Els valencians comprem tan pocs llibres en català com els aragonesos

Cada volta llegim més. Per primera volta des que es fan enquestes, els valencians llegim més llibres que la mitjana d'espanyols. El 61,2% dels valencians majors de 14 anys llig per plaer, un punt i mig més que la mitjana de l'Estat, però sobretot 3'4% més que nosaltres mateixos fa cinc anys. Un increment que és tota una bona notícia per a la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), que ha publicat les dades en l'informe Comportament lector de la població valenciana. El percentatge de compra de llibres també ha pujat, un 2,6% més en 2017 que en 2011. “El panorama, malgrat tota la crisi, és encoratjador”, ha subratllat Jesús Figuerola, president de FULL en el marc de la Fira del Llibre que se celebra aquesta setmana al Jardí de Vivers.

Els valencians llegim més que abans però no ho fem en valencià. Només un 2'8% de la mostra enquestada assegura fer-ho habitualment en la nostra llengua. “En qualsevol país això seria una xifra d'emergència nacional”, reconeix Figuerola i exigeix a l'administració mesures més contundents. “Les administracions passades tenien una política de desincentivació de la lectura en llengua pròpia i ara ho estem pagant, però la remuntada és possible, ara cal molta decisió”, analitza i posa l'exemple de com els jueus ara lligen en una llengua que pràcticament estava morta.

La comparació no és banal, l'informe s'ha desglossat de l'estudi d'“Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya” realitzat per la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya on si el mirem atentament, veiem que del 16,2% dels espanyols que llegeixen en català, hi ha el mateix percentatge de valencians que aragonesos, malgrat que allà la població catalanoparlant ronda les 50 mil persones. Llegim 9 vegades menys en la nostra llengua que els catalans i 5 que els balears. “Totes les comunitats en llengua pròpia estan millor que nosaltres, han faltat polítiques de foment del valencià, els editors hem editat en valencià tot i tenir governs adversos però canviar les tendències és molt difícil. L'administració ha de fer una aposta decidida per ajudar i dignificar la nostra llengua però també la societat civil ha d'implicar-se més i normalitzar-la”, insisteix Figuerola i proposa mesures urgents per augmentar un 1% els lectors en valencià d'ací al 2025.

Al País Valencià el perfil del lector en català és un home menor de 34 anys i universitari. L'anàlisi observa una relació directa entre la lectura i el nivell d'estudis. En canvi, en general les dones són les que més lligen. I tots segueixen llegint més en paper. El suport digital no s'ha implantat com s'esperava. Només un 25,9% dels lectors que llegeixen almenys un llibre per trimestre ho fan en pantalla. I set de cada 10 no han pagat per aquest llibre.

Una manera de llegir gratuïtament i sense caure en la pirateria és anar a la biblioteca. En això els valencians sí que hem millorat, anem un 6% més que el 2010, l'increment més gran de tot l'estudi.

Ens quedem a la cua de l'estat en la lectura de premsa i de continguts digitals.

L'enquesta es basa a 392 entrevistes telefòniques, una mostra menuda que deixa un marge d'error al voltant del 5% i per tant posa en dubte les xifres menors al 10%. A més, es va fer abans del Pla de Foment a la Lectura que s'ha posat en marxa per primera volta al País Valencià en 2017. En aquest sentit, FULL ha avançat que l'any que ve en faran una específica al nostre territori i desglossada per comarques.