A la revista L’Avenç de gener de 2020 apareix un article molt interessant de Giovanni Albertocchi sobre Una nobile follia (Drammi della vita militare), la primera -i única, diu- novel·la antimilitarista de la literatura italiana. L’article fa una aproximació amena i alhora instructiva a la vida i el context històric del seu autor, Iginio U. Tarchetti (1839-1869), un autor del Risorgimento. Tarchetti -esperit generós i liberal- va recrear en aquella novel·la la brutalitat cruel i absurda de les guerres, a partir de l’experiència de l’oblidada guerra de Crimea (1853-1856), una mena d’antecedent dels grans conflictes bèl·lics del segle XX. El cas és que Tarchetti, un autor més aviat poc conegut entre nosaltres, va escriure també la novel·la Fosca, “una tèrbola història d’amor amb tints decadentistes”. Doncs bé, i la dada és reportada amb fidelitat, Fosca té traducció al català, a les Edicions del Bullent (Picanya, 1996), amb traducció i introducció d’Isabel Payà. En castellà la va publicar el sofisticat segell Sirmio, el precedent d’El Acantilado, creat in illo tempore per Jaume Vallcorba. També se’n va fer una pel·lícula, el 1981, dirigida per Ettore Scola. El món del llibre té aquestes sorpreses...
El Bullent és una editorial ja veterana, fundada el 1983 per un grup de socis entre els quals hi havia, en un principi, Gabriel Sendra, Claudi Arenas i Valerià Miralles i alguns altres. Darrerament la propietat és en exclusiva de la família Sendra Marco. És una editorial amb un staff reduït, dirigida per Núria Sendra, una dona encara jove però ja de llarga trajectòria al món editorial, molt activa, que ha aconseguit consolidar una empresa solvent i ben posicionada. Amb els seus ulls blaus i la mirada dolça, Núria creu fermament en el que fa. El Bullent disposa avui d’uns 500 títols vius (no destrueixen stocks), publica unes 15 novetats a l’any, ven el 85% de la seua producció al País Valencià (només el 15% a Catalunya i les Illes), ha elaborat una web eficaç i ben resolta, impulsa premis com el Bernat Capó de cultura popular (durant 20 anys, ara en reformulació) i l’Enric Valor de narrativa juvenil, en col·laboració amb l’Ajuntament de Picanya. Aquesta editorial reparteix el seu esforç quasi al 50% entre infantil-juvenil i narrativa d’adults, assaig i temes de cultura popular. L’escola és la base de tot, el fonament del nostre edifici cultural i cívic. D’acord.
Però cal anar més enllà. La cultura popular és un dels camps més treballats per Bullent. Hi dedica la col·lecció La Farga amb títols com Contalles de iaios i iaies, Les plantes del nostre entorn o El Montdúver a un tir de pedra. O Gat vell. Dites marineres, de Francesc Xavier Llorca, que ja va per a segona edició. Un recull enginyós i divertit de dites valencianes relacionades amb els diversos aspectes de la vida marinera: el cel, la mar, els vents, el cordam, les barques, la navegació, la pesquera... Un bon treball etnogràfic i lexicogràfic que obtingué el Premi Bernat Capó. Pura cultura oral i tradicional, que no cal menystenir. Més aviat tot el contrari. No es tracta de bandejar o excloure, sinó de combinar i potenciar-se mútuament. Cultura popular tradicional, cultura de masses, cultura mitjana (mid-cult) i alta cultura. Tota pedra fa paret. En general, en català, abunden les editorials que conreen aquest tipus de literatura sobre el medi natural, les tradicions, la cuina, les rondalles, els pobles, els bolets, les festes populars. Editorials com ara Onada, de Benicarló, o El Mèdol, de Tarragona, o Documenta Balear, de Mallorca, en serien exemples.
El Bullent -entre tantes activitats- s’encarrega també de l’edició del Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València. El 2019 va publicar el guanyador de l’any anterior, un gran llibre de Ferran Archilés, Dues o tres pintes més tard. Notes disperses (2012-2014), un dietari intel·lectual farcit de lectures i reflexions, amb llampecs personals. Del màxim interès. I aviat n’apareixerà el guanyador de la darrera edició, el dietari L’home impacient, d’Antoni Martí Monterde, que esperem -mai millor dit- amb impaciència... Anteriorment s’havia publicat Il·luses, santes, falsàries, d’Albert Toldrà, que també va guanyar aquest guardó. La col·lecció Dèdal s’enriqueix amb aquests títols, així com amb el volum L’ús de l’energia nuclear (Homo sapiens?), de Vicent Martínez Sancho.
El catàleg d’El Bullent és molt ampli. Són molts títols. Ha publicat nombrosos volums de rondalles d’Enric Valor. Molts llibres adreçats a infants, narrativa juvenil, guies de lectura, material complementari de la tasca escolar. I depara sorpreses com la novel·la Fosca, a la qual m’he referit al principi. Cal esmentar, d’altra banda, propostes recents com ara A la platja de Camus, d’Elvira Cambrils, una història d’amor i desencontres, Ventalls de paper, de Lliris Picó, una narració d’aire juvenil amb molt de fons, o bé Tot és una llarga nit, de Joan Elies Andrés, narració històrica trepidant basada en fets reals. Són només petites mostres... N’hi ha molt més. Al Bullent troben possibilitats de publicar molts autors que conreen un tipus d’escriptura que té un públic fidel, i això està molt bé.
Aquesta editorial mereix consideració. Potser li vindria bé un replantejament estètic, formal, de presentació. Una modernització bastant radical, però mantenint com pertoca la fidelitat a uns principis i formes d’inserció en l’hàbitat cultural i editorial, d’adaptació al medi, que han donat bons resultats. Que han permès la continuïtat, la solvència i la consolidació. El Bullent, nom d’un riu que travessa el terme de Pego (a la Marina Alta), és un exemple paradigmàtic de les cruïlles a què s’enfronta l’edició valenciana. Cal aclarir els reptes que tenim al davant per enfrontar amb confiança el futur. Perquè potser l’hàbitat i el medi evolucionen i canvien. Caldrà, doncs, canviar i evolucionar. És el repte del món editorial, ací i arreu.
0