La història interminable de la ZAL: el Consell preveu aprovar-la a final d’any i els ecologistes preparen nous recursos

El tercer intent per a la posada en marxa en la zona d’activitats logístiques (ZAL) del port de València ha entrat en la recta final 22 anys després de la seua construcció, després d’una inversió de 160 milions d’euros.

Fonts de la Conselleria d’Obres Públiques han informat a eldiario.es que preveuen aprovar el nou pla especial elaborat per l’Autoritat Portuària “abans de finals d’any”.

Les mateixes fonts han comentat que actualment “esperen rebre els últims informes de les administracions sectorials i les companyies subministradores que han d’informar de tots els projectes de planejament i d’urbanització”.

D’aquesta manera, “s’ha d’adaptar el projecte als condicionants que es requerisquen en aquests informes per redactar el document final, que serà remés a la comissió territorial d’urbanisme perquè la revise i l’aprove”.

Tanmateix, això no garanteix ni molt menys que la posada en funcionament estiga prop de ser una realitat.

La construcció del polígon es va veure embolicada en la polèmica des del principi per l’expropiació forçosa dels veïns de la Punta i per les irregularitats en la tramitació urbanística del projecte, tombat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat l’any 2013, i després pel Suprem el 2015.

De fet, la plataforma ‘Horta és Futur, No a la ZAL’ ja va anunciar fa unes setmanes que la plataforma tornarà a recórrer en els tribunals contra el nou pla especial per a posar en marxa la ZAL quan s’aprove, ja que continua considerant el sòl com a urbanitzable, quan la justícia en les sentències esmentades ja va tombar aquesta qualificació.

Així ho ha confirmat el seu portaveu, Josep Gavaldà, que ha assegurat que al minut següent del pla especial “anirem al contenciós administratiu”. Gavaldà ha afegit que aquest és el pitjor escenari per a tothom: “per a la plataforma, perquè ens suposarà una despesa important, per a la ciutat, perquè continuarà tenint uns terrenys paralitzats, i per als polítics, perquè quedaran retratats; ens agradaria que es notara que hi ha hagut un canvi de govern que no es percep en aquest tema”, ha afirmat

Segons el col·lectiu, el nou pla especial parteix de nou de la base errònia que el sòl de la ZAL és urbanitzable, entre altres coses, per a saltar-se l’avaluació ambiental estratègica, tot i que les sentències declaren nul·la tota la tramitació urbanística; per tant, amb les sentències judicials el sòl torna a la qualificació anterior a l’any 1999, és a dir, no urbanitzable especialment protegit.

D’aquesta manera, si prospera el recurs, una cosa que podria passar, tenint en compte els antecedents judicials, la ZAL tornaria a quedar bloquejada.

Sobre aquest tema, el port defensa que el recinte suposaria la implantació d’unes 50 empreses i uns 2.000 llocs de treball directes (i més de 5.000 amb indirectes), la majoria de l’entorn.

No obstant això, la plataforma veïnal i ecologista va presentar un pla alternatiu consistent en la creació d’una gran zona verda i d’horta que connectaria el Parc Natural del Túria, el jardí del Túria del llit vell i el futur parc de desembocadura a la vora de Natzaret amb el Parc Natural del Saler i l’Albufera. Segons el col·lectiu, aquesta opció suposaria un cost d’uns 30 milions d’euros.

“Posem aquest projecte alternatiu a la disposició del partit que el vulga estudiar per a donar-li viabilitat, el ministre de Foment valencià, José Luis Ábalos, té una ocasió d’or de penjar-se una medalla com el polític que va canviar un polígon industrial que es pot fer en qualsevol altra zona per un gran pulmó verd”, ha assegurat.

Segons Gavaldà, “la major part de la inversió dels 160 milions d’euros per a fer la ZAL es va destinar a expropiacions, per la qual cosa no serien uns diners perduts, es tracta de fer un projecte verd i sostenible sobre aqueixos mateixos terrenys públics”.