El Metropol i els arquitectes

El passat dilluns 23 , dia de Sant Jordi, tingué lloc en la seu del Col.legi d'Arquitectes una taula rodona sobre el possible enderrocament de l’edifici de l’antic Cinema Metropol, situat tot just enfront de la dita seu  (Hernan Cortés, nº9). Hi hagué molts assistents i fou una taula aclaridora malgrat la inoportuna programació a les 20’30 d’un acte (una coral) en el mateix espai, la qual cosa va impedir que s'allargara un col.loqui amb el públic que prometia més. Tractaré de sintetitzar en uns pocs punts el que considere més il.lustratiu i aprofitable d’aquest acte:

1.- La intervenció (en diferents torns de paraula) del regidor Vicent Sarrià fou, al meu entendre, massa cauta i conservadora. Insistí en que ni a ell ni a l’ equip de govern els agrada enderrocar però que, ja que no està catalogat l’edifici i ha demanant llicència la propietat (sembla que l’ edifici és dels Tarazona Montoro, uns vells coneguts d’abans de la crisi), ara tot depenia del fet  que Activitats (Carlos Galiana) autoritzara el desitjat hotel. Mostrà el seu malestar amb la distorsió que provoquen les xarxes socials i unes quantes vegades reincidí  en  l’argument que calia complir la norma per no caure en prevaricació i risc d'inhabilitació, alhora que advertia del cost econòmic que podria suposar indemnitzar la propietat. Evidentment es va referir als “informes  técnics”, no sols dels redactors del Catàleg  sinó també de la Conselleria de cultura desestimant l’interés de protegir l’edifici.

2.- Els esmentats informes tècnics s’erigiren com a argument, com si no fos més que evident que la infal.libilitat és cosa del Vaticà i que poden haver-hi (i els hi ha) arguments de sobra per a fer altres sacrosants informes. Sobre l’exigència que en participaren diverses disciplines, fou risible que l’informe de la Conselleria fora elaborat per un arquitecte, una aparellador i, ¡¡oh!!, un historiador sense precisar qualificació. Tampoc cal oblidar que el catàleg del 2005 i l’informe que s'ha demanat ad hoc són feina de tres arquitectes en absència de qualsevol altra aportació de la història, la història de l’art o la sociologia.

3.-Una vegada i una altra es va insistir en el caràcter “menor” de l’obra de Goerlich, a la qual alguns -com l’arquitecte autor del nou projecte- trobaren tota mena de defectes fora de context. Algú arribà a qualificar el personatge poc menys que d’oportunista perquè assumia amb facilitat els diferents llenguatges arquitectònics. Un mèrit que esdevingué demèrit. Ser hipercrític amb la intervenció dels anys 30 de Goerlich -comparant-la amb el Rialto, el Capitol i el que fera falta- sembla un tant cínic si es contempla allò que “no queda” en Hernán Cortés (com en el carrer de Colom, exemple de barbàrie).

4.- La no catalogació de l’edifici –que algú atribuí  a un  fallo multiorgánico– es va justificar pels autors del catàleg amb una defensa de la “parametrització”-objectiva és clar- dels criteris per a valorar l’ interés de protecció.

5.- Una vegada i una altra es parlà de “sentiments” -fins i tot contraposant- los a la “història”- en un intent de llevar valor a l’opinió dels que s’oposen a l’enderrocament. La funció del cine en la segona república i la guerra i la figura de Vicent Miquel Carceller -el director de La Traca– com a  empresari cultural posteriorment torturat i afusellat al juny del 1940 són només “sentiments” i la memòria històrica no justifica la protecció. Molt de traure pit en la commemoració de la capitalitat en la Segona República (llibres, refugis etc..) -que a mi em sembla la mar de bé-, però el cas del Metropol és també, com (l’agosarada) obra racionalista de Goerlich sobre l’edifici anterior, una qüestió “menor”.

6.- Les intervencions de Tito Llopis (la més seriosa i sistemàtica), d’Andrès Goerlich i de tres intervinents en el col.loqui (només tres per la coral) s’enfrontaren no sols a la cautela del regidor sinó també a la una mica sorprenent intervenció de Julián Esteban Chapapría, segons el qual no cal confondre “el tocino con la velocidad”, i que parlà ex càtedra, insistint en el caràcter “menor” de l’ obra.

Aquestes foren les lliçons que jo vaig traure des de la meua posició d'outsider en temes de patrimoni i protecció. La meua opinió i/o postura? Molt senzilla. L’edifici no té problemes tècnics de ruïna, només d’abandonament. És una mostra d’arquitectura racionalista molt apreciable i si se la carreguem seguiria les passes del Club Naùtic , el Frontó Valencià i altres víctimes de la barbàrie. Em sembla magnífic allò de l’hotel (deixaré la política turística a banda) però no cal enderrocar res i l’hotel tindria un valor afegit si es respectara l’edifici. Segur que arquitectes competents poden canviar l’ús sense problemes. Si hi ha alguna pèrdua econòmica per a la propietat aquesta serà menor i es pot compensar. L'Ajuntament té un important superàvit i la indemnització -si es dona la llicència d’ús- no seria important.

Per últim, deixem ja de destrossar i recuperem amb seny memòria històrica i identitat. Com digué encertadament Rosana Pastor en el col.loqui, els tècnics han de fer informes però els polítics han de decidir què volen, quina ciutat volen. I la ciutadania pot participar i ha de participar, tot i que la responsabilitat és dels que hem votat. Dic jo.

Es va deixar caure que “s’està negociant” amb la propietat. Volen conservar el rètol o una lletra del rètol? Per favor. Tota la façana em sembla el mínim exigible i, com ja he dit, amb una intervenció encertada -segur que Goerlich ho haguera fet- l’edifici pot adoptar un ús turístic fins i tot conservant un espai cultural en l’antic cinema.