Els set llibres premiats per la Institució Alfons el Magnànim en el seu 70é aniversari

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha presentat hui els set guanyadors dels Premis València i València Nova 2018 que atorga aquesta entitat depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València. Una edició que compta amb la incorporació del Premi València de Novel·la Gràfica, que s’afegeix als ja prestigiosos guardons d’assaig, poesia i narrativa, que inclou la publicació de l’obra original i inèdita que resulte guanyadora amb una editorial valenciana.

Els jurats, escriptors, crítics i investigadors de prestigi, van decidir el passat 14 de juny els guanyadors entres les més de 400 obres que es presentaren aquest any on la institució celebra 70 anys d’història. El diputat de cultura Xavier Rius va dir al respecte que “la nombrosa participació acredita la consolidació en aquesta nova etapa i la bona salut del certamen”. Una etapa que compta amb un pes important d’obres en valencià, ja que cinc de les set obres premiades estan escrites en valencià. Edicions Bromera ha sigut l’encarregada de la publicació de les modalitats de narrativa i poesia en valencià; Ediciones Hiperión de la categoria de poesia en castellà; Andana Edicions publica el premi de novel·la gràfica i la mateixa Institució Alfons el Magnànim ha editat el llibre d’assaig, que passa a formar part de la col·lecció Estudis Universitaris.

Vicent Flor, director del Magnànim, ha destacat aquest dijous la novetat del premi de novel·la gràfica -que es publicarà a l’any 2019-, l’alt percentatge dels llibres editats en valencià i també la qualitat del jurat d’aquesta edició. De fet, Flor ha assenyalat que la categoria de narrativa en castellà ha quedat sense premiar, tot i la nombrosa participació, “prova que representa la independència dels jurats”. També ha apuntat la importància dels artistes que han participat com Manuel Boix, autor dels guardons que rebran els premiats o també de la il·lustradora valenciana Ana Penyas, autora dels cartells dels premis i recent guanyadora del Premi Nacional del Cómic, convertint-se en la primera dona de la història en aconseguir aquest guardó.

Núria Tamarit, premi València de Novel·la Gràfica

L’obra Dues monedes de Núria Tamarit Castro (Vila-real, 1993) pasarà a la història dels premis com la primera guardonada en la categoria de novel·la gràfica. El jurat va destacar “l’originalitat del dibuix i la narrativa en una història que parla de la cultura de Senegal des del punt de vista d’un europeu, però evitant el drama i la compassió”. L’autora, que és la més jove dels premiats, ha volgut començar agraint durant la presentació que “per fi s’haja decidit incorporar el premi de novel·la gràfica per la necessitat de donar suport als dibuixants”. Tamarit va estudiar Belles Arts en la Universitat Politècnica de València i el Màster de Disseny i Il·lustració i actualment treballa com il·lustradora freelance i dibuixant de còmics. Entre les seues obres publicades destaquen Anna Dédalus: El misterio de la Mansión Quemada (2015), Duerme pueblo (2016) i Avery’s Blues (2016).

Antoni Corominas, premi València d’Assaig

Antoni Corominas Díaz (Castellar del Vallès, 1961) ha obtingut el premi d’assaig amb l’obra Vers la nova salut. Sinergies per a una sanitat millor al segle de la crisi, un anàlisi que explora nous enfocaments de gestió i finançament per al sistema de salut, repensant els sistemes d'atenció i abordant els principals problemes i atacs al sistema públic. Corominas és doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i cap de servei de Salut Mental de la Fundació Sanitària Mollet. En el camp de l'assaig científic té publicats diversos articles en revistes científiques i ha estat finalista del Premio de Ensayo Humanístico de la Fundación Catalunya Literaria 2012 i va ser guanyador del VII premi d'assaig Mancomunitat de la Ribera Alta.

Joanjo Garcia, premi València de Narrativa en valencià

L’autor Joanjo Garcia Navarro (València, 1977) ha sigut premiat per novel·la Heidi, Lenin i altres amics, una obra amb trets psicològics i ambientada en València. Segons l’autor, “el tema central de la novel·la és la ferida de la ciutat d’aquesta València que ens han deixat en herència encara per construir”. Garcia és llicenciat en Història, professor de secundària i col·laborador de diversos mitjans, com ara L’Accent, Lletres valencianes i altres. Entre les seues obres destaquen Quan caminàrem la nit (Premi Enric Valor de Novel·la, 2012); Aquell agost amb punt final (2015); Tota la terra és vidre (Premi de Narrativa Ciutat d’Elx, 2015); El temps és mentida (Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira); Arribarà el dematí (2016); i La pornografia de les petites coses (2018).

Mònica Richart, premi València Nova de Narrativa en valencià

L’autora Mònica Richart (Antella, 1992) ha explicat que l’obra violeta i el llop -en minúscules- parla “dels que recentment han tingut que emigrar a Europa o a la resta del món a buscar feina, però acaben vivint en el lloc on menys volien viure”. El llibre parla de la maduració personal, de l’amistat, de l’amor i de la mort mitjançant uns personatges que volen fugir del món on viuen. El jurat va destacar que és “una obra molt interessant, amb un llenguatge fresc, que es centra en les aventures d’un jove universitari que viatja al Regne Unit on coneix a Violeta”. Richart és graduada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona i és professora de valencià. Ha guanyat el XII Premi Universitat de València d’Escriptura Creativa amb el relat Vint-i-cinc.

Jordi Julià, premi València de Poesia en valencià

Jordi Julià Garriga (Sant Celoni, 1972) ha aconseguit el premi de poesia en valencià amb l’obra Les Raons de Will. El jurat va valorar el seu “ús d’hendecasíl·labs al estil shakespearià de temes poètics universals i dels personatges que poblen les obres del poeta anglés, així com el domini impecable de llenguatge, del ritme i de la mètrica” i va afegir que “estem davant d’un grandíssim poema clàssic”. Julià és poeta, assagista i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els seus títols destaquen Els déus del fang (2007), Principi de plaer (2007), Planisferi lunar (2008), Circumstàncies adverses (2011), Gent forastera (2012), Post-its (2015) o Marques de mans (2017). D’entre els assajos, L’autor sense obra (2017) i Poesia i identitat (2016), amb el qual va guanyar el Premi València d’Assaig.

Javier Velaza, premi València de Poesia en castellà

L’autor Javier Velaza (Castejón, 1963) ha contat que Enveses és un llibre molt especial que arriba després “d’un llarg silenci” des del seu últim llibre publicat l’any 2002. “El llibre pretén ser una investigació de la capacitat que té la poesia per a ver el més enllà de les coses”, explica. El jurat va destacar la seua “qualitat formal, amb moments d’elevada lucidesa poètica construïda amb ingeni i humor”. Velaza és catedràtic de Filologia Latina en la Universitat de Barcelona i com a poeta ha publicat Mar de amores y latines, De un dios bisoño i Los arrancados. Segons l’autor, la seua última obra resumeix l’evolució de les seus formes de creació dels últims anys.

Estefanía Cabello, premi València Nova de Poesia en castellà

El premi València Nova de poesia en castellà ha recaigut en Estefanía Cabello (Còrdoba, 1992) pel seu poermari La teoría de los autómatas. L’autora ha explicat que a l’obra es treballen “els grans sentiments humans que són el dolor i el amor, però amb una perspectiva actual on el nostre temps està impregnat per les màquines digitals”. El jurat va valorar la seua frescor literària que explora en la innovació i beu en les cultures de la disidència. Cabello (Còrdoba, 1993) és graduada en Filologia Hispànica i ha treballat en llocs tan diferents com Nova York, Mèxic, Gales, Rabat, Varsovia o China. La seua poesia ha estat publicada en les antologies Donde veas o La punta del iceberg. Ha guanyat el premio internacional Gloria Fuertes 2017 por su obra 13 segundos para escapar.