La querella de Gürtel i la que mai no es va presentar

Corruptes i confesos, nou empresaris han assumit en seu judicial aquest divendres que van finançar il·legalment, almenys en tres campanyes electorals els anys 2007 i 2008, el PP valencià, liderat llavors per Francisco Camps. Cinc són els mateixos que anunciaven al novembre de 2009, just l'endemà que el PSPV-PSOE els denunciara per això davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que es querellarien contra els dirigents socialistes perquè l'acusació “danyava greument la seua imatge”. Aqueixa querella mai no es va presentar.

Coincideix la massiva confessió de tant de corrupte penedit a la recerca de reducció de pena amb la sentència que fa caure nou anys de presó sobre Milagrosa Martínez, exconsellera de Turisme i expresidenta de les Corts Valencianes, per una altra peça de Gürtel en bona mesura derivada també d'aquella inicial decisió dels socialistes valencians que el llavors secretari general, Jorge Alarte, va portar endavant malgrat les pressions de la patronal valenciana (“és una utilització de l'empresariat com a arma llancívola entre els partits”, va arribar a declarar el president de Cierval, Rafael Ferrando), del propi PP (“ataca els constructors i és un menyspreu pe allò valencià”, va dir el vicepresident Vicente Rambla) i de diversos mitjans de comunicació (que esgrimien l'argument, no del tot fal·laç, que la direcció del PSOE pressionava també per a no obrir una guerra sobre la brutícia existent en el finançament dels partits).

Firmada pel llavors portaveu parlamentari, Ángel Luna, i els seus adjunts, Carmen Ninet, Cristina Moreno i Ximo Puig, actual president de la Generalitat Valenciana, la querella va marcar un abans i un després. És evident que Puig ha superat les reticències que va compartir en aquell temps amb la vella guàrdia del partit sobre la conveniència de convertir els informes policials de la Unitat contra la Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) elaborats en el marc de la recerca del cas Gürtel en una acusació formal davant els tribunals de la seua branca valenciana, més enllà de l'episodi dels vestits que va afectar Camps i del quual acabaria eixint absolt.

I és evident per què no es va saber res més de la querella amb la qual s'amenaçava Alarte i els seus. “Estan tenint contra nosaltres una actitud insidiosa i calumniadora, quan el PP l'única cosa que fa és estar més arrelat en la defensa dels interessos dels valencians”, va lamentar en públic qui en aquell temps era portaveu dels populars en les Corts Valencianes, Rafael Blasco, avui a la presó per un frau que va permetre desviar ajudes destinades a la cooperació internacional cap a una trama corrupta mentre va ser conseller de l'àrea.

La confessió múltiple dels empresaris corruptes i la condemna a una exconsellera i altres càrrecs del PP, així com a Francisco Correa, Álvaro Pérez i Pablo Crespo, capitosts de la trama Gürtel, converteixen en un enderroc aquella excusa inicial davant el cas: “Només són tres vestits”. I en pura arqueologia de la infàmia l'amenaça de la querella que mai no es va presentar.