorno hostil, propio de sectores masculinizados, y a menudo se sienten más cuestionadas que sus compañeros o medidas por diferente rasero”.

“Hay que romper esos estereotipos. Hasta que la mujer no esté integrada del todo la industria no estará madura”, insta en la presentación Quintans. Sin embargo, de los cinco expositores que han subido al estrado en el evento, ninguno de ellos era mujer. Y eso que en el mismo Libro Blanco se recomienda “dar visibilidad al trabajo de las profesionales y creadoras” o “el fomento de la igualdad”.

Seguir leyendo »