eldiario.es

9

Nous llibres d’Afers: la història i el present

Vivim un present inabastable, ple d’incògnites i paradoxes. Però sobretot de mals averanys. Un present que s’eixampla i ho engloba tot, que ens projecta a un futur que es percep, cada vegada més, com a catastròfic. De sobte irromp l’imprevist, el factor atzarós que desorganitza un escenari que es considerava controlat, planificat, marcat per una trajectòria d’ascens gradual. Un microorganisme que ni tan sols té condició cel·lular pot destarotar la societat tal com la coneixem... Està passant, a la Xina i al món, amb el Covid-19. En aquest cas assistim a un brot epidèmic que sens dubte no deixa de tindre precedents històrics, recents i més reculats en el temps, i que al final serà dominat. Però mentrestant la interrupció de la circulació de persones i d’intercanvis comercials farà molt de mal a l’economia.

Aquest factor imprevist no manca de precedents, com apuntava, i per tant el recurs a la història té molt de sentit. Altres factors més complexos encara i que determinen el present també en tenen, però és més difícil acotar en quin sentit. L’emergència climàtica, per exemple, provoca una sensació tan aguda de crisi, una premonició tan gran de catàstrofe, que una autora de novel·la negra com Fred Vargas (pseudònim d’una escriptora francesa amb bona formació acadèmica) s’ha vist impel·lida a publicar un llibre amb el títol La humanitat en perill. No és un llibre sensacionalista. L’altre element de canvi accelerat és la intel·ligència artificial, síntesi i emblema del conjunt d’innovacions tecnològiques que, literalment, estan transformant el món. Però en quina direcció? Kai-Fu Lee, especialista nord-americà d’origen xinès (Taiwan) en la qüestió, aporta precisions del més gran interès al llibre Superpotències de la intel·ligència artificial, que em sembla que val la pena mirar-se.

Ve a tomb tot això perquè trobe que la mirada històrica és indefugible. El present és inaferrable, perquè és un magma en formació, multicausal i multifocal. I el futur és en bona mesura imprevisible. El passar és obscur, però es pot investigar amb garanties. La història pot explicar aspectes clau del present o almenys oferir vies de comprensió practicables. La història humana és la història de les innovacions tecnològiques, a més de la història dels conflictes i les lluites socials. Als darrers tres segles, especialment al XIX i al XX, això es va accelerar d’una manera imponent. I ara ens trobem en un llindar. La història climàtica també pot ensenyar coses per circumscriure i avaluar la situació actual...

Una boutade de fa un temps -quan es parlava de la “fi de la història”- deia que el futur està predeterminat i el que és imprevisible justament és el passat, perquè s’hi poden fer noves descobertes o noves interpretacions. Fa gràcia, però no és exactament així, peca de determinisme i eixampla massa els límits de la interpretació històrica, clarament esclatats per les ficcions ideològiques que prenen la història com a pretext, siga el neonacionalisme històric espanyol (Espanya, una realitat compacta ja en temps dels ibers) o l’anomenada Nova Història, justament denunciada en un llibre recent -que encara no he vist-  coordinat per Vicent Baydal.

El debat històric és fonamental. Sortosament a València comptem amb focus editorials centrats en aquesta disciplina que fan aportacions serioses i sostingudes. També a Barcelona, no cal dir-ho, i una mica a tot Espanya la historiografia seriosa -i remarque això de seriosa- ha fet grans avenços. Editorials com Crítica o Pasado&Presente, amb la petjada de Gonzalo Pontón, o L’Avenç i Base, han marcat una pauta de qualitat. Dins de la cultura catalana la historiografia ocupa un lloc fonamental, amb autors de referència com Ferran Soldevila, Vicens Vives, Jordi Nadal o Josep Fontana, a més de Pierre Vilar. I un conjunt de successors i autors en plena producció molt considerable. La suposada Nova Història -aquella colla que diu que tot el que es movia a Espanya era català, Cervantes i Cristòfor Colom, o Llàtzer de Tormos, inclosos- és una mera anècdota. La categoria és una historiografia de primer nivell.

L’editorial Afers fa una aportació sostinguda a la disciplina històrica, amb garanties, amb mètode, amb criteri científic. Publicacions de la Universitat de València (PUV) ha fet de la història un dels seus punts forts, en termes editorials. En l’època d’Antoni Furió com a director de PUV agafà molt d’impuls. L’ànima de l’editorial Afers -Vicent Olmos- va tindre un paper molt destacat en aquesta comesa. Tems enrere, a la IVEI Mario Garcia Bonafé havia promogut la incorporació i la projecció de la renovació historiogràfica, a les pàgines de la revista debats i en col·leccions de llibres que marcaren època, com Estudis Universitaris.

En aquesta línia d’indagació del passat amb garanties, Afers, amb un catàleg ja impressionant, acaba de publicar nous títols, que s’afegeixen a una llista nodrida. A La revolució de la impremta Xevi Camprubí estudia l’aportació de la impremta, de la tipografia, al desenvolupament de la societat catalana entre els segles XVI i XVIII. No cal insistir massa en la importància d’aquesta mena d’estudis que escorcollen aspectes del passat donats per sabuts, però que sempre reserven sorpreses i permeten noves apreciacions. Per la seua banda, Jordi Casassas aporta en Pervivència de Catalunya una mena de guia dels fets significatius que relacionen episodis històrics amb la formació de les identitats en l’època contemporània. Una obra de síntesi, diria que de maduresa, d’un historiador que ja té una obra consistent darrere seu i que ha mirat d’oferir una visió complexa del desenvolupament de la societat catalana en l’època contemporània. Un país que va viure la industrialització, els conflictes socials consegüents, la Renaixença i l’expansió cultural del catalanisme, el Modernisme i el Noucentisme, la formació d’una societat moderna, el pistolerisme, la dictadura de Primo de Rivera, la República, la Generalitat, la revolució social, la guerra civil, la dictadura franquista, la recuperació posterior... amb una enrevessada combinació de lluites de classes, nacionals, polítiques i culturals, que en fan -a escala europea- un cas del més gran interès.

La revista Afers (Fulls de recerca i pensament) és, d’altra banda, com si diguérem, el fil conductor de l’editorial. Al número 94 proposa un monogràfic sobre el populisme i l’extrema dreta al segle XX. Tema històric i actual, per descomptat. El passat pot il·luminar el present... Articles sobre Action Française, sobre el discurs classista de la contrarevolució a Espanya, sobre els combatents europeus voluntaris al Front Oriental durant la Segona Guerra Mundial, sobre el nacional-bolxevisme rus... I per a no acabar, perquè Afers ja prepara una nova tongada de novetats, un volum curiós sobre un personatge maltractat per la història, el militant del POUM i publicista Víctor Alba (pseudònim de Pere Pagès), amb aproximacions a la seua vida i obra i un recull de textos del mateix protagonista. En edició de Francesc-Marc Álvaro i Mònica Sabata, aquest volum, Víctor Alba. El cronista revoltat, fa justícia, mínimament, a un membre d’aquella generació dels anys trenta que va viure en primera persona el drama de la història sense defallir mai. Una lectura plena d’interès, tant els textos sobre Victor Alba com els seus articles i les seues cròniques, molt llegidores.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha