Adoctrinament lliberticida de la dreta i l'Església

Després de tres dècades de neoliberalisme i carcúndia és hora de deixar clar que la vertadera llibertat està en l’ensenyament laic. És una impostura que els neoliberals s'hagen apropiat del concepte i la garantia de la llibertat: en l'educació i en tantes altres qüestions. Perquè la llibertat d'ensenyament –i per tant la possibilitat de lliurepensament- sempre va ser patrimoni del socialisme. Karl Marx, com a gran periodista també, sempre la va defensar: “La llibertat és l'essència de l'home, a tal punt que fins els seus adversaris la realitzen, encara que combaten la seua realitat: volen apropiar-se, com de l'adorn més preuat, allò que van rebutjar com a adorn de la naturalesa humana”. Però Marx va vincular la seua teoria de la llibertat amb l'home real i la seua situació i relacions socials, amb la seua naturalesa i amb la seua dimensió històrica. Va criticar ja llavors aqueixa llibertat de la qual hui es vana la dreta: concepció idealista, egoista, desvinculada del món empíric real, simple autonomia de la llibertat o autodeterminació interior. Pura i cínica visió burgesa de l'home abstracte: llibertat només per a ells.

Un exemple de com la Conferencia Episcopal, braç immoral de la derechona, perverteix pro domo sua els continguts substancials de la llibertat i és qui adoctrina és el tema de la família. En la classe de religió catòlica, a l'alumnat se li inculca encara que només hi ha un tipus de família permesa, decorosa i sacramental: la tradicional nuclear de matrimonis indissolubles. Òbviament estan imposant i interioritzant en els xiquets unes creences, uns dogmes i unes ideologies considerades valors incontestables i absoluts. Els retallen la llibertat de pensament que recull la Convenció de Drets del Xiquet de l'ONU. Això és ADOCTRINAMENT ECLESIAL impedint que l'alumnat siga capaç de llegir, sense traves, ni sambenitos, les realitats concretes del nostre temps complex i en constant mutació. Aquest dogmatisme no té justificació ni en la ciència ni en la realitat.

Es podria dir que cap educació és neutral. D'acord. Mes el bon mestre no inculca les seues opcions polítiques o religioses, encara que els xiquets sàpien que les tenen. El bon professor mostra, no adoctrina. Ofereix a l'alumne mètodes i informacions contrastades, el fa reflexionar, analitzar, comparar, qüestionar-se les pròpies conclusions. Seguint amb l'exemple de la família, l'alumnat d'un institut va realitzar un treball de recerca sobre aquest tema, en l'assignatura de valors ètics, des de l'antropologia, des de la sociologia i des del punt de vista jurídic. En el procés van aprendre que les ciències socials utilitzen, sense prejudicis, mètodes sistemàtics d'investigació empírica, anàlisi de dades, elaboració teòrica, i valoració lògica d'arguments segons les proves existents i raonables. I es van posar a investigar sobre les famílies de hui i al llarg de la història des del punt de vista antropològic, el sociològic i el jurídic. Què comprovà aquest alumnat en contraposició al de religió?

Primer: Que la família forma una unitat econòmica els membres adults de la qual són responsables de la criança dels xiquets, encara que la naturalesa i l’estructura de les relacions familiars varia considerablement. Segons cultures, països, èpoques, tribus, demografies… la humanitat ha anat organitzant-se de la manera més operativa possible per a subsistir. Cap família pot atribuir-se una superioritat sobre una altra –llevat que viole drets humans, i la catòlica els va violar amb les dones-. De manera que hi ha múltiples estructures familiars segons la vinculació entre els seus membres i la forma en què s'organitzen.

Segon: Que només ací i ara, en tota Europa, hi ha molts tipus de famílies legals, i amb el dret fonamental al divorci (per qüestions d'espai no definiré en què consisteix i en què es diferencia cadascuna de les altres): 1- família nuclear; 2- família de doble carrera; 3- família semitradicional; 4- família polinuclear; 5- família ampliada; 6- família agregada; 7- família monoparental; 8- família educadora; 9- família reconstruïda; 10- família acollidora; 11- família homosexual; 12- família transsexual; 13-família de cònjuges sols; 14- família monofiliar; 15- família tradicional; 16- família acoblada… Van aprendre també que tota aquesta tipologia familiar podia donar-se amb l'aliança o unió de dues persones o simplement mitjançant la convivència en unions o parelles de fet. Van saber també des de l'antropologia el que va ser el matriarcat, la poligàmia, la poliàndria, la gran varietat de sistemes de parentiu i el perquè de la prohibició de l'incest. Acabat el treball els alumnes van dibuixar cada tipus de família en cartolines de colors posant davall quin tipus de família era, el gènere dels components, i el símbol o logotip de cada integrant familiar. L'alumnat de la classe de religió en veure les múltiples cartolines exposades en el vestíbul de l'institut es va quedar entre bocabadat i estafat pel que en religió li havien ensenyat.

Tornant al principi: quins alumnes entre aquests dos grups havien sigut educats científicament i amb l'ampli ventall que ofereix la llibertat? I quin grup va ser manipulat i adoctrinat? (D'altra banda és molt qüestionable que en la família catòlica els xiquets siguen més feliços; nombrosos pensadors han sigut molt crítics amb ella. Deia el gran poeta i pensador Octavio Paz en el poema Pasado en claro: “Familias, criaderos de alacranes:/ como a los perros dan con la pitanza vidrio molido,/ nos alimentan con sus odios/ y la ambición dudosa de ser alguien”).

Es vulga o no la religió catòlica és una pasta ideològica molt difícil de digerir en l'educació per a la llibertat. No oblidem que la ideologia catòlica manté com a virtuts l'austeritat, el sofriment, la renúncia i abnegació de les dones, callar i patir davant situacions d'explotació, el sacrifici, l'obediència, la resignació, i mantindre la fe cega o ser un pecador… El fundador de l'Opus Dei –prelatura amb una amplíssima xarxa de col·legis- Josemaría Escrivá de Balaguer, en la seua obra Camí diu textualment al punt “387: El pla de santedat que ens demana el Senyor, està determinat per aquests tres punts: La santa intransigència, la santa coacció i el sant desvergonyiment”. També recomana el cilici i flagel·lar-se. Secunda així mateix l'autoritarisme i l'elitisme neoliberal (és a dir, el que pretén Vox).

Estem, amb els ordes religiosos, davant organitzacions molt poderoses políticament, econòmicament i educativament. A pesar que els seus col·legis concertats els paguem entre tots, ells són els que trien en la pràctica l'alumnat. Són aquests col·legis, precisament, els que practiquen un tendenciós currículum ocult que transmeten de manera implícita amb gran influència tant a l'aula com en la pròpia institució educativa: coneixements, actituds i valors estan presents encara que no s'expliciten com a metes educatives. Controlen la majoria del negoci dels llibres de text. Els seus membres són seleccionats entre les classes socials amb major poder econòmic. Són persones sense a penes desenvolupament de l'empatia, incapaces de posar-se en la pell de l'altre si no comparteixen la seua religió, la seua classe social, el seu origen ètnic, les seues creences… Abans de res és urgent la revaloració de l'ensenyament públic i acabar ja amb aqueixa estafa que és la concertada. Es fa necessari rellançar les pedagogies crítiques que resignifiquen conceptes i realitats pervertits i apropiats pels tecnoconservadors. Agafar, per fi, les esquerres, no sols la bandera de la igualtat, sinó també la torxa de la llibertat, contra manipulacions.