25 anys de teatre amb segell valencià i universal

El 13 de maig de 1995 la Companyia Teatre Micalet alçava el teló per primera volta amb l’obra Nàpols milionària d’Eduardo de Filippo. Una aventura que, 25 anys després, continua omplint l’escena valenciana de teatre de qualitat i en valencià i adaptant-se a nous reptes. El compromís per versionar i adaptar textos universals i la importància de crear un espai per als creadors valencians han format part del segell d’aquesta companyia valenciana fundada per Pilar Almeria, Ximo Solano i Joan Peris.

La companyia necessàriament havia preparat una celebració per aquest 13 de maig, on tenien pensat estrenar la seua 33ª producció pròpia. No ha pogut ser. Però igualment a partir d’aquest dimecres faran una “celebració virtual” en les seues xarxes socials amb vídeos d’artistes i persones que els han acompanyat durant aquest camí.

“La millor manera de commemorar la data és amb obres de producció pròpia”, assenyala l’actriu de la companyia i directora artística, Pilar Almeria. El passat mes de gener, quan ningú es pensava que una pandèmia provocaria la paralització de tots els esdeveniments culturals, van iniciar la celebració d’aquests 25 anys de vida amb El Jardí dels Cirerers, una peça icònica del dramaturg Anton Thèkhov, versionada per Manuel Molins i dirigida per Joan Peris. L’obra va estar guardonada amb el Premi de les Arts Escèniques Valencianes 2019 al millor espectacle de teatre.

La celebració hauria continuat el passat 6 de maig amb l’estrena d’El malfet d’Inishmaan de Martin Macdonag, la 33ena producció. Per tancar aquest xicotet recorregut haguera seguit Nadal a casa els Cupiello, un clàssic de la companyia, programat, en principi, per a aquest nadal. “Ara no sabem quan les podrem fer. Anem a una etapa un poc incerta”, comenta l’actriu.

Pilar Almeria definix aquest “projecte vital” com “una bogeria” que “potser es va fer en la inconsciència de no saber al que anàvem a enfrontar-nos”. La crisi esdevinguda per la Covid-19 no serà la primera per aquesta agrupació cultural. “Hem tingut baixons, hem tornat a renàixer, hem començat vàries voltes i potser aquesta siga altra, però evidentment si haguera de fer balanç, ho tornaríem a fer amb totes totes”, assegura l’actriu.

El que tenen clar és que l’obra s’estrenarà. “El teatre no depén d’una pandèmia, depén de que segam conscients de la importància que té un art que no pot morir”, assegura Joan Peris, al capdavant de la CTM junt a Pilar Almeria.

Al llarg d’aquests anys han consolidat una alternativa de teatre valencià i en valencià com mai s’havia fet abans i atenent -de forma natural- a un repertori que les institucions no programaven. En aquests 25 anys tenen moltes dades memorables com el 19 d’abril de 1996, quan van celebrar l’estrena de El burgués gentilhome, una obra satírica escrita per Molière que recull la tradició del teatre còmic del segle XVIII.

Després han seguit moltes altres com Ballant Ballant, l’any 1996, que va ser premi al millor espectacle atorgat per la Generalitat Valenciana, Premi Túria al millor espectacle en valencià i Premi especial de la Crítica; ¡Ai, Carmela! de J. Sanchis Sinistierra i dirigida per Joan Peris; El somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare, també dirigit per Peris o Jubileum de George Tabori, amb la direcció de Carme Portaceli.

Recentment també han estrenat El Nom de Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière, i també obres d’autors valencians com El Moviment i Hamlet Canalla, ambdues de Manuel Molins, o El verí del teatre de Rodolf Sirera.

Sobre etapa més actual de la companyia el dramaturg valencià i autor de moltes de les obres de la companyia, Manuel Molins, diu que ha sigut “una represa amb molta energia” amb “actors fantàstics” i “grans noms de l’escena com Solano i Sirera”. Molins destaca que la companyia  ha consolidat també un tipus de públic: “La ‘marca Micalet’ té una manera de fer que el públic ja sap que no li farà perdre el temps”.

Un “bé bàsic de la ciutat” i en valencià

L’opció de fer-ho en valencià va ser natural per a tres persones que venien d’Alcoi, Nules i Benicarló. “La llengua és fonamental per a transmetre el sentiments i què millor que fer-ho en la nostra llengua, però mai va ser una cosa militant. La estranyesa va vindre quan ens vam assabentar que no era tan fàcil ací en València. Molta gent deia que si era en valencià no venia”, explica Pilar Almeria.

“Poc a poc”, destaca Peris, van aconseguir plenar teatres i que “vore teatre en valencià siga una normalitat”. “D’això n’estic molt content. Si haguera de triar una paraula seria ‘gràcies’. Gràcies per haver pogut gaudir d’aquest treball, gràcies a tot l’equip del Micalet, els actors i les actrius i sobretot al púbic”, assenyala Peris. 

Per davant queda un escenari incert marcat per les conseqüències de la Covid-19 i on les administracions hauran de recolzar i garantir que ningú es quede darrere. “El teatre del Micalet és un bé bàsic de la ciutat i ara més que mai necessitaran ajudes de l’administració. El teatre no pot estar sempre pendent de la taquilla i de subvencions”, apunta Molins.

“Constància” i “tossuderia”

Al llarg d’aquests 25 anys han anat sumant experiències, vivències artístiques i personals que han fet madurar al projecte. I, quines han sigut les claus? “Pense que aquesta constància i la tossuderia de fer les coses d’una determinada manera han fet que la companyia tinga un segell propi també marcat per les possibilitats de la sala, que ens ha permés estar sempre molt prop del nostre públic”, opina Almeria.

La compenetració entre Pilar Almeria i Joan Peris és tal que si els preguntes quina anècdota destaquen d’aquests 25 anys de vida de la companyia citen, sense consultar-se, la mateixa obra. “Hi ha tantíssimes anècdotes. Però recorde que en el primer espectacle, amb Joan Peris com a director, hi havia una taula parada i dotze persones al voltant, i havíem de passar del segon al tercer acte amb la taula buida i amb una única persona. Teatralment va ser una tossuderia de Peris, que sempre ha sigut molt amant de que els foscos no foren massa grans, però vam fer màgia i en tres segons ja el teníem”, recorda l’actriu.

Peris, per la seua banda, nombra precisament la mateixa situació, però el dia que van “fallar”:  “Recorde que, en la primera obra, en un fosc havíem de llevar tot de la taula però en una d’aquestes es va encendre la llum i es va vore a tota la gent guardant-se els coberts i els plats en les butxaques tots corrents. Va ser molt graciós”.

Manuel Molins també recorda aquesta primera obra i la seua estrena: “Era un dissabte. Recordaré tota la vida aquesta estrena perquè va ser molt il·lusionant, els actors fantàstics, un projecte que començava a fer teatre de repertori europeu i universal en la nostra llengua. No s’havia fet mai”.

Una “bogeria” mai feta i que ja conta 25 anys d’història. Ara volen continuar presentant al públic valencià els grans textos de la història del teatre per fer-nos entendre un poquet millor el nostre present.