Els festivals de música no són terreny per a dones

Els festivals de música són un terreny vetat per a les dones. No com a públic assistent, ni tampoc com a consumidores de cultura. Ho és per a les dones artistes.

Mentre que per a promocionar aquests esdeveniments es potencia el perfil femení, en especial en les campanyes publicitàries, entre els noms de les artistes a penes hi ha dones. Només cal fer una ullada a les pàgines web i a les galeries de fotos per a observar la quantitat de dones que s’utilitzen com a reclam per als assistents. Centenars de xiques joves rient i passant-ho bé.

No obstant això, sobre l’escenari costa trobar dones. La bretxa de gènere és abismal. De sis festivals analitzats, la presència femenina no arriba a la cinquena part en dos només: el Rototom i el Fib. Una xifra encara molt allunyada de ser positiva.

Si s’ajusta un poc més el zoom, el panorama es veu encara pitjor. A més de ser escàs el nombre de dones, encara resulta més complicat trobar dones amb protagonisme. Dona i cap de cartell és la fórmula quasi impossible de trobar. En el Low de Benidorm, dues artistes compleixen aquesta fórmula: Peaches i Belle & Sebastian.

Seguint amb aquest festival, dels 75 noms que en componen el cartell, 10 compten amb dones, al voltant d’un 13% del total. Tres d’elles són solistes: Peaches, la discjòquei Miss Deep’In, que participava en la festa de benvinguda i Javiera Mena.

En el Rototom, de gairebé 174 noms en el cartell, només en 36 hi ha dones. D’aquesta xifra, 12 són solistes i hi ha un col·lectiu exclusivament femení, Purple Rockets. És el festival en què numèricament hi ha més dones, però cap cap de cartell.

De la seua banda, en el FIB, amb prop de 100 artistes en el cartell, només 25 són dones o grups en què participen dones. 12 són solistes i dos col·lectius integrats només per dones. Quantes d’elles són cap de cartell? En els noms destacats figurem Band Of Skulls, el trio de rock britànic amb Emma Richardson com a vocalista; el duo The Kills i l’artista pàtria Zahara. És a dir, només tres dones entre els artistes destacats de més de 100 actuacions.

En l’Arenal Sound només hi ha 20 actuacions amb presència femenina i només set solistes, entre més de 120 artistes en solitari i grups. Aquest cas resulta especialment cridaner si a més comptem que, de les 7 solistes, 5 són discjòqueis que toquen a altes hores de la matinada. Carmen Boza i Zahara són les úniques dones que van oferir concert en solitari en el festival de Borriana i tampoc elles van tenir un gran protagonisme en el cartell. Sí que en va tenir, per contra, Fangoria, el 50 % del qual és una dona i sí que figurava com a cap de cartell, igual que en el cas del duo Fuel Fandango i Crystal Castles. En altres cap de cartell com Crystal Fighters i La Gran Pegatiba també s’integren dones; una dona de quatre components en el primer cas, i una de cinc en el segon.

Poden quasi comptar-se amb els dits de les mans les solistes que actuen en els festivals, per no parlar dels col·lectius exclusivament femenins. 12 solistes en el Rototom, la mateixa xifra que en el FIB, 7 en l’Arenal Sound i 3 en el Low de Benidorm.

D la seua banda, en altres festivals com el Marearock només hi ha 4 dones d’un total de 27 bandes. Cap d’elles solistes ni caps de cartell, sinó integrants de tres grups. En el Festival de les Arts, la proporció està al voltant del 9%. Hi ha 114 homes (en total) i 10 dones.

Hi ha efectivament grups en què s’integren dones i així s’ha tingut en compte per a l’anàlisi. També cal destacar que si el col·lectiu està format per un nombre elevat de persones, com ocorre en els casos dels grups de reggae i els casos femenins no arriben a la meitat, la presència de les dones passa a un pla secundari. En tot cas, s’ha tingut en compte per a fer el compte els grups en què participen dones.

Quant als col·lectius formats exclusivament per dones, estan el duo de discjòqueis Las Tea Party Djs (Arenal Sound), Reykjavíkurdætur, un col·lectiu de 16 artistes islandeses (FIB), la banda de garage-rock madrilenya Hinds (FIB), Purple Rockets (Rototom).

Segons les dades del Ministeri de Cultura obtingudes de l’enquesta d’hàbits i pràctiques culturals, el perfil del consumidor de cultura és majoritàriament el d’una dona jove i amb estudis. L’activitat cultural predominant és escoltar música (un 87% de la població) i un 47% dels enquestats ha acudit l’últim any a espectacles en directe. Centrant-nos en els concerts, l’assistència és semblant en ambdós gèneres, lleugerament superior en els homes (un 30% per un 28% de dones).

A la vista vista de les xifres, comparant hàbits de consum i cartells, cal preguntar-se per què els festivals no són terreny per a les dones?