Cabanyal Íntim: arts escèniques per a recuperar la memòria d’un barri

Artur, veí del barri, recorda quan va fer el batxiller elemental al centre que ara es coneix com a Col·legi Santiago Apòstol, prop de l’avinguda dels Tarongers. Recorda com els seus professors lluitaven perquè ell tinguera un futur digne més enllà de l’ostracisme que aleshores patien els barris perifèrics de València. Fina, en canvi, va nàixer a la Casa dels Bous i de vegades encara li venen al cap records de solidaritat entre el veïnat i d’una infantesa jugant al carrer, vivint la llibertat característica d’abans que se sàpia el significat de la paraula llibertat.

El Cabanyal, com tots els barris, és també un cúmul de records i vivències col·lectives que subjauen sota cada carrer, cada cantonada i cada casa. I així ho ha volgut reivindicar el Festival Cabanyal Íntim que celebrarà la seua 8a edició del 10 al 20 de maig de 2018 a espais culturals com La Mutant o el Teatre El Musical així com l'interior de les cases del barri valencià. I, com cada any, un lema encapçala i lliga tota la programació.

En anteriors edicions conceptes com L’avenir, TransformAcció o Migracions han sigut eixos programàtics del festival. Enguany, tot s’articula al voltant del significat d’un mot: Memòria. La personal i la del barri, la col·lectiva i la històrica, la política i la del cos. Totes es donaran la mà en un festival que uneix les arts escèniques més arriscades i innovadores amb un compromís social indeleble.

Memòria de tot un barri mitjançat l’art

Cabanyal Íntim no és un festival a l’ús: és un espai de trobada que reivindica les arts escèniques d'avantguarda des del sentiment de barri. Per això, al seu ADN figura l’objectiu d’obrir les portes de les cases i donar visibilitat als espais de l’antic barri de pescadors, per tal que veïns i veïnes puguen ser tan protagonistes com l’art que s'interpreta. Això no obstant, no vol dir que es descuide una programació que aplega teatre, dansa, música i performance.

Aquest any, l’art escènic se’ns presenta a través de quatre peces llargues: Temptatives d’un barri que recorda, un taller de teatre col·laboratiu, Donde los viejos no andan cuervos, un obra de teatre per a tots els públics que barreja humor i terror, Instruccions per no tenir por si ve La Pastora, memòria d’un personatge del folklore popular que recupera la d’una dona increïble, i 43º13’44’’N projecte teatral al voltant de la memòria històrica. Sense oblidar més de nou peces breus que apleguen teatre convencional, musical, titelles i obres multidisciplinàries.

Al voltant de la programació Íntims a la nit, s’apleguen tres concerts que ofereixen des de reinterpretacions del cançoner llibertari internacional de la mà de Don Rogelio J, fins a electrofeminisme de la mà de Kancaneo Teatre, passant per recitals performatius de poesia com Quieroynopuedo. 

La dansa, per la seua banda, arriba de la mà de Cristina Gómez que dirigeix i estrena dues obres distintes, i Abel Martí que fa el mateix amb l’obra Trampantojo. Sense oblidar A quelar!, un taller de flamenc gratuït i obert organitzat per Extremus Danza amb l'ajuda d'Art for Change, un programa finançat per Obra Social La Caixa que ofereix un any de formació a la comunitat gitana del barri del Cabanyal amb tallers de flamenc, música, il·luminació i so. 

I pel que fa a la performance, Cabanyal Íntim durà a terme set accions performatives al Teatre El Musical, amb artistes valencians com Eva Pez o Abel Báguena, i propostes internacionals vingudes de Mèxic, França o Perú.

Huit anys a peu de carrer

Amb huit edicions a l’espatlla, el festival Cabanyal Íntim també comença a recordar d’on ve i cap a on va. Nascut com a recolzament artístic de la lluita de la plataforma cívica Salvem el Cabanyal, aquest festival tingué la paralització del derrocament i expropiació d’habitatges particulars habitats al barri com seua base programàtica.

Al llarg dels seus primers tres anys, la seua direcció artística formada per Isabel Caballero i Jacobo Roger, experimentà amb l’escenificació i exhibició d’obres que captaven els debats polítics del seu entorn. Muntatges que posaven de manifest que la creació escènica no era -ni volia ser- aliena a les problemàtiques socials dels valencians i valencianes. Per això, la seua programació reivindicava des de l’escenari el defensar el patrimoni històric i arquitectònic del Cabanyal-Canyamelar.

A partir de la tercera edició, quan les edicions començaren a ser temàtiques, s’incentivà visibilització de la creació producció artística escènica contemporània més atrevida i trencadora.

Huit anys amb els que el festival ha fet història dinamitzant el barri, estimulant a la seua població i a la de tota València i generant sinergies entre agents socials, institucions i associacions. Creant, en definitiva, nous records sobre els que construir la memòria del Cabanyal de demà.