eldiario.es

9

Els llibres de Bromera

L’editorial Bromera, que funciona des d'Alzira -on acaba inaugurar una nova seu, un edifici modern i ampli- és en un petit miracle. Amb poques excepcions, la gran escala no ha estat històricament el punt fort de l’economia valenciana. Hi ha predominat la petita propietat rural -un país de llauradors propietaris- i en la indústria i el comerç la petita i mitjana empresa. Encara ara. Però sempre hi ha excepcions. Mercadona, per exemple, és una gran empresa de la distribució comercial. I abunden les empreses mitjanes sòlides, ben implantades i tècnicament avançades. Enmig d’un oceà d’empreses de dimensions reduïdes.

Si això ha passat històricament, i passa encara ara, en el teixit empresarial valencià en general no diguem ja en l’àmbit editorial. En el sector editorial, que és incipient tot i la seua llarga història, predomina la petita empresa, o més aviat la microempresa. Una paradoxa i un signe alhora de vitalitat -s’hi despleguen moltes energies diverses- i de feblesa, perquè en un sector on la concentració empresarial ha pres tanta força -les economies d’escala manen- la dispersió i el minifundisme mostren límits evidents.

Bromera marca la diferència. No és només una editorial, sinó gairebé un grup editorial, tot i que la propietat és unipersonal, del seu fundador, Josep Gregori. El 1986 començà a caminar un projecte que des de la Ribera Alta, des d’Alzira, ha projectat la seua influència i la seua eficàcia a tots els racons del País i més enllà. Amb 50 treballadors de plantilla i 1500 títols vius (uns 4000 publicats al llarg de la seua existència), compta amb segells propis com Més Llibres, Ànima Llibres, Tàndem (segell que va adquirir i incorporar, una operació gens freqüent) i Algar, a més de la marca matriu, Bromera. La implantació en el món escolar i educatiu en general és sòlida. El 70% de la producció s’encabeix en el rètol infantil/juvenil i didàctic. Bromera és l’editorial de referència en multitud d’escoles i instituts del País. Els àlbums il·lustrats per a infants en són també un puntal de la producció i una de les autores estrella de la casa és la il·lustradora Rocío Bonilla, tot un fenomen en aquest apartat.

Bromera, d’altra banda, exporta, ven drets, ha encetat un procés d’internacionalització. Assisteix a fires internacionals, busca socis i clients. Té editors en plantilla i departaments eficients de comunicació i comercialització. El criteri empresarial -comptes sanejats, rendibilitat, viabilitat econòmica- hi té gran importància, com és lògic. Ha estat la garantia de supervivència i expansió en un entorn competitiu i on les coses no són gens fàcils. Les ajudes i les subvencions són benvingudes, com és el cas de qualsevol empresa (inclòs un gegant com la Ford), però no poden ser en cap cas el fonament d’una iniciativa d’aquesta dimensió i ambició.

El catàleg en el terreny de la literatura per adults ronda el 30% i és molt variat. Obres de fons, clàssics, llibres d’actualitat, divulgació científica, teatre, poesia, assaig, novel·la. Bromera ven gairebé un terç de la producció a Catalunya i les Illes. Ha fet una aposta seriosa per la literatura de qualitat i els traduccions amb el segell Més Llibres, amb un peu a Barcelona, que ara prepara una renovació formal a fons i un rellançament, amb títols com La vida normal, de la portuguesa Dulce Maria Cardoso, Tres dones, de Liza Taddeo o Inventari de certes pèrdues de Judith Shalansky. Bromera disputa, doncs, un terreny molt competitiu que viu a hores d’ara un gran moment en el conjunt del món editorial català.

La col·lecció L’Eclèctica té molta història darrere. S’hi troben títols clau de la narrativa valenciana de les darreres dècades. Ha inclòs obres d’autors i autores com Anna Moner, Josep Franco, Silvestre Vilaplana, Victor Labrado o Isabel Clara Simó, de la qual en publicaran una novel·la pòstuma, Jovi Seser, Vicent Usó, Vicent J. Escartí, i un etcètera inacabable. Igualment passa amb la col·lecció de poesia o la de teatre, on Rodolf Sirera hi és una peça cabdal. L’assaig en sentit propi (a banda de Sense Fronteres, Graella, Essencial o Bromera actual, cadascuna d’un perfil especialitzat diferent) té una col·lecció específica, Textures, que val molt la pena repassar. Hi trobes coses tan interessants com Inflexions de Josep Iborra, Trajecte circular de Vicent Alonso, Escrits sobre la guerra de Simone Weil o La traïció dels intel·lectuals de Julien Benda...Darrerament es nodreix bàsicament del Premi Mancomunitat Ribera Alta, en el marc dels premis Ciutat d’Alzira que Bromera organitza cada any amb una assistència massiva. Els darrers títols són importants, com molts dels anteriors. Llum a l’atzucac, de Ramon Ramon i Amèrica endins, de Lourdes Toledo, que va per la segona edició. O bé Quan em jubilaré, de Tobies Grimaltos, Quadern de l’Europa trista de Jordi Sebastià i Cafarnaüm de Jaume Subirana. La línia de L’Eclèctica, d’incloure títols d’autors com Hervé Le Corre o Pierre Lemaitre, adreçats a un públic ampli (i de vegades amb un toc negre) coincideix amb aquesta orientació de l’assaig de Bromera, més afinada, més de “no ficció”, que va mostrant les possibilitats i l’ambició d’arribar a un lector general mid cult, per a entendre’ns, que seria el públic potencial, la massa crítica necessària, de l’edició valenciana. Arribar-hi, consolidar-lo, eixamplar-lo és la gran tasca pendent.

Però això no és fàcil i demana una política pública enèrgica, qualitativa, ben enfocada, amb un fort compromís. Demana una Conselleria de Cultura, un Centre de les Lletres Valencianes, la integració en l’Institut Ramon Llull... Idees clares i mans a l’obra.

És aquest programa mínim, però decisiu, el de les idees clares, que va moure un dia l’editor Josep Gregori a posar dempeus una empresa amb cara i ulls, apegada al terreny, realista en els seus objectius, eficient en els mitjans emprats. Però d’una ambició suprema: crear un dispositiu modern i competitiu al servei del País. Aquesta claredat d’idees és compartida per qui és des del 2014 director literari de Bromera, Gonçal López-Pampló, un editor vocacional de sòlida formació acadèmica (recordem el seu llibre sobre l’assaig català contemporani, publicat a PUV) amb l’empenta de la seua joventut -encara no ha fet quaranta anys- però sobretot pel coneixement apamat del panorama editorial no sols valencià, sinó de tot l’àmbit lingüístic i més enllà.

En la perspectiva d’enfortir el teixit editorial valencià i de conquerir la projecció que ens pertoca, d’esdevenir el tercer pol editorial de l’Estat, Bromera ha sigut i és una peça essencial. Bromera ja figura al rànquing de les editorials més importants en català. I té encara molt recorregut...

Té assignatures pendents, evidentment. En destacaria sobretot la necessitat de diferenciar encara més les dues grans línies editorials, de perfilar estèticament (i en tots els sentits) la seua aposta per la literatura d’adults. De repensar constantment la factura formal dels llibres i la política de comunicació. Al cap i a la fi, les successives generacions eixides de l’escola valenciana es fan grans i esdevenen els lectors i lectores d’avui i de demà. Una garantia de present i de futur. I el mercat editorial no s’acaba ací: el gruix de lectors en català són una oportunitat per a nosaltres, que no es por deixar perdre. Però crec que en Bromera ho tenen clar. Atents a les noves propostes del segell Més Llibres.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha