eldiario.es

9

Oh, València!

La nostàlgia dels musulmans per l’exili i la pàtria perduda

Oh, València...

Oh, València...

Oh, València! En recordar-te els meus llagrimalls ploren sang en lloc d’aigua.

Quin és el camí per a arribar a uns llocs que ara són camp de batalla dels no àrabs?

A uns turons i unes valls que no es trauen els vestits primaverals ni a l’estiu ni a l’hivern?

Llavors era agradable aturar-se i sestejar allà on es complien tots els desitjos.

Per mon pare! Aquelles escoles alcoràniques en ruïnes, on les campanes han esborrat

la crida a l’oració!

Aquells castells, perduts, ja no il·luminen, i qui cap a ells es dirigeix pren l’albada per vesprada.

Amb ells han desaparegut els coloms que feien sentir el cant i ara repeteixen sense parar

lament i plor.

Ibn al-Abbar

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha